Fa 40 dies, concretament el dissabte 14 de març, es decretava l’estat d’alarma a Espanya i s’iniciava un període incert de confinament. La quarentena s’ha complit com si d’una llarga quaresma es tractara amb la privació d’eixir de casa més enllà de per complir les obligacions essencials. Tancats, els mitjans de comunicació ens estan informant -en ocasions recorrent al sensacionalisme, a la poca ètica professional o al politiqueig- de com es va succeint la pandèmia al món. I especialment es fan ressò de les seues víctimes, els milers de persones que continuen morint pel coronavirus i el dolor que deixa al seu costat entre els familiars i amics que ni tan sols poden despedir-los públicament. I també tracten el sofriment econòmic de les empreses i treballadors que s’han quedat sense faena i ara encaren un futur ben difícil ple d’interrogants.
Però esta gran crisi econòmica, sanitària, social i emocional també ha mostrat una altra cara de la moneda més positiva. La solidaritat entre les persones, especialment amb les més necessitades, o la importància de tindre uns sistemes econòmic i sanitari més sòlids i sostenibles amb menor dependència exterior. També ha fomentat l’enginy i gràcia de molta gent des del seu balcó, el redescobriment de les relacions familiars entre aquells que passaven moltes hores al carrer, el recolzament al xicotet comerç, la importància de molts treballadors invisibles i la davallada del consumisme innecessari amb el respir que ha tingut la natura i que hui celebra el 50é Dia de la Terra.
Amb tot, encara que ja s’estan concretant aspectes del procés de desconfinament com l’eixida dels menors de 14 anys a partir de dilluns 27, l’estat d’alarma s’allargarà almenys fins el 9 de maig. La conjuntura actual ha portat a mostrar la cara amable de moltes empreses i persones que per a uns representa la seua faceta real i per a altres simple postureig de fàcil oblit. I quan tot passe ens acostumarem a una nova realitat i, amb la perspectiva de les coses que aporta el pas del temps, podrem traure bones conclusions i lliçons. Perquè després serem nosaltres els protagonistes que haurem viscut un moment històric i contarem anècdotes del coronavirus, entre les que sempre ens quedaran aspectes alegres com este recull fotogràfic de xiquets i xiquetes d’Otos amb les mones confinades de Pasqua.