L’Associació de Cronistes Valencians
Alfons Vila Moreno
(Exsecretari de l’Associació).
Els seus inicis
A pesar de ser la tasca del cronista local una activitat àmpliament documentada en segles passats, el moviment associatiu valencià –i també l’estatal- i les tasques col·lectives que comporta el subsegüent associacionisme, són relativament recents. Els primers passos en este sentit pareix que es van donar a nivell nacional cap a 1948 i, ja a nivell regional, la idea de crear una associació provincial sorgix en 1951, a causa de les inquietuds dels escassos cronistes que en aquell llavors gaudien d’un nomenament oficial i a un grup de persones interessades vivament per la cultura valenciana.
Dites inquietuds, nascudes tal vegada de la falta de legislació al respecte (nota 1), recolzades pel Baró de Sant Petrillo com a Degà del Centre de Cultura Valenciana i canalitzades per Vicente Badía Marín, van ser arreplegades pel llavors governador civil de València D. Diego Salas Pombo que fou, en definitiva, qui les va propiciar i els va atorgar la base legal que van permetre, en anys tan escassament propicis per a això, el funcionament del moviment associatiu.
Valuosa va ser sobretot, en aquells moments, la divulgació que sobre la “necessitat” de la creació i regulació del càrrec de cronista va fer reiteradament des de la premsa i especialment des de la secció “De la Región” del periòdic “Las Provincias”, V. Badía, així com el decidit suport que en tot moment va prestar a la naixent entitat l’eminent regionalista D. Nicolau Primitiu, tant a nivell personal com a través de la seua publicació “Sicania”, que tant va contribuir a la camaraderia entre un grup puixant de nous cronistes i a la forja de futurs projectes comuns, com ho van ser la nova publicació “Valencia Cultural” en la que van tindre cabuda diversos treballs de caràcter local i comarcal i les diverses monografies locals i regionals que per aquells anys van vore la llum.
Els intel·lectuals englobats en este projecte asociacionista –el primer d’Espanya amb este caràcter regional-, o almenys un actiu grup d’estos, prompte van mostrar la seua inclinació cap a les postures patriòtiques que duien a terme tant el grup de “Sicania” (que podríem anomenar els “nous Renaixentistes” com ells solien denominar el seu “moviment” patriòtic), com la renovada entitat regionalista de “Lo Rat Penat” en la que serien reiteradament invitats a participar al llarg de la dècada dels seixanta. No obstant la necessitat legal d’acollir-se a l’àmbit d’una institució preexistent s’havia salvat ja, des de 1955, amb l’agregació al Centre de Cultura Valenciana com una de les seues seccions.
V. Badía, primer secretari de la Secció, va ser a més del seu impulsor el primer “cronista” de les seues actuacions, arreplegant en diversos articles i en una documentada “Memòria” de les dos primeres Assemblees, les arrels del moviment, els seus inicis i els primers passos en el procés associatiu del que es pot prendre com a clar antecedent referencial la circular del Govern Civil de la província de València de 30 de novembre de 1951, que anava “dirigida als senyors alcaldes, disposant que les Corporacions locals s’atinguen en l’ordenació dels Plans Municipals de Treball a les orientacions del guió-índex redactat pel Departament d’Assessoria Municipal, que acompanyava a la circular 191 de la Direcció Provincial del Moviment”
Dit “guió” s’ocupava en la primera part –apartat VI, punt 3r- del càrrec de Cronista “a la institució de la qual concedix el major interés”.
En el “Catálogo del Cuerpo General dels Cronistas Oficiales de España” de 1951 només figuraven un reduït grup de cronistes valencians: Els de València (ajuntament i Diputació), Alacant, Castelló i els municipis de Xàtiva, Sagunt, Burjassot, Requena, Elx, Muro d’Alcoi i Pego, a penes crescut en el de l’any següent (nota 2); però, arran de la circular mencionada, molt prompte es van fer abundants els nomenaments locals, de manera que en els dos anys posteriors la xifra dels municipis que havien efectuat el nomenament superava els huitanta, xifra que quasi es duplicava a l’iniciar-se la I Assemblea provincial. Va ajudar a este notable creixement la campanya que va dur a terme “Las Provincias”, exaltant la funció del cronista i demanant el compliment dels seus fins. L’iniciador d’esta va ser, en esta ocasió, el cronista de Pego, l’autodidacta i actiu emprenedor Carmelo Giner Bolufer, sense que oblidem l’interés que, des dels primers moments, van mostrar els actius cronistes de Burjassot (J. J. López Laguarda), Godella (R. García de Vargas), Mur (F. Momblanch) i Xàtiva (C. Sarthou) entre altres, així com l’estímul periodístic que continuava oferint intermitentment el citat V. Badía, qui, amb data 25-I-1953 publicava en la secció “De la Regió” del periòdic “Las Provincias” els comentaris següents: “Seria plausible que tots els Municipis tingueren representació a través dels seus cronistes en les mencionades entitats culturals i que, en la mesura que es puga, assumiren també funcions de corresponsalia local”, donant igualment a conéixer la carència d’una normativa reguladora del procés de nomenament ja que este“queda a la lliure determinació dels Ajuntaments. No és ni ha sigut mai preceptiu el visat de la Direcció General. No obstant això, els nomenaments es comuniquen des d’antic al Govern Civil de la província”. (nota 3)
1. La Llei de Règim Local llavors en vigor (decret de 16-XII-1950), reglamentada el 17-V-1952) no contemplava la figura del Cronista; però tampoc la rebutjava. Este era el punt de partida d’alguns dels articles de Vicente Badia, especialment el publicat a “Las Provincias” amb data 2-I-1954. De qualsevol manera, no hem pogut esbrinar d’on provenia la seua “permanent” preocupació pel tema.Probablement era conseqüència de la seua interpretació descentralitzant de les teories “joseantonianes” (Vid al respecte el seu article “Antecedents doctrinals i… próxima asamblea de cronistas oficiales de Valencia” a “Las Provincias” d’11-IX-1954. Tornar
2. En el corresponent a 1952 –segons Vicente Badía a “Las Provincias” de 2-I-1954 figuraven, a més a més, els d’Alacant (província), Adzaneta d’Albaida i Real de Montroi, a banda dels que no s’havien inclòs “sens dubte perquè ningú no es va preocupar de traslladar els nomenaments a l’esmentat Cuerpo General”, citant entre els mateixos els corresponents als municipis de Silla, Picassent, Bétera, Almàssera , Torre Baja i Énguerra. Així mateix, menciona alguns pobles que tenen en tràmit l’esmentat nomenament i posa de relleu que ja en aquells moments “es Valencia la provincia que ha nombrado mayor número de cronistas españoles”, alhora que Castelló és una de les tres on no se n’ha efectuat cap.. Tornar
3. El present article és, presumiblement, la primera “ordenació” que tenim sobre les funcions, honors i prerrogatives del cronista oficial, ja que és anterior a les distintes circulars normatives que ficarien esta funció.
Estes inquietuds i el manifest interés del Govern Civil de València i la Direcció Provincial del Moviment pel “renàixer municipalista que entranya una revisió i revaloració del local com a punt de partida” (nota 4), van portar, durant l’estiu de 1954, a la preparació de la 1a Assemblea provincial, la convocatòria de la qual va aparéixer en la circular de Govern Civil núm. 270 de 27 d’agost (nota 5) i la celebració de la qual va voler fer-se al voltant del 9 d’octubre (nota 6), coincidint amb l’aniversari de la reconquista de València i la presència del General Franco en esta capital, encara que finalment va haver de retardar-se fins als dies 16 al 19 del mateix mes, dates que ja marcarien la pauta –amb escasses alteracions- de les successives convocatòries fins al dia de hui. La seua organització quedava encomanada al departament d’Assessoria Municipal de FET. i de les JONS i van acudir a esta 152 cronistes (nota 7). D’entre les seues conclusions cal destacar la idea –seguida abundantment en els primers anys- de preparar un dietari on cada cronista arreplegara els fets històrics més importants ocorreguts en el municipi i el desig, promptament satisfet, d’obtindre un carnet o credencial oficial, visat pel Govern Civil, que suposara un reconeixement oficial del càrrec.
Davant de l’èxit de l’Assemblea, el Govern Civil (primerament el governador Salas Pombo i després el seu successor Jesús Posada) continuarien impulsant el nomenament de Cronistes per mitjà de sengles circulars de 17 de desembre de 1954 (BOP de 23-XII), 14 de maig de 1956 (BOP de 13-V) i 16 d’abril de 1957 (BOP de 22-IV).
En dites circulars es posava així mateix de relleu la importància cultural de les funcions del cronista, el seu caràcter honorífic, la seua equiparació com a regidor honorari, el seu caràcter vitalici, etc. En la primera d’elles, a més, es disposava al punt 1r que “Tots els Ajuntaments… que encara no tingueren cronista oficial, hauran de designar-lo dins de l’any 1955”.
Al llarg de l’Assemblea provincial de 1954 ja es va posar de manifest la necessitat d’acostament a una institució oficial que tutelara i recolzara el naixent moviment i es van mencionar com més convenients la Direcció General d’Arxius i Biblioteques i la Diputació provincial. No obstant, en la primavera de 1955, un grup de cronistes va iniciar conversacions amb el Centre de Cultura Valenciana buscant el convenient “empara” i no sols a nivell cultural sinó, principalment, per obviar la problemàtica administrativa pendent de resoldre. La preferència pel CCV era lògica si tenim en compte que ja en una circular del Govern Civil de finals de 1954 (17-XII) s’assenyalava que “la institució del Cronista oficial en pobles i ciutats, ha aconseguit un desenrotllament i maduresa notables, mercé a l’impuls que a esta van donar prestigioses institucions que, com el Centre de Cultura Valenciana, han sabut inspirar treballs i estudis de diversa índole, relacionats amb la història i geografia de l’antic Regne de València…” i així mateix remetia a l’assessorament del Centre a l’hora de nomenar cronista els respectius ajuntaments”. També va ser decisiu el suport de Nicolau Primitiu, que en aquells moments iniciava la seua desinteressada labor divulgativa de la cultura vernacla a través de la revista i l’editorial “Sicania” en la que participaven alguns dels intel·lectuals capficats en l’assentament del nou projecte.
El resultat d’estos contactes va ser positiu i en la Junta General del 2 de juny de 1955 els Directors de Número van prendre l’acord d’admetre a la naixent associació com una més de les Seccions del “Centre” (nota 8) , per lo que conseqüentment el domicili social de la Llotja passaria a ser també seu dels cronistes (conclusions V i VI de la I Assemblea Regional) i els seus presidents haurien de ser Directors – després Acadèmics- de Número de la dita institució (Art. 18 del Reglament). Com a colofó a la primera de les Assemblees a nivell regional es va realitzar l’entrega del nomenament i del document a tots i cada u dels cronistes del document que acreditava la seua condició de Director Corresponent del Centre en la seua localitat respectiva.
4. Carta-circular de Salas Pombo als cronistes. Segons Vicente Badía en “Antecedents doctrinales…” a “Las Provincias” d’11-IX-1954. Tornar
5. En esta circular –adreçada als “jefes” locals, i, especialment, si també eren alcaldes- s’ha d’enquadrar en un context de promoure el renàixer “municipalista” és totat ella una exaltació del càrrec de cronista. Per eixe motiu s’estimulava a estes autoritats perquè cooperaren i facilitaren l’assistència d’estos a l’Assemblea, de manera que “aporten orientaciones e ideas que permitan el mejoramiento de esta función”. Tornar
6. A la premsa arribà a aparéixer la programació prevista per als dies 7, 8 i 9 d’octubre (Vid. l’article de Vicente Badía a “Las Provincias” del 29-IX-1954). Tornar
7. Vicente Badía publicà a “Levante” del dia 20 de juliol de 1954 un article en el qual apareixia la llista dels municipis que ja havien nomenat Cronista i en el qual dóna notícies sobre la preparació d’esta Assemblea provincial “que germinó al abrigo de uns reuniones que se celebraron en el salón del Consejo. De estas reuniones, a las que han asistido destacados representantes de las entidades culturales valencianas…” Uns anys més tard publicaria la “Memoria” de les mateixes i a la premsa (“Las Provincias, 26-XI-1960) feia balanç de les mateixes, comentant sobre esta primera: “la sesión de apertura fue presidida por el Gobernador Civil y Jefe Procincial del Movimeinto, don Diego Salas Pombo, con las demás autoridades valencianas; tomaron parte en sus tareas ciento cincuenta y dos cronista y pronunció el discurso de clausyura el Director General de Archivos y Bibliotecas, don Francisco Sintes Obrador. Tornar
8. A l’acta de dita Junta consta que “A propuesta del Director Decano, Excmo. Sr. D. Nicolás Primitivos Gómez Serrano, se acuerda la integración como Sección de este Centro a la “Agrupación Provincial de Cronistas” con la nueva denominació de SECCIÓN DE CRONISTAS OFICIALES DEL REINO DE VALENCIA, bajo la Presidencia del Ilmo. Sr. D. Salbador Carreres Zacarés, Cronista Oficial de la Ciudad, siendo necesariamente preciso el acatamiento del Reglamento de Secciones”.
A partir de 1956 este moviment associacionista, fins ara merament provincial i “mimat” per Salas Pombo (nota 9) , es va estendre a les províncies germanes d’Alacant i Castelló al mateix temps que es projectava una Assemblea ja amb el caràcter actual de “Regional”. Per a això, des del Govern Civil de València, es va promoure una acció conjunta amb els respectius governs de les altres dos províncies, al mateix temps que es demanava la necessària col·laboració dels organismes i entitats culturals més representatives de València.
Esta primera “Assemblea Regional” es va convocar davall el patronatge del Centre de Cultura Valenciana i per mitjà de la circular de Govern Civil del 13 de maig de 1956, referendada igualment pels governadors d’Alacant i Castelló, celebrant-se entre els dies 25 al 28 d’octubre i participant en ella 204 cronistes nomenats en tota la regió; però realment l’ampliació de la Secció cap a les províncies d’Alacant i de Castelló no es va donar fins a la següent Assemblea (2a Regional, de 1958), que va arribar precedida de sengles circulars dels tres governs civils per les que es regulava els aspectes legals en el cas de València (16-IV-1957) i es creaven les seccions “Alacantina de Cronistes del Regne de València” (26-VII-1958) i “Castellonenca de Cronistes del Regne de València” (6-X-1958).
En el seu aspecte legal estes seccions quedaven integrades en el Centre de Cultura Valenciana, l’Institut d’Estudis Alacantins i la Societat Castellonenca de Cultura respectivament; però en la pràctica les dos últimes institucions van quedar, ja des d’un principi, com una mera referència legal que emparara el moviment associatiu tan restringit per les autoritats polítiques. Així ja des de la segona “Assemblea” comprovem com el patrocini de les reunions quedava en mans del Centre de Cultura Valenciana junt amb el Govern Civil i en “estreta connexió” amb el “Institut” i la “Castellonenca”, afegit este que desapareixerà en les convocatòries següents, si bé vorem que es manté fins a la XI Assemblea (1976) la puntual referència a les respectives seccions provincials.
En els primers moments la convocatòria de nova Assemblea mantenia una doble versió, d’una banda veiem com apareixia reflectida en el Butlletí Oficial de la Província (la trobem per última vegada en 1976) i per una altra tenim la divulgació cultural que es feia per part del “Centre”. A partir de la publicació de les “Memorias” (VII Assemblea) esta doble fórmula -que al seu torn venia funcionant en doble versió castellà/valencià- va anar perdent la seua força “legal” per a quedar, gradualment, en mans de la pròpia Secció de Cronistes. La reforma administrativa duta a terme amb l’arribada de les primeres manifestacions constitucionals referides a les reformes preautonòmiques i la transformació de la Secció en ens autonòmic, després del procés de constitució en Associació legal, van deixar ja totalment en les mans de la Junta de Govern la capacitat d’autoconvocatòria per més que encara es mantinguen les antigues fórmules en la “crida” i organització de les Assemblees.
D’estos primers moments posseïm una gran quantitat de notícies que, d’una banda –i quasi sempre a causa del treball del llavors secretari Sr. Badía- arrepleguen la normativa legal emanada de Govern Civil i per una altra tracten el que venim anomenant com a “teoria del Cronista”, la temàtica, de la qual en realitat arriba fins els nostres dies i, fins i tot, se li va dedicar una jornada a Utiel (nota 10)
Organització
Després de l’Assemblea provincial de 1954 i d’acord amb la conclusió 4a d’esta, es va constituir una comissió provisional en tant es constituïa la “Comissió organitzadora de la Corporació de Cronistes de València”. Esta comissió quedava formada per D. Rafael Bernabeu (Requena), D.Ricardo García de Vargas (Godella), D. Carlos Salazar (Benassal), D. F. Momblanch (Muro), D A. Zabala (Arxiver de la Diputació de València), D. Juan J. López Laguarda (Burjassot) i D. V. Badía (Torre Baixa i Almàssera) i tenia com una de les principals funcions servir d’enllaç entre els diferents cronistes de la província i amb el Cos General de Cronistes d’Espanya. Molt prompte va haver de donar lloc a una Junta Permanent de la Secció que ja funcionaria a partir de l’Assemblea de 1956, al front de la qual figurava com “President de la Secció de Cronistes del Regne” el que ho era de València i director de Número del Centre de Cultura. En esta i en una de les seues conclusions apareixia el desig que “periòdicament es reunirà la Junta Permanent de la Secció de Cronistes del Regne”.
De la 2a Assemblea (1958) coneixem, a més, el nom del Vicepresident (Sr. Momblanch) i hem de suposar que els vocals que van formar la Comissió Executiva ocuparien els restants càrrecs en la Junta de Govern: Srs. López Laguarda, García de Vargas, Bernabeu, García de Fuentes, Bru, Carbonell i Badía, que va actuar de Secretari.
Donat el ràpid increment del nombre de nomenaments en aquells anys i a causa de la diversificació de les tasques que als cronistes s’estaven encomanant, va haver necessitat de dotar-se d’un Reglament de Règim Interior, que segurament es va aprovar en la VI Assemblea (1966) i en la que figuraven com a membres de la Junta de Govern els càrrecs següents: President, dos vicepresidents, secretari, dos vicesecretaris, tresorer, comptador, arxiver-bibliotecari i sis vocals, que més tard passarien fins a nou. Este organigrama jeràrquic és el que seguix mantenint-se en l’actualitat.
9. A principis de 1955 hi hagué una nova circular de Govern Civil estructurant definitivament la funció del cronista i solicitant dades i fotografies per a crear una llista i proveir de credencials als ja nomenats. Tornar
10. Recordem “La I Asamblea de Cronistas del Reino” (separata de “Anales”, 1956), el discurs d’ingrés en el CCV (1957, “Anales” de 1960), la “Memoria de las Asambleas de Cronistas celebradas en Valencia…” (1960) i el “Catálogo de los Cronistas Oficials…”, deguts en tots els casos a Vicente Badía, la “Memoria del curs 1968-69 de la Secci´n…” redactada per S. Bru i l’”Estatuto del Cronista Oficial Local” inserit en la “Memoria” de la XIII Asamblea.