DANIEL ALFONSO MEDRANO, CRONISTA OFICIAL D’OTOS
Tradicionalment, el dilluns de Sant Vicent a les terres valencianes és l’últim dia de les festes de Pasqua en el que la gent va a menjar-se la mona i a berenar amb bona companyia i diversió. Però, tot i que té un fort arrelament, es tracta d’una festa de caràcter local a efectes laborals en la que segons el municipi es treballa o no. De forma que, per posar exemples pròxims, a Albaida és un dia normal i utilitzen el dia festiu a la fira de juliol o a l’octubre com passa a Ontinyent, mentre que a Otos els dos dies festius que pertoquen solen ser el dia de Sant Vicent Ferrer i el segon dia de Nadal, ja que no es contemplen a tal efecte les festes d’agost.
Enguany, la crisi derivada del coronavirus està trastocant tota la planificació preestablida i s’han suspès o ajornat grans celebracions com les Falles, la Pasqua o els moros i cristians d’Alcoi i d’Agullent i no se sap quan tornaran a ser possibles amb tot el que això comporta a efectes econòmics i socials. Quan es permetran de nou les aglomeracions i la lliure circulació de persones? Quantes empreses del sector de l’oci estaran preparades en eixe moment? Quin pressupost li podran destinar a les festes tant les famílies com les administracions? Podrem fer vida més normal a un municipi sense afectats que al centre de Madrid? En definitiva, com serà la desescalada del confinament i quins canvis comportarà?
Enfront de tants interrogants no ens hem de posar apocal·líptics com feia sant Vicent. Només podem seguir amb els indicacions sanitàries per protegir-nos i per evitar una multa i també preparar-nos per allò que el temps puga portar. Aprofitem la quarantena a casa i, hui que ha eixit el sol, mengem-nos la mona. Si voleu conèixer millor la figura de Sant Vicent a Otos, la seua literatura i com se celebrava la festa punxeu ací.
I tantes preguntes que ens fem estos dies de confinament, com si d’una forma light d’arrest domiciliari es tractara, ens han portat a recordar cançons i missatges amb melàngia com diu la cançó 20 de abril del 90, versionada 30 anys després amb tots els canvis que ha portat el temps.