Lejos de la gran expectación del primer día, el presidente de la Diputación, José Martí, y el artista Amat Bellés, acompañados por la diputada de Cultura, Ruth Sanz, reinauguraron oficialmente la exposición pictórica Les Sibil·les del pintor de la Pobla Tornesa. Con este simbólico gesto, la institución provincial quiere dar de nuevo la bienvenida «a una de las grandes muestras del gran virtuosismo que define al extraordinario Amat Bellés», explicó Martí, quien recordó que la exposición tuvo que cerrar sus puertas tan solo dos días después de su apertura por el estado de alarma.

Tanto el presidente como la responsable de Cultura invitan a la población a aproximarse al Espai Cultural Les Aules para disfrutar de «la genialidad» de las obras realizadas por el autor, que «sorprenden por su belleza basada en la delicadeza y la minuciosidad del detalle», según declaran.

Inicialmente programada hasta el pasado 10 de mayo, con la progresiva vuelta a la normalidad desde el departamento de Cultura han ampliado el plazo de la muestra para que el público castellonense pueda disfrutar de Les Sibil·les hasta el 25 de julio.

En la reapertura de esta propuesta también estuvo presente ANTONIO GASCÓ, CRONISTA OFICIAL DE CASTELLÓ y autor de la biografía del artista poblatí de 63 años, presentada hace dos meses en el Palacio de la Diputación. Junto con Bellés, desgranó las explicaciones de cada una de las 12 sibilas representadas.

AFORO LIMITADO // El horario de visitas será el habitual, de lunes a viernes de 9.00 a 14.00 y de 17.00 a 21.00 horas, mientras que los sábados el recinto cultural solo abrirá en la franja matinal. El aforo estará limitado y controlado e instalarán puntos de higiene para que la gente se lave las manos como medida preventiva.

Fuente: https://www.elperiodicomediterraneo.com

LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

Estos dies de confinament, durs i tristos, han sigut una bona teràpia per a entendre les necessitats de la societat. Entre tots els descobriments de la reclusió forçosa, ha paregut, sense ser esperada, una oferta exitosa de la cadena pública valenciana: les misses en valencià. Més de 30 anys de televisió pròpia no havien aprofitat per a entendre que els oficis religiosos, en un estat laic, podrien ser un servici públic amb demanda i una manera de potenciar l’ús social del valencià. Canal 9, malgrat la gestió d’un govern popular amb pinzellades cristianes, no ho va tindre en compte. Però tampoc À Punt, nascuda amb la idea de superar les errades de RTVV, havia pensat fins ara que retransmetre un ofici religiós no fa confessional a una televisió pública, com emetre un esdeveniment futbolístic no la convertix en un canal esportiu.

Vivim en un estat on en el conscient i en el subconscient d’una part de la població no s’ha assumit que el laïcisme obliga a tots i a totes a ser més respectuosos. Queda un llarg camí a recórrer. Per eixe motiu les reflexions i propostes d’entitats, com per exemple València Laica, sempre són interessants. Tanmateix, sense oblidar-ho, cal dir que una missa en valencià o qualsevol acte d’una confessió religiosa en la televisió pública valenciana no significa un retrocés en la modernització de la societat valenciana. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una entitat pública reconeguda per l’Estatut, ha redactat textos litúrgics sense que la seua intenció haja estat declarar-se un organisme confessional.

Des de la derrota d’Almansa, les classes dominants rebutjaren o s’apartaren de la nostra llengua. En dos espais públics va sobreviure especialment el valencià com a idioma vehicular: en el món festiu i en el dels capellans. La literatura popular en valencià no va ser font d’estudi fins fa poc de temps. Sortosament ja és reconeguda. En el cas de l’església, tot ha sigut diferent. Els capellans fins a l’actualitat són valencianoparlants però en gran part s’avergonyixen de la seua llengua o la consideren poc comunicadora. Sant Vicent Ferrer fou capaç de predicar per Europa en valencià i els rectors són incapaços de fer-ho molt sovint ni en els pobles valencianoparlants. Potser tenen por a no ser entesos per la seua autoritat (els arquebisbes han sigut nomenats històricament entre els no valencians) més que entre els feligresos i les feligreses.

Tal vegada pot pensar-se que eixa realitat és un problema intern de l’església valenciana. No obstant això, és cert que en estos anys des de les entitats universtàries, acadèmiques i públiques s’ha apostat per fer suport l’ús social del valencià els diferents sectors (esport, judicial, professional, etc,). Per tant ,que el valencià siga potenciat en els rituals religiosos també és una tasca a considerar des dels organismes públics. En eixe sentit, una televisió pública valenciana té molt a dir i sobretot a fer. El seu manual d’estil en l’article 2.1.4. expressa que «els mitjans de comunicació públics valencians€ tenen la missió de contribuir a la millora de l’ús social del valencià». À Punt no pot gestionar la lliga professional de futbol però sí que està obligada a que siga escoltat qualsevol esport en valencià. També, des de l’escrupolós laïcisme exposat en l’article 4.10 de seu manual d’estil («laïcitat i pluralisme religiós»), no ha de gestionar ni participar dels rituals religiosos però sí fer possible que tinguen una veu en valencià.

En definitiva, les misses en valencià han demostrat que tenen una demanda social que À Punt, com unes altres temàtiques, hauria de considerar. A més, des de la seua laïcitat, té l’obligació de potenciar l’ús social del valencià en les diferents confessions religioses. Cal confiar que ho tinga en compte i no perda una oportunitat de promoure l’ús social de la llengua, una de les seues principals atribucions. Confiem que l’arribada de la fase 2 no siga un entrebanc per a potenciar l’ús del valencià en les confessions religioses des d’À Punt. Esperem que els seus gestors i gestores ho reflexionen.No perdem novament l’oportunitat de normalitzar l’ús del valencià en les confessions religioses.

Fuente: https://www.levante-emv.com