DANIEL ALFONSO MEDRANO, CRONISTA OFICIAL D’OTOS
El diumenge situat entre les festivitats de Pentecosta i el Corpus l’Església celebra la santíssima Trinitat. Un dogma de fe irrefutable en el que la doctrina estableix que Déu és una sola substància que existeix simultàniament en tres persones distintes: el Pare (Déu Pare), el Fill (Déu Fill) i l’Esperit Sant. Com que no era fàcil d’entendre per a la major part de la població, la comunicació visual ha sigut sempre (no han canviat tant les coses) un element fonamental per explicar al poble pla conceptes poc senzills, en aquest cas referits a la catequesi de la Trinitat. De forma que, a més d’ensenyar, este conjunt de representacions ens han aportat un valuós patrimoni artístic dignes de tota protecció.
A Otos la Trinitat estava representada en tres obres d’estils diferents: una escultura, un quadre a l’oli i un retaule ceràmic. La primera d’elles es venerava a l’església en l’actual altar del Cor de Jesús fins que va ser destruida a principi de la Guerra Civil i era obra de l’imaginer Modesto Pastor Juliá (Albaida 1825- València 1889).
A la mateixa església actualment podem contemplar una destacada pintura a l’oli d’estil barroc. Del segle XVIII pertany a l’escola de Vicente López i sembla que l’any 1936 estava resguardada a una casa (fonts orals li indicaren a Benjamín Fayos que anys abans don Terencio Seguí la va portar a la seua vivenda del carrer Sant Josep) gràcies al qual actualment es pot contemplar al sector superior del retaule major, damunt de la Immaculada. Clarament representa a la dreta la figura de Déu Pare amb trets facials de persona major i cabell blanc portant a la mà el ceptre que simbolitza el seu poder. De forma simètrica, a l’esquerra trobem a Jesús, Déu Fill més jove que l’anterior i amb els atributs de la creu, la llaga del peu i un vestit roig per simbolitzar el martiri de la crucifixió. Entre el pare i el fill formant un triangle es troba l’Espèrit Sant iconogràficament en forma de colom que irradia la seua llum i poder.
Les dos figures humanes estan assegudes damunt dels núvols del cel i de l’esfera terrestre. En un primer plànol davant de la Terra se situen dos àngels alats que, lluny d’una simple funció decorativa, amb la posició dels seus braços i cares són intermediaris ja que un d’ells mira a l’espectador i actua de transmissor entre el quadre i la gent, entre el món terrenal i el celestial.
A la façana del Palau marquesal se situa la tercera de les representacions del dogma trinitari a Otos. Entre els balcons esquerre i el central, es troben l’antic rellotge de sol i el retaule ceràmic de la Trinitat, el qual està protegit de les inclemències meteorològiques amb un element arquitectònic en forma de con formant un guardapols. Reproduim l’explicació d’Abel Soler:
El retaule de manisetes de la frontera és un afegit del 1787, quan el venerable pare fra Diego de Cadis, en el transcurs d’una predicació que efectuà a Albaida, concedí unes indulgències per a l’església d’Otos. Es de format rectangular, emmarcat per una motlura arquitectònica, i fa 1,03 x 0,61 m. Es compon de 18 peces ceràmiques quadrades (20,5 x 20,5 cm) eixides dels obradors de Manises, i representa la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. L’expert en ceràmica valenciana Inocencio Pérez Guillén l’incorporà el 1993 al catàleg de la Conselleria de Cultura, com a element protegit.
Tot indica que el rector otosí Ramon Martí ho va costejar després de la visita del frare Diego José de Cadis a Albaida, quan va concedir una indulgència de 200 dies a les persones que resaren un credo o un trisagi davant d’esta imatge. Una acció pietosa davant del palau senyorial que serviria per redimir els pecats comesos pels otosins d’aquell temps, encara que segons el fet i els implicats igual no s’arreglaven les coses d’una forma tan senzilla.
