LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
Cada dia busquem més economitzar el temps. Les compres de qualsevol classe les fem en grans quantitats amb la intenció de no visitar diàriament les botigues. Atresorem en les nostres cases, sense pensar si verdaderament necessitem tants productes. Hem perdut el plaer de comprar a poc a poc. Per eixe motiu, cal reivindicar la locució ‘a la menuda’ i el seu sinònim ‘al detall’. Amb elles, indiquem que es ven directament a la persona consumidora o en quantitats xicotetes.
Hem de mirar ‘a la menuda’ els esdeveniments que passen al nostre voltant per a tindre en compte els drames que tenim prop. Per exemple, les dones atacades o mortes per la violència no poden ser números. Són realitats concretes i xicotetes que acaben creant una gran història dramàtica que afecta tota la societat. Així que no s’han de realitzar afirmacions relatives a la dona que semblen no tindre importància perquè es fan en un espai reduït, com una xicoteta església de poble. Estes, siguen insignificants o grans, acaben justificant la desigualtat de la dona o unes altres discriminacions. Pense en el rector d’Albalat dels Tarongers que, en un escenari ‘a la menuda’, ha esmentat que les persones homosexuals estan malaltes o que les dones li deuen obediència als hòmens. Més enllà de la veritat o no de les declaracions, hauria de mesurar l’efecte de les seues manifestacions.
Crec que, a voltes, ens encisem per meravellosos escenaris. Oblidem que una xicoteta activitat d’animació lectora infantil tastada ‘a la menuda’ pot ser profitosa. Ho pensava estos dies en l’activitat preparada amb l’estimada Fani Grande a Albalat dels Sorells. Una senzilla proposta, sense grans decorats, va demostrar com els infants valoren l’escriptura.
El patrimoni també hem d’observar-lo ‘a la menuda’. No busquem sols grans monuments. Ja ho escrivia la setmana passada. En una xarrada organitzada pel Col·lectiu del Patrimoni Saguntí, explicava que cal tastar i ser conscient que el patrimoni està fet per a sentir-lo i sentir amb ell. Trobe que no ens fixem excessivament amb el que tenim en els nostres municipis. El patrimoni ha de ser part de nosaltres, de la vida i del futur de cada poble.
En definitiva, hem de viure més ‘a la menuda’. No busquem sempre grans moments per a consumir-los. La mirada d’un simple punt pot escampar-se i fer-nos emocionar més intensament que una gran taca.