RAÜL BADENES

De entre todas las fiestas de calle de Castelló, quizás las de Sant Nicolau hayan sido las que más celosamente hayan guardado una tradición que data de principios del siglo XVIII. El tributo a Sant Nicolau de Bari en la ermita urbana que el santo tiene dedicada en el Carrer d’Amunt, la actual calle Alloza, se ha venido desarrollando escrupulosamente desde hace más de 300 años, como queda reflejado en el ‘Llibre del Carrer d’Amunt’, un tomo que guarda celosamente el secretario de una junta presidida actualmente por Vicent Pardo donde quedan reflejadas cómo han sido las fiestas de cada año y que ha sobrevivido a guerras y a pandemias.

“Incluida la última de coronavirus”, destaca Enric Porcar, con un ‘cargo’ imprescindible para el buen funcionamiento de toda fiesta popular: “el de ‘manegueta’ oficial”, sostiene con orgullo este vecino del Carrer d’Amunt, conocido por haber sido el concejal de Educación, Deportes, Ermitas y Hermanamientos durante la anterior legislatura del ayuntamiento de Castelló y que nos descubre el cambio que van a sufrir las fiestas de Sant Nicolau que empiezan este viernes.

Las fiestas del Carrer d’Amunt vuelven a coger impulso tras el covid, que dejó en apenas un par de actos religiosos y ‘en familia’ la última edición. “La ilusión por dar un nuevo aire a estas fiestas está en máximos. Todo el mundo se ha involucrado durante este año en la preparación, ya no solo los vecinos de la calle y de toda la zona de la Moreria, sino también comercios y collas que tienen su ‘cau’ aquí. Hay muchas ganas de hacer barrio”, destaca Porcar.

Los actos religiosos, por supuesto, volverán a tener un papel protagonista en las fiestas de Sant Nicolau, pero estos se reservan para la recta final. El martes 6 de diciembre empezará con la Santa Misa y la tradicional Bendición del Pan, la Misa Mayor y las procesiones, incluida ‘La Tornà’, mantendrán el carácter sacro de las fiestas, que concluirán el miércoles 7 de diciembre con la Misa de Difuntos en la ermita de la calle Alloza.

Pero en este 2022 también hay muchas, muchísimas, ganas de ‘juerga’ y diversión y así se ha plasmado en un programa que los vecinos del Carrer d’Amunt quieren expandir por toda la ciudad. “Creo que hay que evolucionar y dar un impulso también a la parte ‘pagana’ de las fiestas. Para hacernos una idea, esperamos vivir lo que son unas ‘fiestas de pueblo’ en pleno centro de la capital de la provincia”, explica Enric Porcar.

El programa

Un bureo, “donde se van a reunir más de 200 personas para bailar danzas típicas de Castelló”, irá ambientando ya el lado más animado de las fiestas del Carrer d’Amunt a partir de este viernes 2 de diciembre. Y el sábado: ¡empieza el rock’n’roll!

Desde el mediodía, la música en directo será la protagonista en el recinto festivo, con Michel ‘El Cigalita’ para abrir boca y la actuación de un referente del rock ‘de soca’ de Castelló a partir de las seis de la tarde: Amor de Madre. La ‘marcha’ del DJ Paco Roca dará continuidad a un ‘tardeo’ que se alargará hasta la madrugada para los que tengan más aguante.

El fin de semana se cerrará con actividades dirigidas a los más pequeños. La calle Alloza se transformará en un improvisado parque de atracciones donde los niños y niñas –y también los padres y madres– podrán disfrutar de los tradicionales juegos de madera que se instalarán por todo el Carrer d’Amunt.

Entre música, tertulias y cerveza también habrá hueco para la cultura y para conocer un poco más en profundidad la historia del barrio, con una CHARLA A CARGO DEL CRONISTA OFICIAL DE CASTELLÓ y colaborador de ‘Mediterráneo’, TONI GASCÓ, en la ermita de Sant Nicolau.

Fuente: https://www.elperiodicomediterraneo.com

ALFRED BERNABEU, CRONISTA OFICIAL D’ONTINYENT

Els treballs d’investigació solen deparar llargues hores consultant documents, un fet que implica bona dosi de paciència i dedicació. El fet que els contaré és producte d’una experiència personal en l’arxiu municipal, en uns mesos de restricció d’aforament (de tan sols dos persones). El propòsit de la nostra recerca era consultar les despeses de l’administració municipal en els segles XVI-XVIII, una intenció fallida perquè, des de fa més de quatre anys, alguns volums estan en un interminable procés de restauració.

Les visites a l’arxiu —sempre que era possible per les rigoroses limitacions— van oferir resultats positius: algunes de les troballes s’han donat a conéixer en estes pàgines. Però, sens dubte, el protagonisme recau en el descobriment d’una factura pagada per l’ajuntament en la tardor de 1788 al cèlebre arquitecte i director de la Reial Acadèmia de Sant Carles, Vicente Gascó, per les dietes i «por a ver formado dos mapas, el uno que manifiesta la Plasa Mayor de esta villa y sus edificios del citado en que se halla y el proyecto para su ensanche, y el otro manifiesta una porción de la calle Mayor de la propia villa, y lo que debe hacerse para edificarla y ensancharla y los cálculos y relación para los puentes y su coste…».

La inexistència d’un inventari a l’arxiu a disposició pública no va ajudar en la recerca del desconegut i inèdit plànol de la plaça Major. Malgrat els esforços, el document no va aparèixer, una ocasió desaprofitada. Un any més tard, amb motiu de la celebració d’una junta de govern de cronistes vaig comentar el cas a l’amic i president Josep Ramon Sanchis i em va dirigir al company Amadeo Civera, acadèmic de la susdita acadèmia de Sant Carles.

El cronista de Llíria em va confirmar que la documentació buscada existia perquè feia molts anys l’havia investigada i que estava custodiada en l’Arxiu Històric Municipal de València. A finals de març de 2022 ens encaminàrem al palau de Cervelló, allí es trobaven els plànols desitjats. A l’eixida —quina casualitat!— ens trobàrem a l’alcalde d’Ontinyent i li férem partícip de la bona nova.

El plànol urbà, alçat i mesurat en pams valencians (23 cm) per Vicente Gascó en l’any 1788, —el més antic que és coneix a Ontinyent— és un document interesantíssim perquè detalla la ubicació exacta de les dependències municipals (cort de la justícia, presó, almodí, repés, pescateria), de la propietat de totes les cases amb la indicació de les porxades de la plaça i dels dos hostals: un propietat de D. Francisco Tonda i l’altre en l’anomenada popularment placeta de l’Escurà, denominat del «Rincón», del marqués de Vellisca, que va ser escenari a principis del segle XX de les primeres projeccions de cinema a Ontinyent. També indica l’àrea de cases que s’haurien d’expropiar i enderrocar; una execució urbanística ambiciosa que —d’haver-se executat— haguera permés descobrir la façana de l’església de Sant Miquel i augmentar l’espai públic de la plaça Major. El motiu de l’ampliació de la plaça Major obeïa a l’insuficient espai que oferia per instal·lar la fira i la realització d’altres actes públics. Com indicava abans, les autoritats encomanaren el projecte aVicente Gascó. Una figura que ha sigut objecte dels estudiosos per ser un dels grans promotors del corrent academicista a València; un estil que atorgava molta importància a l’arquitectura eliminant la seua dependència de la resta d’arts com la pintura o escultura. L’objectiu era fugir del Barroc, aleshores imperant, a través d’una mentalitat clàssica.

Gascó va ser autor de nombrosos projectes per tot arreu de la geografia valenciana, molts dels quals encara perviuen, en la major part com les cases consistorials de les següents poblacions: Gandia, Cullera, Alberic, Sueca, Sagunt, Nules, Silla, Relleu… Tots ells i altres plànols -com el de la veïna Bocairent- es troben en l’Arxiu Històric Municipal de València.

La insistència de l’investigador seguint un indici documental junt amb l’assessorament dels companys cronistes han fet possible presentar-los el més antic projecte urbanístic de la nostra població. En la revista Almaig, que es presentarà el divendres 16 de desembre, els lectors interessats tenen tota la informació sobre l’ampliació de la plaça Major i del carrer Major (placeta de la Tonda) i la proposta de la construcció del pont de la Baronia i del camí vell de Xàtiva (junt a la Glorieta).La plaça Major és un espai urbà emblemàtic per als ontinyentins i escenari de molts actes festius que necessita una urgent remodelació. La imatge que ofereix és manifestament millorable. Esperem que en un futur pròxim s’encete la reforma i que siga del gust de tots. Autoritats i tècnics tenen l’última paraula!

Fuente: https://www.levante-emv.com