
JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
El poble d’Algar de Palància, potser per una sèrie de circumstàncies, com la seua situació geogràfica, comptar amb bells racons i paratges, rutes per a la pràctica del senderisme de muntanya o inclús per haver-se rodat en ell alguns llargmetratges, entre els quals últimament L’àvia i el foraster, que està obtenint grans èxits a les sales d’exhibició, la qual cosa ha motivat la creació local de la Ruta del Cinema,ha vist augmentat el nombre de visitants i residents. Cal dir també que Algar compta amb uns bons servicis d’hostatgeria i restauració a més d’una bona infraestructura cultural (auditori, centre cívic, biblioteca, racó de Sorolla, llar de jubilats i casal jove) i esportiva.
Recentment va visitar Algar l’il·licità Carlos Martínez, col·laborador de la publicació “ElxXplorer. Patrimonio y Naturaleza”, el qual va manifestar que es va quedar sorprés per la gran quantitat de “cares de l’aigua” (denominades també “ duendes del agua”, en castellà, o “follets de l’aigua”, en valencià) a les façanes de la localitat, informant-nos del significat i origen de les mateixes, la qual cosa ens deixà a molts bocabadats.
Tot això ha motivat este cronista a indagar si cal un poc més sobre l’origen i significat de les anomenades “ cares de l’aigua”, tan nombroses en Algar i de la qual cosa no ens havíem advertit, malgrat tants anys convivint amb elles. Afortunadament, hem trobat prou documentació al respecte.
Sembla que les “cares de l’aigua” consisteixen majoritàriament en rostres impresos a les canonades de ferro colat que formen part de les canalitzacions a les façanes de les cases per recollir les aigües pluvials, des de la teulada o terrassa, i canalitzar-les fins al carrer, a fi d’evitar que l’aigua que discorre per la paret cause humitats o altres desperfectes a la casa.
Estes cares, així com altres figures impreses (homes, dones, àngels, xiquets, dimonis, flors, etc.) en estes canonades, serveixen no només com a element decoratiru sinó, com diu, entre altres, Andrea Reinosa, graduada en periodisme a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, “tenien una missió especial i propera a l’estil celestial: foragitar el mal i allunyar les males energies dels habitatges que protegien “.
Rafa Solaz Albert, investigador, bibliòfil i documentalista valencià, en el seu estudi “ La València Olvidada: Las caras de “agua”, ens diu el següent:
“ Estas interesantes caras de agua han sido investigadas por el escritor Francesc Gisbert quien dice que su significado es misterioso y parece relacionado con la creencia arcana de los espíritus, genios o rostros del agua que, dentro de las canaletas, protegen a los habitantes de la casa, ya que los relieves nos recuerdan a los rostros emergentes del agua, con los cabellos desgreñados, la boca cerrada y una actitud hierática, ofreciendo por tanto una actitud misteriosa y enigmática·”.
Pel que fa a l’origen remot de les “cares d’aigua”, l’historiador de l’Art, David Gutiérrez Pulido, ens diu que a l’antiguitat ja existien estos elements semblants. Tant a l’antiga Grècia, com a la cultura etrusca i l’Imperi Romà, existien als temples i edificis les avantfixes, unes peces realitzades generalmente en terracota que se situaven a l’extrem de les teules. Algunes d’estes peces tenien unes cares monstruoses amb l’objectiu d’espantar els mals esperits o enemics per protegir, bé la divinitat que es trobava al seu interior, bé al propietari d’un habitatge. Per la seua banda, l’abans esmentada Andrea Reinosa ens diu que la simbologia de les cares de laigua està relacionada amb les antigues gàrgoles franceses, guardianes de les catedrals i altres temples religiosos. Amb una aparença bastant grotesca (representada per animals, bèsties, dimonis…) tenien la funció d’expulsar les aigües pluvials fins el carrer y a més una funció màgica: salvaguardar la fe.
Però, realment, i com ho recorda Carlos Matínez, les “ cares d’aigua”, apareixen i es fan populars a mitjans del segle XIX i principis del XX i no faltaven, sobretot, en els edificis més luxosos i de persones acabdalades. Este fet, segurament, va tindre que veure amb la instal·lació de les primeres fundicions de la Comunitat Valenciana ( Tomás Aznar e Hijos i José Rodes, en Alcoi, i Vicente Ferrer i Baltasar Gens, en València). Sembla que són les ciutats de València i Alacant , especialment als carrers més antics, les que en major quantitat posseeixen estos elements, sense oblidar pobles com Xàtiva, Elx, Aspe, Xixona, Quatretondeta i, sorprenentment, Algar de Palància.
Efectivament, si fem un recorregut per este poble, podrem observar i constatar, en el seu casc urbà, l’existència en tots els seus carrers de nombroses “ cares de l’aigua” ubicades a les canonades o baixades d’aigua de les façanes de les cases. És per això que volem agrair a Carlos Martínez el que ens haja fet veure i adonar-nos d’esta antiga tradició que cal al menys conservar.