Arxiu diari: 22 de gener de 2025

LES “CARES DE L’AIGUA” D’ALGAR DE PALÀNCIA

JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

El poble d’Algar de Palància, potser per una sèrie de circumstàncies, com la seua situació geogràfica, comptar amb bells racons i paratges, rutes per a la pràctica del senderisme de muntanya o inclús per haver-se rodat en ell alguns llargmetratges, entre els quals últimament L’àvia i el foraster, que està obtenint grans èxits a les sales d’exhibició, la qual cosa ha motivat la creació local de la Ruta del Cinema,ha vist augmentat el nombre de visitants i residents. Cal dir​ també que Algar compta amb uns bons servicis d’hostatgeria i restauració a més d’una bona infraestructura cultural (auditori, centre cívic, biblioteca, racó de Sorolla, llar de jubilats i casal jove) i esportiva.

Recentment va visitar Algar l’il·licità Carlos Martínez, col·laborador de la publicació “ElxXplorer. Patrimonio y Naturaleza”, el qual va manifestar que es va quedar sorprés per la gran quantitat de “cares de l’aigua” (denominades també “ duendes del agua”, en castellà, o “follets de l’aigua”,      en valencià) a les façanes de la localitat, informant-nos del significat i origen de les mateixes, la qual cosa ens deixà a molts bocabadats.

Tot   això   ha   motivat   este   cronista   a   indagar   si   cal   un   poc   més     sobre l’origen i significat de les anomenades “  cares de l’aigua”, tan nombroses en Algar i de la qual cosa no ens havíem advertit, malgrat tants anys convivint amb elles. Afortunadament, hem trobat prou documentació al respecte.

Sembla   que   les   “cares de l’aigua”  consisteixen   majoritàriament   en rostres   impresos   a   les   canonades   de   ferro   colat   que   formen   part   de   les canalitzacions a les façanes de les cases per recollir les aigües pluvials, des de la teulada o terrassa, i canalitzar-les fins al carrer, a fi d’evitar que l’aigua  que discorre per la paret cause humitats o altres desperfectes a la casa.

Estes   cares,   així   com   altres   figures   impreses   (homes,   dones,   àngels, xiquets, dimonis, flors, etc.) en estes canonades, serveixen no només com a element decoratiru sinó, com diu, entre altres,        Andrea Reinosa, graduada en periodisme a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, “tenien una missió especial i propera a l’estil celestial: foragitar el mal i allunyar les males energies dels habitatges que protegien “.

Rafa Solaz Albert, investigador, bibliòfil i documentalista valencià, en el seu estudi “  La València Olvidada: Las caras de “agua”,                ens diu el següent:

“   Estas interesantes caras de agua han sido investigadas por el escritor Francesc Gisbert quien dice que su significado es misterioso y parece relacionado con la creencia arcana de los espíritus, genios o rostros del agua que, dentro de las canaletas, protegen a los habitantes de la casa, ya que los relieves nos recuerdan a los rostros emergentes del agua, con los cabellos desgreñados, la boca cerrada y una actitud hierática, ofreciendo por tanto una actitud misteriosa y enigmática·”.

Pel que fa a l’origen remot de les “cares d’aigua”, l’historiador de l’Art, David Gutiérrez Pulido,     ens   diu   que   a  l’antiguitat   ja   existien   estos   elements semblants.   Tant   a   l’antiga   Grècia,   com   a   la   cultura   etrusca   i   l’Imperi   Romà,​ existien als temples i edificis les               avantfixes,          unes peces realitzades generalmente en terracota que se situaven a l’extrem de les teules. Algunes d’estes peces tenien unes cares monstruoses amb l’objectiu d’espantar els mals esperits o enemics   per   protegir,   bé   la   divinitat   que   es   trobava   al   seu   interior,     bé   al propietari   d’un   habitatge.   Per   la   seua   banda,   l’abans   esmentada             Andrea Reinosa  ens diu que la simbologia de les  cares de laigua està relacionada amb les  antigues gàrgoles  franceses,  guardianes de  les  catedrals  i  altres  temples religiosos.   Amb   una   aparença   bastant   grotesca   (representada   per   animals, bèsties, dimonis…) tenien la funció d’expulsar les aigües pluvials fins el carrer y a més una funció màgica: salvaguardar la fe.

Però,   realment,   i   com   ho   recorda  Carlos Matínez,  les   “ cares d’aigua”, apareixen   i   es   fan   populars   a   mitjans   del   segle   XIX   i   principis   del   XX   i   no faltaven, sobretot, en els edificis més luxosos i de persones acabdalades. Este fet,   segurament,   va   tindre   que   veure   amb   la   instal·lació   de   les   primeres fundicions de la Comunitat Valenciana ( Tomás Aznar e Hijos       i   José Rodes, en Alcoi, i Vicente Ferrer i Baltasar Gens, en València).                Sembla que són les ciutats de València i Alacant , especialment als carrers més antics, les que en major quantitat   posseeixen   estos   elements,   sense   oblidar   pobles   com   Xàtiva,   Elx, Aspe, Xixona, Quatretondeta i, sorprenentment, Algar de Palància.

Efectivament, si fem  un  recorregut  per  este  poble, podrem observar i constatar,     en   el   seu   casc   urbà,   l’existència   en   tots   els   seus   carrers   de nombroses “ cares de l’aigua” ubicades a les canonades o baixades d’aigua  de les façanes de les cases. És per això que volem agrair a            Carlos Martínez                el que ens   haja   fet   veure   i   adonar-nos   d’esta   antiga   tradició   que   cal   al   menys conservar.