
JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
En parlar de la gastronomia de Nadal, al referir-nos a les distintes comarques i pobles valencians, com és el cas també d’Algar, sense oblidar-nos del típic sopar de la Nit de Nadal que, actualment, destaca per la seua exhuberància i variació, al contrari del que passava en els temps més antics on es tractava d’un sopar bastant frugal, cal fer menció molt especial dels pastissets de moniato i del putxero del dinar de Nadal.
El pastisset de moniato és com una empanada menuda que conté una pasta de moniato al seu interior. El moniato es cou i després es fa una pasta triturant-lo. Este puré es fa dolç amb sucre o almívar i s’arotmatitza amb llima i canyella. Amb la pasta estirada es fan cercles i al mig s’afegeix la confitura de moniato, tantcant-lo amb la forma de pastisset o mitja lluna.
Ja fa uns anys, els pastissets de moniato de Nadal es solien fer en quasi totes les cases. Hui tot el món els compra al forn del poble. En Algar el forn és conegut com el “Forn de Fineta”.
El putxero és el plat estrella tradcional del dinar del dia de Nadal, el qual s’elabora de distintes maneres en els diversos pobles i comarques valencians.
Pel seu interés, reproduïm tot seguit un resum de l’article publicat en la revista La Veu d’Algar, en desembre de l’any 2015, per l’experta en cuina, Mercé Zaragozá , titulat “ El dinar de Nadal: el putxero “:
“ Històricament a la nostra terra el gran esdeveniment gastronòmic de l’any és el dinar del dia de Nadal. És un dia en què es porten a la taula els millors productes que tenim a l’abast. Juntament amb el torró, a les taules valencianes no pot faltar el putxero, la pilota i els pastissos de moniato.
El dia de Nadal és un dia en què es reuneix tota la família, fins i tot la més llunyana, que sols veiem en ocasions comptades. Són dies de reunions i de records.
Cal recordar que abans era un dia en què s’atenuaven les grans diferències socials. Tothom dinava a les dos, ja que, antigament, sols dinaven a les dos els senyors de les classes socials més altes; els treballadors solien dinar a les dotze i les classes intermèdies a la una.
El putxero és un menjar molt sofert, sempre que el preparem amb temps de sobra per a poder aprofitar les sobres i elaborar altres menjars com és l’arròs al forn, les mandonguilles de putxero o, simplement, guardar el brou sobrant per a fer- lo amb fideus; per això és important utilitzar un perol ben gran.
Per a fer putxero no pot faltar el porc, el corder, la gallina i la pilota, acompanyats de carlota, naps, creïlles i el llegum “estrella” d’aquest plat: els cigrons. La base del putxero valencià és la mateixa, però en les diferents comarques s’afegeixen o canvien alguns ingredientes com també canvia el seu nom: olla xurra, olla de cardo, ollica, olla de la Plana, olla de recapte, olleta de músic, etc.
El primer pas per a fer el putxero és ficar els cigrons, que hauran estat en remull la vespra, després la carn i, damunt, tota la verdura i omplirem d’aigua. Cal tindre en compte que el putxero no es remou mai. El ficarem al foc i, quan comence a bullir, el baixarem al mínim per a que la cocció siga lenta i no hi hagen excesos d’evaporació, ja que el trindrem almenys dues hores al foc. Quan haja passat mitja cocció, afegirem la pilota i, al final, corregirem de sal.
A l’hora de servir el putxero, ficarem la verdura en una font i la carn en una altra per a que cadascú agafe el que vulga i, amb el brou, farem arròs.
Per a finalitzar el dinar no podran faltar ni els torrons ni els pastissets de moniato així com tampoc el moment més esperat per als xiquets: les estrenes que reben amb alegria per part dels seus familiars “.
Volem acabar fent nostres les paraules de María-Teresa Riquelme Quiñonero, de l’Àrea d’Antropologia Social del Departament d’Humanitats Contemporànies de la Universitat d’Alcant, en referir-se a la relació entre alimentació i cultura:
“ L’alimentació es pot analitzar des de diferents perspectives: nutricional, fisiològica, cultural, etc. L’antropologia s’interessa pels aspectes socioculturals de l’alimentació: el menjar no és una mera activitat biològica, sinó un fenomen social i cultural “.
Per això, perquè cal considerar que esta tradició immemorial del menjar de Nadal, com és el cas dels pastissets de moniato i el putxero, forma part del nostre patrimonio històric, com ocurreix en Algar, hem volgut fer esta xicoteta referència a la gastronomia de Nadal.