Arxiu diari: 19 de gener de 2025

NEU PER SANT ANTONI!!!!

VICENTE SANZ VIÑUELAS, CRONISTA OFICIAL DE LLOMBAI

Sempre diuen que “Sant Antoni ve en la barba blanca”, i aixina ha sigut sempre (a excepció de l’any passat en que va fer “hasta calor”, sent la primera vegada que es recorda eixe fet singular). Ara que ja estem quasi en vespres, passats ja els Nadals i en estos dies de “gelor”, voldria escriure sobre dos nevades que van tindre lloc en temps de “Sant Antoni” i que van ser significatives.

Certament, en diversos anys i ocasions ha nevat en Llombai o inclús ha caigut “aigua-neu”; però que este fet, una nevà en totes les lletres, coincidira en el mes de gener i més concretament en els dies o vespres del nostre patró, solament en tinc constància de dos: una en 1885 i altra en 1960 (fa ara 140 i 65 anys respectivament), i en la primera d’elles, degut a la gran quantitat de neu que va caure, es van haver de suspendre els distints actes de la festa.

En el diari “La Correspondencia de España” es donava noticia, en el mes de gener, que: “En Llombay han suspendido las fiestas de San Antonio a causa de las nieves. Se verificarán con mayor esplendor en los días 1 y 2 del próximo mes de febrero”.

Esta noticia, inaudita i sorprenent ja que costa imaginar que per una nevà al nostre poble no es poguera celebrar Sant Antoni en les seues dates, cal contextualitzar-la en eixe fatídic any de 1885 (que seria recordat per l’epidèmia del Còlera), ja que entre el 15 i el 17 de gener es va produir una de les nevades més fortes i intenses que es recorden, que inclús va congelar València. I encara que les dades sobre Llombai en eixe temps no les sabem amb precisió, sí que consten unes observacions en el quadern dels registres meteorològics de l’observatori de València, que assenyalen en el dia 15 de gener: “nieve desde las 12 de la noche ligeramente hasta las 2, aumentando a las 7 de la mañana, copiosamente de 8 a 10. Disminuyó de 10 a 11 desando a esta hora ligeramente de 11 a 12. A la 1 principió de nuevo copiosamente de 1 y media a 2 que cesó. Nieve 12 cm”.

A l’endemà, 16 de gener, assenyalaren: “ligeros copos de nieve de 9 a 12h”, però sens dubte el més gros estava per vindre, ja que el dia 17, dia de Sant Antoni, anotaren: “fuerte nevada de la 1 de la noche a las 6 de la madrugada. Ligeros copos de 8 a 10 de la mañana. Ligerísimos copos de 3 a 3 y media de la tarde. Nieve 25 cm”.

Açò explica eixa notícia que va eixir en la premsa sobre el nostre poble, on possiblement seria algo més intensa la nevà, tenint present que nosaltres estem situats més alts que la capital (sobre el nivell del mar), i que entre Llombai i València hi ha una diferencia de temperatures d’alguns graus. I molta neu hi hauria per a suspendre les festes.

I no seria fins a l’11 de gener de 1960, vespres de Sant Antoni, quan tornem a tindre notícies d’altra nevà en eixes dates, en este cas pel diari nacional-sindicalista “Libertad”, que deia així: “Desde las primeres horas de la madrugada de hoy está nevando copiosamente en esta comarca. Sobre las calles y tejados de Llombay se ha acumulado una capa blanca de unos 10 cm de espesor. El campo aparece también completamente cubierto de nieve, que resultará beneficiosa para las cosechas”.

A diferencia de la noticia anterior, en esta ocasió la neu no va molestar per a poder celebrar la festa del nostre benvolgut “agüelet”, i inclús es conserva una fotografia de l’endemà de la nevà, 12 de gener, en el que dos llombaïns van ser immortalitzats fent un ninot de neu als peus de la lloma de l’ermita (abans de plantar-se el pins i començar a edificar-se els primers xalets que ara la rodegen). Es tracta de Benjamin Miquel Ferrando, qui en eixe temps curiosament era el censor de “la Moral” i el cronista de Llombai, i Pepe Climent “Penella”, qui era guarda de camp. I segons va deixar escrit Benjamin, durant eixos dies havien patit un fort temporal de fred.

En la imatge, Benjamín i Pepe (a l’esquerra i a la dreta respectivament), apareixen en primer terme i es pot apreciar la quantitat de neu que encara quedava en la teulà de l’ermita i la pròpia lloma; així com els garrofers i una calçà de pedra… i el més curiós de tot: a l’ermita li falta l’espadanya i la campana, ja que esta va ser destruïda per un llamp que va caure sobre ella a mitjans o finals dels anys 50.

Curiosament, eixe mateix any de 1960 eixiria a la llum la revista: “Llombay a Sant Antoni. Revista Commemorativa Extraordinària”, que va ser editada per la “Colònia llombaïna en València” i que encara podem trobar en la majoria de cases del poble (escrita en valencià i castellà). Esta “colònia” estava formada per 202 llombaïns i llombaïnes que per circumstàncies vivien en la capital, i que es van agermanar per a reivindicar el seu origen i poble, i entre altres activitats, van promoure eixa revista on es contaven històries, anècdotes, poemes, llegendes, xicotetes biografies, alguna entrevista, etc. I que hui és una font molt rica per a saber d’eixa gent i de fets del nostre passat.

En definitiva, no sabem quan tornarà a nevar al poble ni la intensitat en la que ho farà. Jo encara recorde la que va caure a finals de gener del 2006 i “lo bonico” que estava el terme i els camps nevaets.

Siga com siga, disfrutem de les festes del nostre benvolgut Sant Antoni i recordem que “en hivern, el millor amic és un bon abric”.

Visca el pare Sant Antoni!!!

Visca el nostre Patró!!!

Visca el nostre “agüelet”!!!

Fuente: https://cronicadelmarquesat.wordpress.com

CINCUENTA AÑOS DE DESFILE DE LA MEDIA FIESTA

GABRIEL SEGURA, CRONISTA OFICIAL DE ELDA

En 2024 celebramos el 75º aniversario de la construcción de la nueva ermita de San Antón, que vino a reemplazar a aquella otra vetusta ermita barroca que custodiaba el acceso a la villa de Elda desde el siglo XVII y demolida hacia 1925 ante el estado de ruina que presentaba. Pero no se nos puede pasar de largo otra redonda conmemoración también de la Fiesta, o mejor dicho, de la Media Fiesta.

Hacía escasos días que el nuevo año 1975 había dado inicio. Superada la Navidad de 1974 y la festividad de los Reyes Magos, Elda retomaba su actividad laboral. Pero la Media Fiesta en honor a San Antón era inminente. La Fiesta de Moros y Cristianos de Elda habían superado holgadamente sus bodas de plata (1970) e iban a cumplir los 30 años de celebración. Poco a poco la fiesta eldense evolucionaba a pasos agigantados, haciéndose cada vez más popular y consolidándose como un referente social en la ciudad. Desde la Junta Central, como órgano gestor de la Fiesta en su conjunto se ensayaban tímidamente cambios que mejoraran los actos festeros, estructuran el desarrollo de los mismos y permitieran situar a la fiesta a la altura de la celebrada en los pueblos con tradición consolidada.

Tal día como hoy, domingo, 19 de enero, pero de 1975, tras la misa de San Antón en la iglesia de Santa Ana y el traslado del santo a su ermita, tuvo lugar el primer desfile de la Media Fiesta. Dio comienzo a las 11:30 horas de la mañana, partiendo de la confluencia de las calles José Mª Pemán (actual  Elia Barceló) con Maestro Ramón Gorgé, siguiendo el recorrido de Pemán, Dahellos, Queipo de Llano (actual  Jardines), Plaza de los Mártires de la R.N.S (actual  plaza Sagasta), general Martínez Anido (actual Juan Carlos I), Joaquín Coronel, general Moscardó (actual  Pi y Margall) para finalizar en la confluencia de esta última calle con la del general Varela (actual  Antonino Vera). Desfile en el que solo participaron las escuadras designadas por las diferentes comparsas, junto a las abanderadas y capitanes. Todos uniformados con el traje oficial de desfile.

A pesar del mal tiempo reinante, con frío y viento, el desfile fue presenciado por bastante público que llenaba las aceras de las calles.

Recorrido del desfile que varió sensiblemente en la Media Fiesta de 1976, probándose otro itinerario; dando inicio en la calle Martínez Anido (actual  Juan Carlos I), discurriendo por dicha calle hacia la plaza de los Mártires de la R.N.S. (actual Sagasta), Poeta Zorrilla, José Mª Pemán (actual Elia Barceló), Dahellos, general Mola (actual  Ortega y Gasset), Generalísimo (actual  Calle Nueva), Antonio Maura y Avenida de Chapí hasta la confluencia con la calle Padre Manjón. Recorrido por el que también discurrieron las entradas moras y cristianas de las fiestas de Moros y Cristianos de aquel año de 1976, celebradas del viernes 4 al lunes 7 de junio.

Fuente: https://www.valledeelda.com