JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
1. Origen etimològic del vocable “algar”.- Pràcticament, tots els autors coincideixen en què la paraula “algar” procedeix de l’àrab hispànic “algar”, el qual deriva de l’àrab clàssic “gar”, amb el significat de cova o concavitat del terreny.
Segons el Diccionario de la Real Academia Española, el vocable “algar” deriva de “alga”, amb el sufix “ar”, i significa, en una primera accepció, cova o caverna, i, en una segona accepció, significa també grups d’algues en el fons de la mar. Esta segona accepció es recull igualment en el Diccionario de uso del español, de María Moliner.
No obstant això, hi ha algun autor que considera que la paraula “algar” es refereix al lloc pròxim a un riu o corrent d’aigua. En este punt cal dir que, en la geografia espanyola, apareixen alguns llocs amb este nom pròxims a algun corrent d’aigua, per exemple, Algar de Mesa (Guadalajara), al costat del riu Mesa; Algar (Cadis), prop del riu Majaceite; el riu Algar (Alacant), i el hui denominat Algar de Palancia, al costat del riu Palància.
De totes maneres, creiem que, pel que concerneix al nostre poble, és més encertat el significat de “algar” com a cova o caverna, tenint en compte que este tipus d’accident geològic abunda a l’entorn del seu nucli urbà. I, per descomptat, el que no ofereix cap dubte és que el nom d’Algar referit a este poble procedeix i té el seu origen en la invasió i conquesta musulmana a principis del segle VIII, amb independència que s’hagen trobat algunes restes de les èpoques ibèrica i romana en el seu entorn.
2. El gentilici dels habitants d’Algar.- Encara que cal reconèixer que s’ha estés molt l’ús de les paraules “algareny” i “algarenya” per a referir-se als pobladors d’Algar, denominació que no es sol trobar en cap diccionari o enciclopèdia i que, en tot cas, cal respectar, és més correcte l’ús de “algarí” i “algarina” i el seu plural “algarins” i “algarines”.
El terme “algarí/na” es recull en el Diccionari català-valencià-balear dels lingüistes Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, que ens diu que es refereix al “nadiu o propi d’Algar”. De manera similar s’expressa també la Gran Enciclopèdia de la Comunitat Valenciana, editada per Editorial Premsa Valenciana en col.laboració amb la Conselleria de Cultura, la Diputació de València i la Universitat de València.
3. Les primeres denominacions de “Algar”.- El nom de “Algar” apareix en un dels documents més antics escrit en àrab que es conserva en l’Arxiu del Regne de València, consistent en un pergamí relatiu a un litigi sobre regs que va tindre lloc l’any 1223 (any 619 de l’hègira musulmana), és a dir, abans de la conquesta de les terres valencianes per Jaume I el Conqueridor. En este document es cita a Algar com “Algar de Morbiter”, terme que sens dubte equival a “Morvedre (o Murviedro)” que es com es com s’anomenava Sagunt en l’època musulmana.
Jaume I va donar, en compensació per la seua ajuda, al cavaller Ramón Morelló el lloc d’Algar, cavaller que va fer donació testamentària del mateix a l’Orde de la Mercé, institució religiosa que va mantindre el seu domini sobre el poble, primer l’econòmic i administratiu, i, a partir de 1471, la plena jurisdicció, fins la desamortització acordada pel govern espanyol dels béns eclesiàstics durant els anys 1836 i següents. Durant el domini mercedari sembla que Algar s’anomenava popularment “Algar dels frares”, encara que oficialment s’utilitzava el nom de “Algar” sense cap additament, circumstància que corrobora un document de 9 de gener de 1549, que es troba a l’Arxiu del Corpus Christi (Col-legi del Patriarca) de València, relatiu a una visita que van fer al poble els dirigengts de la Sèquia Major de Sagunt, en el qual es cita el nom simple de “Algar”fins a cinc vegades.
Cal dir igualment que, en la documentació que es conserva en l’Arxiu Històric Municipal, la denominació sense més de ·”Algar” va ser sempre l’oficial del poble.
4. La denominació “Algar de Palancia”.- La denominació de “Algar de Palancia”, hui en la forma valenciana, encara que no oficialitzada, de “Algar de Palància” té sols cent anys d’antiguitat.
Per Reial Decret de 27 de juny de 1916, sent rei d’Espanya Alfons XIII i primer ministre Alvaro de Figueroa, Comte de Romanones, després d’un estudi “ prolijo y meditado” de la Real Sociedad Geográfica Española, es va acordar el canvi de nom de 573 municipis arreu de tot l’Estat, entre ells 27 pobles valencians, inclós Algar. Els motius d’este canvi de nom es contenen en el Preàmbul o Exposició de Motius del citat Reial Decret:
…que desaparezca la extraordinaria y lamentable confusión originada por el hecho
de existir entre los 9.266 Ayuntamientos que constituyen la Nación, más de 1.020
con idéntico nombre y éstos sin calificativo ni aditamento alguno que los distinga.
… dejando intacto el nombre actual de las poblaciones de mayor categoría
administrativa y variando los de aquellas entidades de población cuyo número es
menor que el de sus homónimos…procurando que el calificativo que se asigne no
sea arbitrario sino el que la tradición, el uso o los efectos de cada localidad vienen
consagrando y teniendo también presentes los antecedentes històricos,
circunstancias del terreno, etc.
Possiblement, açò és el que va motivar que Algar, per estar situat a la vora del riu Palància, passara a dir-se, encara que sense el detall que ens conste d’una consulta prèvia al seu Ajuntament d’aleshores, “Algar de Palancia”.
L’Ajuntament, presidit pel seu alcalde, Bienvenido Martínez Plantado, en sessió ordinaria de 9 de juliol de 1916, es va donar per enterat del mencionat Reial Decret i va a cordar la reforma dels segells del Jutjat municipal, de la Junta municipal dels Cens electoral, Ajuntament i Alcaldia, afegint-se al nom d’Algar la paraula “ de Palancia”.
I fins ara, “ Algar de Palancia “ és el nom oficial del nostre poble, encara que es sol usar, extraoficialment la forma valenciana de “ Algar de Palància”.
