LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
Em pose a escriure amb la intenció de reflexionar d’algun tema nou. No obstant això, la ment em retorna a l’olor intensa d’aquell fang, als portals desapareguts, a les persianes retorçudes i als cotxes amuntegats irregularment. Davant esta situació, busque una paraula que em faça caminar. Trobe l’adverbi antic ‘enllà’. Sé que podria emprar ‘allà’ o allí’. Amb tot, preferisc este arcaisme que indica un punt que està menys o menys lluny. M’agrada quan significa cap a un temps futur o també anterior; ja siga des del passat, el futur o l’actualitat.
De demà ‘enllà’ espere que la gestió política canvie. Les administracions tenen damunt la taula extremes desgràcies materials i sobretot més de 200 persones mortes. Les destrosses són imprevisibles, però el total de les grans desaparicions humanes no poden justificar-se. Si els polítics i les polítiques no assumixen responsabilitats, quan el govern no funciona, la desconfiança social creix. Si la paraula dimissió no apareix i la tornada a la normalitat en els pobles tarda, sorgix la desafecció i després la ràbia. La gran manifestació de repulsa ha representat l’estat d’ànim d’un territori que no entén el que han fet els governants.
Més ‘enllà’ de la passarel·la de la Solidaritat, he trobat la participació massiva de la joventut. Ho he dit en algun article. Potser eixa realitat ens ha d’aprofitar per a entendre que les noves generacions reaccionen quan els majors no sabem actuar o preferim realitzar ben poc. El seu llenguatge és diferent del nostre i demostra que resulta eficaç.
Entre tant d’esdeveniment tràgic no solucionat, també ens apareixen notícies tristes que arriben quan no ho esperem. Els episodis negatius solen aparéixer en cadena. Esta setmana m’he trobat amb la mort d’un familiar pròxim. Era mon tio. Intente buscar la forma de reaccionar. Tots i totes ho hem d’aconseguir quan açò passa. Em quede amb la idea que, més ‘enllà’ de les persones que perdem, existix la manera de mantindre-les prop. Pensant-les i no allunyant-nos dels espais o de la gent amb la qual les compartíem, fem que revisquen. No ens resignem, per tant, a fer-les desaparéixer de les nostres vides pensant que així cessaran les llàgrimes. Farem mal i les perdrem per a sempre.
En definitiva, caminem ‘enllà’ per a vore més del que tenim davant. La mirada efectiva acompanya en el present i intuïx el futur.
Fuente: https://www.levante-emv.com