JESÚS HUGUET, CRONISTA OFICIAL DE LA POBLA LLARGA I PORTELL DE MORELLA
La dècada dels setanta del segle passat propicià una singularitat en el panorama artístic valencià: la irrupció de l’art seriat amb pretensió per sobre l’habitual. Per raons ideològiques, voluntat democratitzadora, o d’accés popular, menor cost de l’obra, la presència d’un quadre o un objecte artístic en domicilis i espais comercials o administratius esdevingué tan freqüent que resultava estrany que a qualsevol àmbit, abans lliure de pintures o aquarel·les, no es veren ara gravats o reproduccions d’artífexs diversos.
La Galeria d’Art Seriat l’Eixam va ser, sens dubte, un element principal en eixa nova tendència. Situada en un lloc emblemàtic, els baixos del Portal de la Valldigna, d’alguna manera recuperà l’esperit divulgador que havia estat en la història com a edifici cabdal de la primera reproducció gràfica del llibre valencià. Però més enllà de l’espai, allò que convertia en preeminent la galeria es devia a les persones que havien decidit acostar l’art al poble per damunt de costos i pompositats. Sobretot Manolo Olmos.
Manolo, amb un grup d’amics com Juan Manuel Llopis o José Maria o Vicent, creà al Portal de la Valldigna l’indret més actiu cultural de la vella València. Era una galeria d’art, seriat, però allí se celebrarien presentacions de llibres, recitals, conferències, actes diversos sempre de caire cultural i artístic.
Autors com Yturralde, l’Equip Crònica, Jordi Teixidor, Manolo Boix, Rafael Armengol, Rafael Canogar, Pérez Bermúdez, Arcadi Blasco i tants i tants… eren habituals a les parets però també a les sales, on a més d’exhibir obra, protagonitzaven accions i manifestaven propostes ben suggeridores. Allí es gestà la Primera Mostra d’Art Seriat Valencià, en la qual es recuperaren autors com Josep Renau i s’exposà l’obra seriada de Manuela Ballester.
Una part important del fons de l’Eixam ha estat donada per la família de Manolo Olmos a la Biblioteca Valenciana, i cal remarcar que el volum total de més de 760 documents, 360 obres gràfiques, 136 cartells, fotos i divers material (quasi 300) són testimoni de la transcendent funció de la galeria.
Però la tasca dinamitzadora de Manolo Olmos va més enllà del seu protagonisme a l’espai del Portal de la Valldigna. L’antiga Caixa d’Estalvis de Torrent pot vanagloriar-se d’un fons artístic fill de l’esforç de Manolo, qui, per cert, va propiciar que la ciutat tingués l’Himne Oficial del qual avui s’enorgulleix. O que l’Ajuntament de València pogués presentar una de les seues etapes més fructíferes i esplendents en dirigir l’acció cultural i l’oficina i la sala d’exposicions del carrer Micalet.
Tot té un final, radicalment les persones, però l’obra i exemple d’individus com Manolo Olmos són referent d’un temps i un esperit en què la pretensió d’un món més dinàmic, just i culte eren principis incedibles.
Fuente: https://www.levante-emv.com