LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

En estos moments, resulta difícil escriure les primeres línies sense barrejar els sentiments, la tristor i les frustracions. He viscut moltes vivències intenses. Així que intente traure les conseqüències dels esdeveniments que han passat. Sé que resulta difícil perquè els efectes de la DANA, el deteriorament material i especialment les desgràcies personals duraran anys. No obstant això, trobe la locució ‘al capdavall’ per expressar-me i dir què passa després de tot. Podria emprar-la per a referir-me ‘a la part inferior’ o ‘al fons de’. Tanmateix, preferisc utilitzar-la com a sinònim de ‘finalment’ o ‘després de véncer tots els obstacles o totes les consideracions’.

La realitat dels carrers, per als qui hi hem estat, era indescriptible. La ficció superava la realitat. Les infraestructures trencades, els cotxes formant falles i les cases destrossades et deixaven sense paraules. Però, ‘al capdavall’, em quede amb el dolor de les famílies trencades per les morts o per haver perdut la casa. He estat en la planta baixa de Fran, de la Torre, traient el fang sense fi que envoltava maquinàries. He entrat en la casa de Mar d’Alfafar. És l’amiga de la meua filla. La part baixa de la vivenda està perduda. Em superà mirar el carrer estret pels trastos inservibles situats a les dos bandes i per la falla de cotxes que col·lapsaven un balcó.

Les llargues caminades m’han permés conéixer l’home que anava a sa casa de Massanassa. Se li havien trencat les sabatilles. També he caminat amb la parella que anava carregada sense límits fins a Catarroja per a socórrer amics que ho havien perdut tot. He travessat la “passarel·la de l’Esperança” plena de jóvens que són un exemple. Encara que s’ha intentat frenar el voluntariat lliure, este no ha cessat. ‘Al capdavall’ he viscut com el poble ha protegit el poble.

Mónica, la directora del CEIP La Laguna de la Palma engolit pel volcà, em pregunta com està la situació. Al seu centre poguérem ajudar-lo. Em diu que els valencians tenen un gran cor i molt de coratge. Comenta que ara la seua pala per a llevar fang és emocional, però que ajudaran les escoles. ’Al capdavall’ veig que la solidaritat sincera no té fronteres.

En definitiva, pense que ‘al capdavall’ ens ajuda a entendre el que succeïx quan es vencen obstacles. Entre la bona gent unida, brolla la solidaritat imparable.

Fuente: https://www.levante-emv.com