LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

Hem d’ubicar les nostres prioritats en la part més preeminent de tot. A voltes, a causa de no fer-ho, no col·loquem en primer lloc el que realment ens ompli. Hi ha una locució que m’agrada per a expressar-ho. Es tracta de ‘al capdamunt’. Indica el nivell superior d’alguna cosa o l’extrem alt. Per a mi, és important pronunciar-la no sols per a expressar el que es troba dalt del tot sinó per a pensar el que ho està per a cadascú de nosaltres, amb l’objectiu de protegir-ho.

Per a molts, arriben les vacacions. És un període que ens motiva a realitzar múltiples i variades activitats. Està molt bé. Però, tal vegada, no pensem que eixos dies els necessitem per a refer-nos i relaxar-nos. Sense voler, omplim les agendes de quedades amb persones estimades, de viatges o d’activitats. Al remat, l’estrés laboral acaba per transformar-se en estival, però continua present. Així que, cal que situem este mes ‘al capdamunt’ tot el que ens faça descansar. No fem del nostre descans una nova manera d’alterar-nos.

Arriba el temps de les festes populars. Esta setmana em quede amb la dedicada a la baixada de Sant Roc d’Estivella, situat ‘al capdamunt’ de l’antic poble de Beselga. Em fa pensar que els actes informals, com el trasllat d’una xicoteta talla per un camí fosc, ens donen una bona lliçó. Els rituals compartits, i amb poc de protocol, ajuden a ubicar el sentiment de poble ‘al capdamunt’.

Estem celebrant les Olimpíades. ‘Al capdamunt’ pareix que se situen les persones que aconseguixen medalles. Oblidem que per davall n’hi ha moltes que ploren. És el cas de Carolina Marín i d’altres. Em quede amb l’abraç que li va donar a la seua rival He Bing Jiao i amb el fet que esta arreplegarà el trofeu acompanyada d’un símbol espanyol. En la vida, hem de posar ‘al capdamunt’ les persones abans que les medalles.

Arriba la convocatòria de la investidura del president català: ‘Al capdamunt’ de la notícia se situarà la revisió del finançament català. El problema de l’infrafinançament valencià continuarà sense discutir-se per falta de temps. Miraculosament, la problemàtica econòmica del veïnat del nord sembla que s’ha solucionat en mesos.

En definitiva, posem ‘al capdamunt’ les nostres prioritats i no el que és superflu. El somni més alt no té la major alçària sinó el sentiment més intens.

Fuente: https://www.levante-emv.com