JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
El present article està tret i es basa en l’inestimable treball fet per Alfons Hermoso de Mendoza i Arocas, investigador i gran amic del nostre poble, titulat Els estils artístics en l’església d’Algar, publicat per l’Ajuntament d’Algar.
L’església parroquial d’Algar, dedicada a la Mare de Déu de la Mercé, es va construir pràcticament en la seua totalitat durant el segle XVIII. En una primera etapa, entre 1702 i aproximadament 1730, s’alçaren la façana, el campanar, la nau central excepte el tram final, i el primitiu retaule major, i durant una segona campanya s’hi afegiren les capelles laterals (a partir de 1758) i l’actual presbiteri i la sagristia (després de 1768). Les dues etapes no s’haurien concebut com a parts d’un mateix pla original, sinó amb l’última com a engrandiment de la inicial, de manera que la planta original de l’església, la de la primera meitat del segle XVIII, ocuparia la tercera part de l’àrea actual assolida quasi tota en la segona meitat d’eixe segle.
La planta de l’església d’Algar està constituïda per un gran rectangle del qual sobreïxen dos rectangles menors (el reraltar al fons i la sagristia, amb la sala annexa, a l’esquerra). El seu nucli el conforma una espaiosa nau central, dotada d’arcs torals sobre pilastres que la divideixen en cins trams, més curts els tres primers i més llargs els últims, i que es cobreix amb una volta de canó sense llunetes ni finestres). La nau està vorejada a dreta i esquerra, excepte en el primer tram, per capelles laterals prou profundes, comunicant-se les de cada costat entre si per mitjà de passos coronats per arcs de mig punt, cosa que permet circular entre les capelles com si es tractara de naus laterals, i les cobertes d’aquestes capelles laterals estan formades per voltes bufades. En el primer tram, lleugerament més curt que els dos següents i amb les altes finestres cegues, es disposa el cor elevat sobre una volta rebaixada amb llunetes, que s’obri a la nau per un elegant arc carpanell. A l’esquerra d’aquest primer tram està el campanar, i a la dreta la molt poc fonda i poc alta capelleta del baptisteri, amb volta de canó.
La rica decoració de parets i voltes és en la nau (excloent el prebiteri) plenament barroca, amb profusió de fullaraca i angelots esculpits, mentre que la del tram de l’altar major, capelles laterals (excepte la del baptisteri), reraltar i sagristia és característicament rococó, plena de ramatges asimètrics i petxines irregulars, en total acord amb les èpoques de construcció de cada zona (primer i tercer quart del segle XVIII, respectivament). El penúltim tram actual, on estaria originalment el presbiteri, presenta un decoració barroca encara més copiosoa, i s’obri per un gran arc triomfal bellamentr decorat i rematat amb l’escut de l’orde de la Mercé; en un dels seus costats s’alça la trona, que conserva un magnífic tornaveu original barroc. L’últim tram, tot rococó com s’ha dit, està dotat en cada paret lateral de dues portes, la primera amb llinda plana sota l’escut de la Mercé (vorejat per dues àguiles la de la part esquerra i per dos lleons la de la dreta) i la segona de mig punt rematat pel sol (a l’esqiuerra) i la lluna (a la dreta).
L’interior de l’església havia sigut pintat en origen, tant en parets com en sostre, amb frescos que posteriorment es taparen, però dels quals es poden observar actualment unes poques mostres; en l’única que s’ha destapat de la volta s’observa clarament l’advocació mariana de STEL(L)A MARIS sobre una estrella i una ona de mar, dins d’un marc envoltat per flors i cintes barroques, cosa que permet fer-se una idea de la magnificència original en la decoració pictòrica mural de l’església, la qual seria molt desitjable de recuperar en futures restauracions.
En la composició del retaule major actual, de 1941, s’aprofitaren quatre grans columnes salomòniques procedents de l’antic i, a jutjar per la bellesa d’eixes columnes, iguals dos a dos i decorades amb sumptuoses garlandes de fulles i flors, el retaule original devia ser esplèndid. Igualment, resulta exquisist –a pesar de la seua parcial mutilació- el marc neoclàssic de la pintura inserida en la capella dreta del segon tram.
Contrastant amb l’interior, la façana principal de l’església d’Algar és d’una gran austeritat, ja que en la seua major part està construïda amb conglomerat de pedres bastes sense lluir ni decorar (excepte en les cantoneres i en els buits del campanar que s’alça a l’esquerra, on sí que s’utilitzaren carreus de pedra tallada). Al centre s’obri l’elegant i sòbria portada d’accés a l’església, entre dues pilastres que sostenen un entaulament rematat per pinacles sobre volutes als extrems i un àtic central que corona l’escut de la Mercé enmig d’un frontó corbat i partit, mostra de tendència classicista amb reminiscències manieristes en època barroca.