BERNAT DARÀS I MAHIQUES CRONISTA OFICIAL DE CARCAIXENT
Va nàixer el 5 d’octubre de 1910, ala casa núm. 16 del
carrer de la Baronessa de Santa Bàrbara. Fou fill de Teodor Oroval i Moscardó i
Assump-ció Tomàs i Cogollos.1
Segons DolorsGarcia i Hinarejos, bibliotecària municipal:
«Després d’estudiar al col·legi dels francis-cans, des de
benjove, va començar a col·la-borar en les publicacions locals, ja el 1930 a
La Ribera i
especialment a ¡Juventud!,
una de les revistes locals més prestigioses en la qual col·laboraven
també Julià Ribera, Fran-cesc Fogués, Antonio Pla, etc. Aquestos són anys d’aprenentatge en
els quals Víctor Oroval
comença a decantar-se
pels temes filològics i
històrics que el
preocuparan al llarg de
tota la seua
producció i a
establir una bona amistat amb la figura més brillant dels autors
carcaixentins, amb projecció in-ternacional, l’eminent arabista Julià Ribera en
el temps en què aquest, després d’haver desenvolupat la
seua trajectòria a
Sara-gossa i Madrid com a catedràtic universitari, retorna en
1928 al seu
hort de la Pobla
Llarga i
casa de Carcaixent
per tal de
viure elsseus últims anys a la Ribera. L’inici de la guerra civil
interromp els estudis de
Víctor Oroval, i aquest
serveix enl’exèrcit
repu-blicà, aspecte que
sempre ocultaria al llarg de la seua vida.
Ja el 1939 comença a treballar en l’Ajuntament de Carcaixent
i un any després obté el títol de mestre. Oroval va ser un autodidacte, un
etern estudiós i es llicencià en Dret ja l’any 1949. Des de 1948, amb la
creació de la Biblioteca Pública Municipal en l’antic convent de franciscans,
ell serà el seu director. En aquestos anys no cessarà la seua formació tècnica
en temes biblioteco-nòmics i arxivístics, acudint a nombrosos congressos i cursos
d’especialització. Fruit d’aquestos
1Per a la biografia d’aquest podeu veure: “Víctor Oroval, in
memoriam”, dins Al-gezira.Revista d’Estudis Històrics-Ribera Alta, núm. 3/5,
octubre 1989, pàg. 25-28, i “Víctor Oroval, in memoriam”, dins Sènia. Revista d’informació
municipal, núm. 31, març 1989, pàg. 34-35.
nous estudis en
la seua àmplia
formació humanística naixerà,
en el curs
dels anys, una
bona amistat amb J. E. Martínez Ferrando, F. Mateu i Llopis i D. Pérez,
tots els directors d’importants arxius i biblioteques estatals. No es pot
ocultar que bona part del mèrit de la consecució d’un nou i ampli edifici per a
la Biblioteca es deu a la constant dedicació d’En Víctor. Així en 1971
s’inaugurava la nova seu de la Biblioteca a l’avinguda de Joan XXIII, que
passarà a ser una de les millors
biblioteques valencianes, amb
una col·lecció bibliogràfica
molt estimable. En
aquesta nova biblioteca desenvolumparà una important tasca cultural,
donant ell mateix els primers cur-sos de valencià a Carcaixent, a més d’anglés
i francés, dirigint un programa de ràdio local que anomenava revista oral i
recolzant d’altres manifestacions culturals. En els últims anys de la seua vida
desplegarà el seu vessant nacionalista, ja apuntat en les seues publicacions
anteriors, i així serà membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià el
1979 i recolzarà la candidatura d’Uni-tat del Poble Valencià, apareixent en les
seues llistes en les eleccions de 1987. Dos anys després, el 27 de gener, moria
a Carcaixent.
Víctor Oroval va escriure molts articles, fonamentalment
publicats a les revistes locals, que abra-çaven nombrosos aspectes quasi sempre
referits a Carcaixent: toponímia, onomàstica, peculia-ritats de la llengua,
història, població, agricultura i personatges il·lustres, sent Julià Ribera i
Tar-ragó l’autor al qual va dedicar major quantitat d’escrits. Entre les seues
principals aportacions figuren: “La impremta a Carcaixent”, els estudis
dedicats als arabistes Julià Ribera i Francesc Pons Boigues, a més del treball
sobre mossén Francesc Fogués Juan; “El poblament de Carcai-xent”, comunicació
presentada al 1r. Congrés d’Història del País Valencià, “Notes de la toponí-mia
menor de les terres de Carcaixent al segle XVI”, “Aproximació al paisatge
agrari de Carcai-xent en l’últim terç del segle XVI”, aportacióa la 2.ª
Assemblea d’Història de la Ribera, i “Pobla-ment dels territoris del terme de
Carcaixent en el temps anterior a la Reconquista”, pertanyent a la 3.ª
Assemblea d’Història de la Ribera, tots rics estudis fruit de llargs anys
d’investigació.
De tarannà reservat i profundament estudiós i conscienciós,
Oroval va dedicar molts anys de la seua vida a la recopilació de dades per tal
d’escriure la seua opera magna, la història de Carcai-xent, successora
de la de
Fogués Juan. Malauradament, durant
els últimsanys va
abandonar aquest projecte, poregós que els seus estudis no estigueren a
l’altura de les noves metodologies historiogràfiques, perdent-se així una
monografia local que de segur hauria fet nombroses i no-vedoses aportacions, no
tan sols documentals sinó d’interpretació històrica i historiogràfica.
La cultura de Víctor Oroval era amplíssima i n’és una bona
prova la seua rica biblioteca personal, amb una col·lecció al voltant de 10.000
volums d’història, filologia, teologia i filosofia fonamen-talment, a més
d’extensos fitxers i caixes fruit de les seues investigacions sobre temàtica
local, fotografies, etc., i alguns volums regalats pel mateix Julià Ribera com
a prova de la seua amistat. Aquest important llegat cultural ha estat heretat
pel seu fill Víctor A. Oroval Martí.”
Es casà amb
Antònia Martí i
Vidal, de Montaverner
(València), el 28
de juny de
1941. Fruit d’aquest matrimoni
nasqueren Maria del Carme Antònia (1942), Víctor Agustí Antoni (1953) i Joan
Carles (1957).
Des de finals de l’any 1984, Víctor Oroval li dóna nom al
col·legi públic aleshores batejat amb el nom de “José Antonio”. Al Ple ordinari
celebrat per la Corporació Municipal, el 28 de setembre de 2006, fou aprovat
dedicar-li un carrer al Sector Nord.
2“Bibliografia
local de Carcaixent: Víctor Oroval i Tomàs”, dins Festes Majors i Patronals a
Carcaixent 1998,pàg. 82-87.
DOCUMENT I
«En la iglesia parroquial de la Asunción de Carcagente,
diócesis y provincia de Valencia, el día once
de Octubre de
mil novecientos diez,
Don Pascual Bolinches
Serra Pbro., Coadjutor de la misma, bauticé solemnemente a un niño que
nació el día cinco de este mes a las tres de la tarde, hijo legítimo de Teodoro
Oroval Moscardó y de Asunción Tomás Cogollos, naturales, casados y vecinos de
ésta. Abuelos paternos: José Oroval Vidal y María Teresa Moscardó Galán,
naturales y difuntos en ésta. Abuelos maternos: Pascual Tomás Company y Josefa
Antonia Cogollos López, naturales de ésta y vecinos de Valencia. Se le puso por
nombre Víctor. Fue su padrino: Enrique Oroval Moscardó, soltero y vecino de
ésta a quien advertí el parentesco espiritual y obligación que contrajo de
enseñar al bautizado la Doctrina Cristiana. De que certifico.-Pascual Bolinches
Serra, Coadjutor == Yta est, Jacinto Grau, Cura Regente.»ARXIU HISTÒRIC DE LA
PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, d’ací en avant AHPAC, Llibre de Bateigs
1910-1913, sig. 1.46.0, fol. 82v, part. 326.
DOCUMENT II
«En la Parroquia de la Asunción, de Carcagente, diócesis y
provincia de Valencia, el día veintio-cho de Junio de mil novecientos cuarenta
y uno, a las cinco y media horas, previa instrucción de expediente en
Montaverner, con el número siete,y la publicación de tres amonestaciones, D. Vicente
Peris Carbonell, Cura Regente de la misma, requirió canónicamente a Víctor
Oroval To-más, soltero, nacido el día cinco de Octubre de mil novecientosdiez,
bautizado en esta Parro-quia, diócesis y
provincia de Valencia,
con domicilio en
ésta, hijo legítimo
de Teodoro Oroval Moscardó y de Ascensión Tomás Cogollos, naturales de ésta, y a Antonia Martí Vidal, soltera,
nacida el veinte de Diciembre de mil novecientos dieciséis, bautizada en
Montaverner, diócesis y provincia de Valencia, y domiciliada en Montaverner,
hija legítima de Germán Martí Camarena y de Enriqueta Vidal Plá, naturales de
ésta, los cuales, expresando el consentimiento por pala-bras de presente,
contrajeron entre sí matrimonio ante el referido Cura, que autorizó, según rito
de la Santa Iglesia el contrato Sacramental, del que fueron testigos José Martí
Oliver, y D. Sebas-tián Hernández Segura, vecinos de ésta. De que, como Cura,
certifico.–Vicente Peris, Rgte.»
3DOCUMENT III
«Nombramiento de Cronista
de la Ciudad.—D. Víctor Oroval Tomás.—A indicación del señor Alcalde,
el secretario que
suscribe dio lectura
a un escrito
circular del Excmo.
Sr. Gobernador Civil de esta
Provincia, fecha 17 de Diciembre último, por el que se establece que todos los
Ayun-tamientos de esta
provincia, deberán designar
Cronista Oficial, el
Ayuntamiento Pleno visto dicho escrito, acuerda por unanimidad
nombrar Cronista Oficial de esta ciudad a D. Víctor Oroval Tomás, Abogado,
Archivero y Bibliotecario
de este Ayuntamiento y
que se cumplan
todos los extremos del referido
escrito circular que ordena dicho nombramiento.»
4DOCUMENT IV
«El día veintisietede Enero de mil novecientos ochenta y
nueve, a las cinco horas, en la Parro-quia de la Asunción de Carcaixent, calle
V. Desamparados n.º 19-1, falleció D. Víctor Oroval To-más, a la edad de
setenta y ocho años, hijo de D. Teodoro y de D.aAscensión, de estado casado.Fue
enterrado en el Cementerio de Carcaixent.–De que,comoCura, certifico.–F.
Escrivá.»5
3ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE
CARCAIXENT, d’ací en davant AHPAC, Llibre de Matrimonis 1939-1948, sig.
4.17.0, fol. 118v., part. 67.4ARXIU MUNICIPAL DE CARCAIXENT,
d’ací en davant AMC, Actes de les sessions plenàries de l’Ajuntament de
Carcaixent, llibre 40 (12-8-1953 / 29-11-1955). 28 de gener de 1955, fol. 117v.
5AHPAC, Llibre de Soterrars1982-1999, sig. 7.23.0, fol. 83
r., part. 11
Fuente: http://www.carcaixent.es
