BERNAT DARÀS I MAHIQUES CRONISTA OFICIAL DE CARCAIXENT
Va nàixer el 5 d’octubre de 1910, ala casa núm. 16 del carrer de la Baronessa de Santa Bàrbara. Fou fill de Teodor Oroval i Moscardó i Assump-ció Tomàs i Cogollos.1
Segons DolorsGarcia i Hinarejos, bibliotecària municipal:
«Després d’estudiar al col·legi dels francis-cans, des de benjove, va començar a col·la-borar en les publicacions locals, ja el 1930 a La Ribera i especialment a ¡Juventud!, una de les revistes locals més prestigioses en la qual col·laboraven també Julià Ribera, Fran-cesc Fogués, Antonio Pla, etc. Aquestos són anys d’aprenentatge en els quals Víctor Oroval comença a decantar-se pels temes filològics i històrics que el preocuparan al llarg de tota la seua producció i a establir una bona amistat amb la figura més brillant dels autors carcaixentins, amb projecció in-ternacional, l’eminent arabista Julià Ribera en el temps en què aquest, després d’haver desenvolupat la seua trajectòria a Sara-gossa i Madrid com a catedràtic universitari, retorna en 1928 al seu hort de la Pobla Llarga i casa de Carcaixent per tal de viure elsseus últims anys a la Ribera. L’inici de la guerra civil interromp els estudis de Víctor Oroval, i aquest serveix enl’exèrcit repu-blicà, aspecte que sempre ocultaria al llarg de la seua vida.
Ja el 1939 comença a treballar en l’Ajuntament de Carcaixent i un any després obté el títol de mestre. Oroval va ser un autodidacte, un etern estudiós i es llicencià en Dret ja l’any 1949. Des de 1948, amb la creació de la Biblioteca Pública Municipal en l’antic convent de franciscans, ell serà el seu director. En aquestos anys no cessarà la seua formació tècnica en temes biblioteco-nòmics i arxivístics, acudint a nombrosos congressos i cursos d’especialització. Fruit d’aquestos
1Per a la biografia d’aquest podeu veure: “Víctor Oroval, in memoriam”, dins Al-gezira.Revista d’Estudis Històrics-Ribera Alta, núm. 3/5, octubre 1989, pàg. 25-28, i “Víctor Oroval, in memoriam”, dins Sènia. Revista d’informació municipal, núm. 31, març 1989, pàg. 34-35.
nous estudis en la seua àmplia formació humanística naixerà, en el curs dels anys, una bona amistat amb J. E. Martínez Ferrando, F. Mateu i Llopis i D. Pérez, tots els directors d’importants arxius i biblioteques estatals. No es pot ocultar que bona part del mèrit de la consecució d’un nou i ampli edifici per a la Biblioteca es deu a la constant dedicació d’En Víctor. Així en 1971 s’inaugurava la nova seu de la Biblioteca a l’avinguda de Joan XXIII, que passarà a ser una de les millors biblioteques valencianes, amb una col·lecció bibliogràfica molt estimable. En aquesta nova biblioteca desenvolumparà una important tasca cultural, donant ell mateix els primers cur-sos de valencià a Carcaixent, a més d’anglés i francés, dirigint un programa de ràdio local que anomenava revista oral i recolzant d’altres manifestacions culturals. En els últims anys de la seua vida desplegarà el seu vessant nacionalista, ja apuntat en les seues publicacions anteriors, i així serà membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià el 1979 i recolzarà la candidatura d’Uni-tat del Poble Valencià, apareixent en les seues llistes en les eleccions de 1987. Dos anys després, el 27 de gener, moria a Carcaixent.
Víctor Oroval va escriure molts articles, fonamentalment publicats a les revistes locals, que abra-çaven nombrosos aspectes quasi sempre referits a Carcaixent: toponímia, onomàstica, peculia-ritats de la llengua, història, població, agricultura i personatges il·lustres, sent Julià Ribera i Tar-ragó l’autor al qual va dedicar major quantitat d’escrits. Entre les seues principals aportacions figuren: “La impremta a Carcaixent”, els estudis dedicats als arabistes Julià Ribera i Francesc Pons Boigues, a més del treball sobre mossén Francesc Fogués Juan; “El poblament de Carcai-xent”, comunicació presentada al 1r. Congrés d’Història del País Valencià, “Notes de la toponí-mia menor de les terres de Carcaixent al segle XVI”, “Aproximació al paisatge agrari de Carcai-xent en l’últim terç del segle XVI”, aportacióa la 2.ª Assemblea d’Història de la Ribera, i “Pobla-ment dels territoris del terme de Carcaixent en el temps anterior a la Reconquista”, pertanyent a la 3.ª Assemblea d’Història de la Ribera, tots rics estudis fruit de llargs anys d’investigació.
De tarannà reservat i profundament estudiós i conscienciós, Oroval va dedicar molts anys de la seua vida a la recopilació de dades per tal d’escriure la seua opera magna, la història de Carcai-xent, successora de la de Fogués Juan. Malauradament, durant els últimsanys va abandonar aquest projecte, poregós que els seus estudis no estigueren a l’altura de les noves metodologies historiogràfiques, perdent-se així una monografia local que de segur hauria fet nombroses i no-vedoses aportacions, no tan sols documentals sinó d’interpretació històrica i historiogràfica.
La cultura de Víctor Oroval era amplíssima i n’és una bona prova la seua rica biblioteca personal, amb una col·lecció al voltant de 10.000 volums d’història, filologia, teologia i filosofia fonamen-talment, a més d’extensos fitxers i caixes fruit de les seues investigacions sobre temàtica local, fotografies, etc., i alguns volums regalats pel mateix Julià Ribera com a prova de la seua amistat. Aquest important llegat cultural ha estat heretat pel seu fill Víctor A. Oroval Martí.”
Es casà amb Antònia Martí i Vidal, de Montaverner (València), el 28 de juny de 1941. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Maria del Carme Antònia (1942), Víctor Agustí Antoni (1953) i Joan Carles (1957).
Des de finals de l’any 1984, Víctor Oroval li dóna nom al col·legi públic aleshores batejat amb el nom de “José Antonio”. Al Ple ordinari celebrat per la Corporació Municipal, el 28 de setembre de 2006, fou aprovat dedicar-li un carrer al Sector Nord.
2“Bibliografia local de Carcaixent: Víctor Oroval i Tomàs”, dins Festes Majors i Patronals a Carcaixent 1998,pàg. 82-87.
DOCUMENT I
«En la iglesia parroquial de la Asunción de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día once de Octubre de mil novecientos diez, Don Pascual Bolinches Serra Pbro., Coadjutor de la misma, bauticé solemnemente a un niño que nació el día cinco de este mes a las tres de la tarde, hijo legítimo de Teodoro Oroval Moscardó y de Asunción Tomás Cogollos, naturales, casados y vecinos de ésta. Abuelos paternos: José Oroval Vidal y María Teresa Moscardó Galán, naturales y difuntos en ésta. Abuelos maternos: Pascual Tomás Company y Josefa Antonia Cogollos López, naturales de ésta y vecinos de Valencia. Se le puso por nombre Víctor. Fue su padrino: Enrique Oroval Moscardó, soltero y vecino de ésta a quien advertí el parentesco espiritual y obligación que contrajo de enseñar al bautizado la Doctrina Cristiana. De que certifico.-Pascual Bolinches Serra, Coadjutor == Yta est, Jacinto Grau, Cura Regente.»ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, d’ací en avant AHPAC, Llibre de Bateigs 1910-1913, sig. 1.46.0, fol. 82v, part. 326.
DOCUMENT II
«En la Parroquia de la Asunción, de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día veintio-cho de Junio de mil novecientos cuarenta y uno, a las cinco y media horas, previa instrucción de expediente en Montaverner, con el número siete,y la publicación de tres amonestaciones, D. Vicente Peris Carbonell, Cura Regente de la misma, requirió canónicamente a Víctor Oroval To-más, soltero, nacido el día cinco de Octubre de mil novecientosdiez, bautizado en esta Parro-quia, diócesis y provincia de Valencia, con domicilio en ésta, hijo legítimo de Teodoro Oroval Moscardó y de Ascensión Tomás Cogollos, naturales de ésta, y a Antonia Martí Vidal, soltera, nacida el veinte de Diciembre de mil novecientos dieciséis, bautizada en Montaverner, diócesis y provincia de Valencia, y domiciliada en Montaverner, hija legítima de Germán Martí Camarena y de Enriqueta Vidal Plá, naturales de ésta, los cuales, expresando el consentimiento por pala-bras de presente, contrajeron entre sí matrimonio ante el referido Cura, que autorizó, según rito de la Santa Iglesia el contrato Sacramental, del que fueron testigos José Martí Oliver, y D. Sebas-tián Hernández Segura, vecinos de ésta. De que, como Cura, certifico.–Vicente Peris, Rgte.»
3DOCUMENT III
«Nombramiento de Cronista de la Ciudad.—D. Víctor Oroval Tomás.—A indicación del señor Alcalde, el secretario que suscribe dio lectura a un escrito circular del Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta Provincia, fecha 17 de Diciembre último, por el que se establece que todos los Ayun-tamientos de esta provincia, deberán designar Cronista Oficial, el Ayuntamiento Pleno visto dicho escrito, acuerda por unanimidad nombrar Cronista Oficial de esta ciudad a D. Víctor Oroval Tomás, Abogado, Archivero y Bibliotecario de este Ayuntamiento y que se cumplan todos los extremos del referido escrito circular que ordena dicho nombramiento.»
4DOCUMENT IV
«El día veintisietede Enero de mil novecientos ochenta y nueve, a las cinco horas, en la Parro-quia de la Asunción de Carcaixent, calle V. Desamparados n.º 19-1, falleció D. Víctor Oroval To-más, a la edad de setenta y ocho años, hijo de D. Teodoro y de D.aAscensión, de estado casado.Fue enterrado en el Cementerio de Carcaixent.–De que,comoCura, certifico.–F. Escrivá.»5
3ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, d’ací en davant AHPAC, Llibre de Matrimonis 1939-1948, sig.
4.17.0, fol. 118v., part. 67.4ARXIU MUNICIPAL DE CARCAIXENT, d’ací en davant AMC, Actes de les sessions plenàries de l’Ajuntament de Carcaixent, llibre 40 (12-8-1953 / 29-11-1955). 28 de gener de 1955, fol. 117v.
5AHPAC, Llibre de Soterrars1982-1999, sig. 7.23.0, fol. 83 r., part. 11
Fuente: http://www.carcaixent.es