AURELIANO J. LAIRÓN PLA, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA
Que un poble cresca, que un poble prospere, que un poble es faça gran i no perda el tren que el conduïsca cap a un futur millor és cosa que, sens dubte, té a vore en bona part amb els seus habitants i, també, amb els responsables polítics de cada moment.
Un bon alcalde, uns bons regidors, persones emprenedores, grups de gent compromesa, propicien que un poble avance.
L’economia, que és important, és, en bona mesura, la que ho mou quasi tot. Passar d’una societat agrària a una industrial comportava uns riscos. Les millores duen aparellades l’evolució i, sovint, la millora en les condicions de vida dels ciutadans.
Ja vam donar compte a grans trets de l’activitat econòmica de l’Alzira de fa segle i mig. Ara cal destacar que junt a l’agricultura, el comerç i una incipient indústria, hi van haver persones d’unes professions concretes que van contribuir, en ser responsables i apostar pel seu poble o pel poble que havien fet seu, a que la vila, cresquera i es convertira en ciutat.
Gent de professions liberals: metges, advocats, notaris, farmacèutics, etc., que es van implicar des de diferents institucions i organismes, també des de la política, a fer gran un poble que, com ja s’ha dit era, per eixes dates, el primer de la província, després de la capital, per la seua demografia.
Veïns destacats en professions d’orde civil eren per aquelles dates els 4 notaris de la localitat: Agustín Peris Vergara, Francisco Just Esaín, Eduardo Caldés Lledó i Joaquín Terrades Cañamás, els metges Manuel Miño, Gabriel López, Juan Serra, Francisco Mora, Antonio Serra, José Estruch i Ramón Marco, els farmacèutics Matías Estruch, Francisco Rodríguez, José Camps i José Fontana i els advocats Juan Gisbert, Baltasar Peris, Camilo Dolz Martí de Veses, Ascensio Montalvá, Vicente Rosario i Pascual Gomis. Alguns d’ells es van significar molt per eixes dates i posteriorment políticament. El retor León Gadea, el mestre Jaime Goig, l’exalcalde José Dolz, Eduardo Solanich, el comerciant Salvador Oria en van ser altres.
Un personatge d’aquella època que, junt als citats, hem de destacar també va ser l’editor José Muñoz Ferris, un villener que va obrir en 1872 la primera impremta de la localitat, taller que va instal·lar al carrer de Sant Roc, al cor de la vila, ben a prop de la Casa Consistorial, i que va jugar un paper important en contribuir a la difusió, a través de diferents periòdics i futllets, de nous coneixements i idees, a culturitzar i a canviar la mentalitat d’una part de la societat alzirenya.
Durant el segle XIX al taller tipogràfic de Muñoz s’editaren les publicacions locals «El Eco del Júcar» (1881-1884), «El Consultor del cortador de modelos y del confeccionador rutinario» (1881), «Las Vacaciones» (1888), «El Borinot» (1889), «La Unión Republicana» (1894), «El Agente de Negocios» (1898), «Eco de la Ribera» (1899) i «El Ideal» (1899) i, posteriorment, moltes més.
Fuente: https://www.levante-emv.com