LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

El gran protagonista d’estos dies és el sol. No ho és per l’extrema calor, sinó perquè s’ha eclipsat. L’esdeveniment ha portat a mirar-lo com no ho fèiem en molts anys, tant les autoritats com la societat. Així que, amb motiu d’este fenomen solar, podem rescatar i reivindicar una expressió que s’utilitza prou sovint en el carrer. Es tracta de ‘brindis al sol’. En emprar-la ens referim a allò que es realitza o diu amb la intenció general d’obtindre un benefici, encara que siga inviable o no tinga conseqüències. És una actitud que pretén el lluïment individual a partir de discursos sense fonament, utilitat o possibilitat de complir-se. Pareix que el seu origen està relacionat amb el fet que els toreros brindaven a la zona de sol, no per fer una millor faena sinó per donar més vistositat o solemnitat al gest. Potser eixa actitud ja es practicara en els circs romans i no tinguera solament un origen taurí.

Entre les amistats sempre hi ha alguna persona a la qual li agrada fer promeses estèrils o compromisos que no complixen. Acabem per no tindre en compte els seus ‘brindis al sol’ perquè és una actitud repetitiva. També coneixem caps en el treball que fan reiteradament ‘brindis al sol’. Diuen que fem bé el treball i d’eixa manera pensen que reconeixen la nostra dedicació. Realment no ho fan.

Els polítics de tots els signes fan contínuament ‘brindis al sol’. No els importa desdir-se. No volen reconéixer que abans afirmaven una cosa diferent de la que després defensen. Trobe que cal recordar-los constantment allò que digueren perquè no falten el respecte a la ciutadania.

Considere que en el tema de la violència de gènere, a voltes, es fan molts ‘brindis al sol’ i falten accions eficients. A més, deixem passar signes o manifestacions que no haurien d’estar presents en la societat. Cal tallar de soca-rel expressions o accions que semblen insignificants i no solament fer campanyes publicitàries. Les estadístiques continuen dient que estem fallant. El cas d’una penya taurina saguntina que frivolitza amb el fet que un bou penetre una dona em cau prop. Significa que no hem entés res. Em pregunte on estaven les autoritats per a recriminar-ho.

En definitiva, intentem ignorar tot el que provinga d’un ‘brindis al sol’. Les promeses més sinceres són especialment silencioses i s’escolten en el cor.

Fuente: https://www.levante-emv.com

BERNARDO DARÁS MAHIQUES, CRONISTA OFICIAL DE CARCAIXENT

«La fuente del Convento, que era llamada de Aigües Vives, a la que iban a abrevar los ganados, tanto del Convento, como de los particulares que pasaban por el Valle; nace junto al ángulo sur del huerto del Convento y es continua. Sus aguas se recogen en tres balsas consecutivas, situadas en el interior de dicho huerto para riego de este en verano: la primera que está en la parte superior la hicieron los religiosos, y está citada por Cavanilles en 1795; la segunda construyola don Augusto Belda y Alfonso en 1863; la tercera fue emplazada por su poseedor actual don José Jofre Montojo, en 1903; por cierto que en el mismo año que acabó de construirse, por defecto de espesor del talud, se vino a tierra con grande estrépito, no sepultando a su dueño por milagro, pues hacía unos segundos se había apartado del lugar de la catástrofe; la avalancha de las aguas arrancó naranjos del huerto, derrumbó la pared que le rodea y llegó con turbulencia de barrancada hasta Alcira. La balsa en conjunto desplaza una capacidad de 5.000 m3, presión más que suficiente para ocasionar todos los estragos mencionados. Esta fuente es continua y su agua es fresca y deliciosa; por ello y por su belleza del paisaje que la contorna, es el lugar preferido para celebrar numerosas jiras campestres.»

Fuente: https://www.facebook.com/bernardo.darasmahiques/posts/carcaixent-del-patrimoni-hidr%C3%A0ulicla-bassa-del-convent-daig%C3%BCes-vives-la-fuente-d/1845712103064141/