Arxiu diari: 4 d'agost de 2026

VICENT JOSEP ESCARTÍ, ACADÈMIC D’HONOR DELS CRONISTES VALENCIANS

  • La distinció obri la jornada dedicada a Jaume I en col·laboració amb la Universitat de València i l’Arquebisbat en el 750 aniversari de la seua mort.

La commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I a la ciutat de València va servir per a reconéixer una de les figures més destacades dels estudis sobre el Conqueridor i la cultura valenciana. L’ACADÈMIA VALENCIANA DE CRONISTES OFICIALS (AVCO) va nomenar el catedràtic de la Universitat de València Vicent Josep Escartí acadèmic d’honor de la institució, una distinció amb què es vol posar en valor una trajectòria acadèmica de dècades dedicada a la investigació, l’edició de textos i la divulgació de la història i la literatura dels valencians.

El nomenament es va produir durant la jornada commemorativa organitzada PER L’AVCO amb la col·laboració de la Universitat de València i l’Arquebisbat de València, una iniciativa que va omplir en bona mesura el buit deixat per l’absència d’actes institucionals de gran format dedicats a recordar una efemèride tan significativa com els set segles i mig de la desaparició del fundador del Regne de València en el dia concret de la seua desaparició.

La primera part dels actes va tindre lloc a l’Aula Magna de la Universitat de València, on Escartí va impartir la conferència “La memòria del rei Jaume I: edicions i traduccions del Llibre dels fets“. La intervenció, basada en les investigacions que ha sintetitzat en el seu llibre El record del rei Jaume I (segles XIII-XXI), va oferir un recorregut per la fortuna editorial de la gran crònica autobiogràfica del monarca i per les diferents lectures que cada època ha fet de la seua figura. El professor va explicar com el Llibre dels fets ha convertit Jaume I successivament en conqueridor cristià, fundador de regnes, model de prínceps, heroi romàntic, autor medieval o símbol identitari, demostrant que la força de l’obra “no rau només en haver sobreviscut, sinó en haver continuat significant“.

En acabar la conferència, el PRESIDENT DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE CRONISTES OFICIALS JOSEP RAMON SANCHIS ALFONSO va imposar a Escartí la medalla i li va lliurar el diploma que l’acredita com a acadèmic d’honor, entre els aplaudiments dels assistents. Vicent Josep Escartí és catedràtic de Filologia de la Universitat de València, membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l’Institut d’Estudis Catalans, i està considerat un dels principals especialistes en la literatura i la cultura valencianes de l’edat moderna. Ha editat nombrosos textos fonamentals, ha estudiat figures com Joanot Martorell, Pere Antoni Beuter o Gaspar Escolano i, especialment, ha dedicat una part molt important de la seua carrera a l’estudi del Llibre dels fets i de la projecció històrica de Jaume I, tant des de la filologia com des de la història cultural.

Després de la sessió acadèmica es va inaugurar, a la Sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, una exposició dedicada a les edicions i traduccions del Llibre dels fets, amb exemplars històrics que testimonien la difusió de l’obra al llarg dels segles. A més, la commemoració va continuar amb una ofrena d’una corona de llorer als peus de l’estàtua eqüestre de Jaume I, situada als jardins del Parterre, en representació dels cronistes oficials valencians. Finalment, la Catedral de València va acollir una missa solemne presidida per l’arquebisbe Enric Benavent, conclosa amb el cant del Te Deum, en un homenatge litúrgic organitzat conjuntament pel Capítol catedralici i l’Acadèmia.

D’esta manera, cronistes, universitaris i representants eclesiàstics van sumar esforços per a recordar la figura del rei Jaume I en una data de gran simbolisme històric. Amb el reconeixement a Vicent Josep Escartí i amb un programa que va combinar recerca, patrimoni, memòria cívica i tradició religiosa, la jornada va reivindicar la vigència del llegat del Conqueridor i la necessitat de continuar estudiant-lo, difonent-lo i preservant-lo set-cents cinquanta anys després de la seua mort.

Fuente: https://lletraferit.com

FIGUEROLES CELEBRA SU 300º ANIVERSARIO COMO PUEBLO INDEPENDIENTE CON UNA GALA CON MÁS DE 600 ASISTENTES

  • Uno de los momentos destacados fue el nombramiento del historiador Amadeu Porcar como cronista oficial.

HÉCTOR GOZALBO

Figueroles vivió una noche para el recuerdo con la celebración de la gala institucional del tricentenario, el acto central de la conmemoración de los 300 años de la constitución del municipio como entidad independiente. Más de 600 personas participaron en una velada que combinó historia, tradición, emoción y reconocimiento al pasado de la localidad, reuniendo a vecinos, representantes institucionales y autoridades llegadas desde diferentes municipios de la comarca y de la provincia.

La fecha elegida volvió a poner en valor un acontecimiento clave para la historia del municipio, ya que el 1 de agosto de 1726 el Conde de Aranda firmó la carta de segregación que permitió a Figueroles independizarse de Llucena y convertirse en municipio propio, iniciando así una nueva etapa que, tres siglos después, fue recordada con una ceremonia cargada de simbolismo.

Entre las autoridades comarcales y provinciales que asistieron al acto se encontró la vicepresidenta primera de la Diputación de Castellón, María Ángeles Pallarés, los alcaldes de Castillo de Villamalefa, Diego Gallén; de Llucena, David Monferrer; de l’Alcora, Samuel Falomir; y el de Sant Joan de Moró y diputado, Vicente Pallarés; así como algunos concejales de los mencionados municipios, que quisieron acompañar a Figueroles en una celebración histórica.

Uno de los momentos más destacados de la gala fue EL NOMBRAMIENTO DEL HISTORIADOR LOCAL AMADEU PORCAR HUESO COMO CRONISTA OFICIAL DEL MUNICIPIO DE FIGUEROLES, un reconocimiento a su trayectoria y a su labor de investigación y divulgación de la historia de Figueroles. Así como el reconocimiento al organizador de las conferencias que cada año cuentan con un personaje relevante de la sociedad española.

Durante su intervención, el alcalde de Figueroles, Óscar Escrig, recordó que “tres siglos de historia no se entienden sin las personas que nos han precedido, sin aquellos que hicieron posible que hoy estemos aquí”. El primer edil afirmó que aquel acto sirvió para recordar “a nuestros antepasados con emoción y gratitud. Aquellos hombres y mujeres que con esfuerzo y sacrificio levantaron este pueblo entre montañas, en el corazón de l’Alcalatén”. Asimismo, señaló que “ellos nos enseñaron a querer esta tierra, a respetar las tradiciones y, sobre todo, a entender que la fuerza de un pueblo está en su gente”, antes de concluir definiendo a Figueroles como “un pueblo pequeño en tamaño, pero inmenso en alma”.

Evolución histórica

La gala realizó un recorrido por la evolución histórica del municipio mediante diferentes proyecciones audiovisuales que explicaron el proceso de segregación de Figueroles y el nacimiento del municipio independiente. El campanario de la localidad se convirtió en el hilo conductor del relato, simbolizando el paso del tiempo y cómo sus campanas habían sido testigos de los principales acontecimientos que han marcado la historia del pueblo durante estos tres siglos.

El pregonero mayor de la vila, Isidoro Fortanet, protagonizó uno de los momentos más emotivos al interpretar unas estrofas compuestas expresamente para esta efeméride, evocando el orgullo, la identidad y el sentimiento de pertenencia que han caracterizado a generaciones de vecinos.

La gala sirvió también para rendir homenaje al tejido asociativo de Figueroles, reconociendo públicamente el trabajo que desarrollan durante todo el año las asociaciones y entidades locales. El Ayuntamiento quiso poner en valor el compromiso y la dedicación de todas ellas por mantener viva la actividad cultural, social, deportiva y festiva del municipio.

Estreno oficial del himno

Otro de los instantes más esperados fue el estreno oficial del himno del tricentenario, una composición creada por el director de la banda local, Manolo Bernat. La obra fue interpretada por las cantantes locales Nieves Bagán y Ruth Martínez, acompañadas por la Associació Amics de la Música de Figueroles, emocionando al público asistente.

La conducción de la gala corrió a cargo de Ferrán Nicolás y Sergio Bellés, quienes guiaron una velada concebida para rendir homenaje al pasado, reconocer el presente y mirar al futuro con ilusión.

Con esta gala institucional, Figueroles culminó uno de los actos más importantes del amplio programa organizado con motivo de su tricentenario, una conmemoración que reafirmó el orgullo de pertenencia de sus vecinos y puso en valor la historia de un municipio que, tres siglos después de alcanzar su independencia administrativa, continúa construyendo su futuro sin olvidar sus raíces.

Fuente: https://www.elperiodicomediterraneo.com