LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
El Camp de Morvedre és una finestra oberta que convida a conéixer el ric patrimoni dels pobles. Descobrim a cada pas monuments que ens sorprenen, esglésies que reflectixen l’evolució de l’art o palaus que marquen el poder polític i els canvis socials. Però més enllà d’eixos edificis emblemàtics als quals es dirigixen els nostres ulls, s’alcen les cases que ha fet la gent mirant les necessitats de cada moment i la disposició econòmica. Així que una bona manera d’entendre cada municipi de la comarca és també recorrent-lo mentre alcem la vista a les façanes singulars, construccions antigues que ens parlen del seu origen i del que fórem.
Esta forma d’acostar-se a l’espai comarcal permet passejar per Estivella d’un mode diferent al que es fa cada dia. En estes línies entrarem en els seus carrers, exemples d’una arquitectura popular que persistix en tot el territori. Com en els altres pobles de les Baronies, la modernitat ha transformat els carrers. Les vies s’han adaptat a la funcionalitat i els vehicles han passat a formar part de l’entorn urbà. Així i tot, si busquem, encara perviuen edificacions que ens fan entendre per diferents motius la història i les tradicions.
1. VIVENDA DE L’ARRENDADOR JOAN BATISTE OBRER
La primera de totes la localitzem en el carrer del Dr. L. Caballero Anadón, en un sector que en el seu temps es dedicava a grans corrals i patis. En eixe espai s’alçava la notable vivenda de l’arrendador Joan Batiste Obrer. Hi hagué tres generacions que es dedicaren a tindre cura de les possessions senyorials i a enriquir-se. Era una família comercial provinent del Grau de València que portà el seu cognom al municipi. Alguns dels membres més rellevants se soterraren en la capella de Sant Antoni, actual del Cor de Jesús. Amb certesa no sabem quina era la casa exacta, però sí que tenim una pista clara: un conjunt d’edificacions, ara individualitzades, que originalment formaven una unitat. No coneixem quant de temps es podrà percebre esta singular estructura, que encara conserva la grandària tradicional, el tancament amb reixes de forja, algunes finestres simètriques i una façana que manté una clara harmonia. Es troba enfront del mur de la carnisseria de la Baronia.
2 i 3. CASA DE LA FAMÍLIA ARBIOL I CASA DE LA FAMÍLIA GUILLOT-VILANOVA
Hi ha dos edificis populars que ens parlen de la part antiga del nucli urbà. Un és la casa de la família Arbiol de l’antiga plaça de la Tenda Vella, actualment d’Espanya. Presenta la singularitat de tindre en els murs un bell arc de rajola que no resulta un detall habitual. En la mateixa porta estan marcades les inicials “L.S.”. El finestram té les dimensions tradicionals. Les reixes de forja en la part de baix representen una tradició quasi perduda. En l’actualitat no és vivenda, però es troba en un acceptable estat de conservació.
Una altra construcció de la part vella se situa en la que fou per tants anys plaça de Recreo i ara de la Constitució. Tingué altres denominacions històriques i va ser la plaça Major del municipi (potser per eixa raó perviu allí el mercat setmanal). Es tracta de la casa de la família Guillot-Vilanova. Està situada a l’eixida cap a la plaça de Jeroni Monsoriu. Destaca perquè el seu balcó està revestit per ceràmica del segle XVIII. El cronista va informar en l’any 2014 del perill de desaparició que tenia. Per sort, recentment els propietaris l’han restaurat.
4. CASA DELS MARTÍNEZ CATALÁ-RUBIO I RUBIO BALLESTER
L’última construcció antiga es troba mirant les restes del palau de la Senyoria, en el carrer Josep M. Blasco. Era l’antic hort del baró. En 1879 es va vendre a l’industrial de la seda Vicente Martínez Catalá, qui va edificar una ressenyable residència amb un gran espai per a la cria de cucs. Posteriorment passà a la seua cunyada Emilia Rubio, casada amb el metge de Paterna Federico Ballester. Esta casa dels Martínez Catalá-Rubio i Rubio-Ballester és la clàssica edificació de finals del segle XIX amb un bell hort. Actualment ha sigut adquirida per l’Ajuntament i disposa d’un gran patrimoni etnològic que es posarà en valor. La seua important biblioteca permetrà reconstruir la vida d’un industrial i obrirà noves possibilitats per a conéixer la història de la sederia valenciana.
5. EDIFICACIÓ DE LA FAMÍLIA HURTADO
Entre les cases que, a partir del segle XX, construïren especialment els estiuejants o les persones que s’assenten en la població, cal esmentar l’edificació de la família Hurtado del carrer de València, que travessa la línia urbana. En la façana destaquen, en la part baixa, els remats de la porta i les finestres. Manté un cert barroquisme que s’intensifica en la zona superior. Cal ressaltar les orles del fris que formen arcs de mig punt i la reixeria de la balconada. Allò més original són els taulells bisellats, un element que no és habitual a Estivella i que recorda el modernisme popular dels anys 20 i 30, tan freqüent al Cabanyal de València.
6. CASA DE LA FAMÍLIA VICENT
Totalment diferent era la casa de la família Vicent situada al carrer Jaume I. Pensada com una residència estiuenca amb un gran jardí. Presenta una alçària que la diferenciava clarament de les vivendes populars del costat. Compta amb una important balconada i un remat amb frontó. La seua restauració, feta ja fa alguns anys, permet que hui es veja amb tot el seu esplendor.
7. CASA DE LA FAMÍLIA METGE JOAQUÍN CALVO
El passeig podria continuar, però una bona forma d’acabar és arribar a la casa de la família del metge Joaquín Calvo, situada en la plaça dedicada a ell. Representa un dels exemples més clars de l’eclecticisme comarcal. La decoració barroca està composta per motllures plenes de motius propis dels esgrafiats. Les finestres balconeres de baix s’emmarquen amb motllures, pinacles i rocalles. La porta de mig punt presenta decoracions formades per figures antropomorfes i bèsties fantàstiques. És un bon final per a esta proposta senzilla que permet recórrer el patrimoni d’una forma diferent, i que es pot tindre en compte en el recorregut per qualsevol poble del Camp de Morvedre.
En definitiva, les façanes viscudes, més enllà del poder o la religió, també ens parlen de la història i de l’art. Així que aprofitem les que queden per a sentir allò que va ser la identitat de cada poble i protegir-les del pas del temps.
