LLUIS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
Perdem massa temps lluitant per objectius que no ho són. A voltes, necessitem detindre’ns per a tindre clar el que és important. Una locució que ajuda a definir-los és cavall de batalla. Significa l’element fonamental d’una empresa, el punt fort o l’argument principal. També aprofita per a descriure una controvèrsia, problema o dificultat constant. Confesse que l’empre tot i que soc enemic dels combats. Prové de l’època medieval, quan el cavall que es duia a la guerra era el recurs destacat en els moments crítics. Últimament, vore cada matí, quan córrec en el camp, un cavall lliure em fa mirar l’animal d’una altra manera. El veig com a símbol d’una llibertat que de vegades perdem.
El cavall de batalla de la classe política és eixir tots els dies en els mitjans de comunicació, independentment dels motius pels quals ho fan. Trobe que no se salva ningú de fer-ho. No compta la ideologia. Eixe fet els porta, sovint, a dir frases inoportunes. La comparació del líder de la dreta de l’absentisme laboral amb el càncer és desafortunada i irrespectuosa. Tots cometem errades, però hem de saber dir perdó. Un regidor díscol del Cap i Casal no deixa de mostrar patrimoni municipal en mal estat, allá ell. Això sí, no ha d’oblidar que un propietari no accedix lliurement a un espai cedit o llogat.
En els escàndols socialistes, el cavall de batalla no són les penes que els imposen. L’essència és la culpabilitat. Continua proclamant la innocència la gent que ha abusat del patrimoni públic.
Recentment, en el món dels cronistes, el cavall de batalla és la institució oficial que els representa. Ningú dubta que el col·lectiu va nàixer en el Centre de Cultura Valenciana. Però això ja és història, com ho és la denominació original d’eixa entitat. Ara no es diu així. Qualsevol institució pot tindre una secció de cronistes, esportistes o escriptors i escriptores. És una decisió respectable. No obstant això, no suposa que siga un organisme de representació del món dels cronistes. S’ha de recordar que l’any 1989 els cronistes i les cronistes crearen una entitat pròpia, ara transformada en acadèmia.
En definitiva, intentem trobar el cavall de batalla de cada acció. Ens ajudarà a tindre clar per què volem lluitar en la vida. Les coses importants no són les més gegants, sinó aquelles que s’estimen amb major intensitat.