LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

En els seus últims moments, el rector Joan B. Peset Aleixandre va escriure a tall de profecia que algun dia la pàtria retornaria el seu nom com el d’un ciutadà que no va fer més que servir-la. Tenia fe en allò que deia, però tal volta no esperava que darrere d’eixa frase es fera també justícia a persones que, per defendre els mateixos ideals, acabaren afusellats. En este cas es troben dos persones del poble de Bellreguard que el van conéixer de prop. Es tractava d’Antoni–Vicent Borràs Ibáñez i Joaquim Pastor Pastor. Encara no eren consogres. Tampoc sospitaven, uns anys abans, que el seu destí estaria vinculat al destacat metge ni que acabarien afusellats a Paterna.

ANTONI V. BORRÀS, ALCALDE DE BELLREGUARD

Antoni V. Borràs Ibáñez va ser un comerciant que l’any 1920 viatjà a Nova York a treballar. No obstant això, tardà poc a tornar. Després, va implicar-se en la política local. Així, entre 1936 i 1938 fou alcalde de la localitat per Izquierda Republicana. També va ser nomenat president de la Junta d’Exportadors de Fruita (CLUEF). Estigué molt relacionat amb el polític valencià i ministre Juli Just. Eixa amistat va fer que el convidara a marxar a l’exili el 27 de març del 1939. Es negà perquè presumia no sols de no haver comés delictes sinó de la protecció de persones d’ideologia conservadora. Tanmateix, el 31 de març d’aquell any el detingueren i tancaren en les Escoles Pies de Gandia. Fins allí acudí la seua filla menuda Isabel Borràs per a vore’l. Sempre recordarà com li digué que contara a la mare que es preparara per al pitjor. En setembre d’aquell any fou sentenciat a mort. Se li acusà de robatoris, sacrilegis i assassinats, com era habitual en estos processos.

El 23 de novembre de 1939 passà a la presó model de València. Els últims mesos va tindre contacte amb el catedràtic Peset. Eixe fet explica que en les visites que feia la seua dona Pura Pastor Garcia li transmetera les recomanacions del doctor per a nodrir les seues tres filles. Tingué poc de temps per a contar-li tot el que raonava amb Peset. El 8 de març de 1940, a les 19.00 hores, va ser afusellat en el terrer de Paterna. Passà a la fossa 115. Els esforços de Pura Pastor per salvar-lo foren estèrils. Gastà una gran quantitat de diners en un advocat que tenia despatx al carrer de Sant Vicent. Fou enganyada. Morí l’any 1986 sense tindre prop les restes del seu marit.

La família va continuar patint, ja lluny dels consells del doctor Peset. Prohibiren que ningú els comprara les taronges. Pagaren una part del monument que es va fer als Caiguts. La filla Rosa Borràs fou detinguda per uns mesos, amb 16 anys, per xafar una bandera pintada al carrer. Pura Borràs, militant i tresorera de la UGT, reféu la seua vida fent-se càrrec d’una botiga. A més, es va casar amb el fill d’un afusellat relacionat igualment amb el Dr. Peset.

En aquelles dècades rebien la visita de la parella del polític Juli Just, Antonia Pellicer. Ella i les filles Clara i Alegria passaven allí una part destacada de l’estiu. Mai més tornaren a saber de Peset, assassinat un any més tard que Antoni Borràs. Però sempre en el record continuà present en la família.

JOAQUIM PASTOR, COMERCIANT I PRESIDENT DEL CASINO

Joaquim Pastor Pastor era un comerciant de taronja d’idees progressistes. Milità en Esquerra Republicana. Fou president del Casino republicà i estigué afiliat a la UGT. La desgràcia va acompanyar-lo al llarg de la vida. La seua dona Elvira Tormo va morir l’any 1922, quan el fill menor Vicent Pastor tenia dos anys. Deixà dos fills més, Joaquím Pastor i Germà Pastor. Es casà un any després amb Maria Catalina Llorca. El fet que maltractara els fills va fer que se separara prompte. Posteriorment, es divorciaren oficialment l’any 1935. Tot i no tindre delictes de sang, el 30 d’abril de 1939 fou empresonat en les Escoles Pies de Gandia. La sentència li fou comunicada allí el 25 de novembre. Afirmava que havia destrossat objectes sagrats, exigia diners a ciutadans i provocava assassinats. El jutge va ser Óscar Boán Callejas, el mateix que sentencià al doctor Peset. Posteriorment, el portaren a la Presó Model de València. Estigué prop del rector Peset. El 12 de setembre de 1940 fou afusellat en el terrer de Paterna. Ocupà la fossa 126. Però la desgràcia familiar continuà. Els fills Joaquim i Germà desaparegueren i no s’han trobat. Joaquim Pastor va ser afillat per una tia a Barcelona i l’últim que se sap d’ell és que va estar a Manresa. Germà Pastor, acollit per una altra tia a València, va ser aviador a San Javier (Múrcia).

VICENT I PURA, SUPERVIVENTS

D’aquelles tragèdies van sobreviure els fills Pura Borràs Pastor i Vicent Pastor Tormo. Es casaren en l’any 1948 i ja han faltat. Els respectius pares Vicent i Joaquim van ser afusellats després de la Guerra, molt prop del doctor Peset. S’apartaren d’aquell dolor i intentaren que la memòria no tornara a perjudicar la família. Ara, tants anys després, l’han pogut recuperar. Antoni V. Borràs descansa al cementeri de Bellreguard. Joaquim Pastor continua sent identificat fins que prompte puga tornar al poble.

Els seus noms, com el del rector Peset, han estat retornats a la memòria col·lectiva. La mateixa que reconeixerà el paper repressiu del jutge Óscar Boán Callejas i posarà a cadascú en el lloc just de la història.

Fuente: https://www.levante-emv.com