AURELIANO LAIRÓN, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA

Molts dels que van rebre béns del rei a la vila després de la seua pressa no van arribar a posseir-los en no formalitzar el seu establiment definitiu. Hem comprovat els assentaments del Llibre del Repartiment amb les dades que oferixen els llibres d’actes municipals de finals del segle XIV i coincidixen, entre altres, els cognoms Alcanyiç, Aràndiga, Blasco, Calatayud. Despuig, Escuder, Galindo, Guillem, Martorell, Mir, Navarro, Olite, Osca, Pujalt, Santa Maria, Sanz, Serra, Tovià i Vidal.

A banda dels nuclis de població que hui són municipis, en el Repartiment figuren topònims ja desapareguts d’alqueries (unitats de densitat humana més elevades dins del territori musulmà valencià que en el moment de la conquesta cristiana es componen de dues part ben diferenciades: el nucli de residència i les terres del seu voltant) i rahals (que es componia de terres i construccions menors que l’alqueria, però que no era sols una finca o propietat particular, sinó alguna cosa més complexa ja que disposava d’elements pareguts al de les alqueries).

Entre les alqueries podem citar, entre altres, Abohaçapet, Alcanicia, Alculiel, l’Alfàs d’Abentambluz, Alocceyr, Auryn, Benivaire, Beniçahannon, Benoçuleymen, Binataatno, Bonalbeb, Cabanes, Campanar, Espioca, Huarat Falla, Marinyent, Massasseli, Materna, Mulata, Nacla, Oculis, Pranxet, Segairent, Tedret, Ternils, Terrabona, Tora, la Vall d’Alfandech, Vilella o Xixerà, i entre els rahals Alaraf i Alcohol, entre d’altres. La toponímia de les alqueries i rahals va ser estudiada en el seu dia pels medievalistes Cabanes, Ferrer i Herrero, per l’arabista Barceló i, més recentment, per Abel Soler.

Abans de la conquesta, Pere II, pare del rei, s’havia compromés a donar Sueca als cavallers de l’Hospital. Després de la conquesta el rei es va reservar com a lloc de reialenc Alzira i els llocs dependents directament d’ella: Algemesí, Carcaixent i Guadassuar, i Corbera, Cullera i Castelló de la Ribera.

Fuente: https://www.levante-emv.com