EL CRONISTA OFICIAL DE ORIHUELA, ANTONIO LUIS GALIANO, presenta este lunes 24 de noviembre ‘La Rejullaera’. Una recopilación de sus artículos en el periódico ‘Aquí en Orihuela’ en los que recuerda personajes,historias y tradiciones del municipio

🎤 En el programa ‘Más de uno’ Vega Baja, EL AUTOR HA DETALLADO EL CONTENIDO DE SU NUEVA PUBLICACIÓN.

PARA ESCUCHAR EL AUDIO PULSA EN LA FUENTE DE ESTA NOTICIA

Fuente: https://www.ondacero.es

AURELIANO LAIRÓN, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA

El 2 d’agost de 1249 el rei va concedir a Alzira el seu terme general i amb ell la seua jurisdicció i l’ús del Fur de València. El document, en realitat una Carta Pobla, és important, va ser transcrit pel professor Enric Guinot i es pot consultar en el seu llibre Cartes de Poblament Medievals Valencianes (1991). El terme comprenia, ni més ni manco, que quaranta-dos pobles, la qual cosa dona compte de la consideració que el monarca tenia per la vila, una de la que es va reservar per a la corona, i que el 22 de febrer de 1262 va donar al seu fill, l’infant Pere, al mateix temps que altres castells i viles amb tots els seus rèdits i jurisdicció civil i criminal.

Qui eren i d’on procedien els colons cristians que s’instal·laren en Alzira i en el seu terme a mitjan del segle XIII? El medievalista Antoni Furió assenyala que l’anàlisi dels seus cognoms, sobretot dels de caràcter toponímic, confirma que la majoria venien de Catalunya, Aragó i Navarra i, en menor mesura, d’Occitània, i fins i tot, ja anecdòticament, d’Hongria i Sicília. Guinot, que els ha estudiat exhaustivament, afirma que «un 10% són noms sols, sense cognom o en tot cas, acompanyats d’una indicació d’ofici; un altre 10% de cognoms formats pel patronímic acabats en -ez o iz/ix, com ara Minguezez, Eiximiniz, Garcez, Lopiz, López, Ortis, Péres, Peris i Sànchez. La suma d’eixos dos grups de cognoms amb els d’arrel toponímica arriba als dos terços, la qual cosa vol dir que són minoritaris els basats en noms propis de persones i en malnoms, com ara Busquet, Colom, Llobet, Puig, Pujada, Raval i Trull.

Tot això el porta a concloure que, almenys en les primeres dècades de la colonització els nous pobladors d’origen aragonés i fins i tot navarrès van ser més nombrosos que els de procedència catalana. O no tant de pobladors com de beneficiaris de concessions que no arribaren a comparéixer-hi i fer efectiva la donació. Això potser explicaria que poc després la mitat dels cognoms continuen sent de base toponímica, però ara de majoria de pobles catalans.

En ser una de les més importants del regne, la vila va estar representada en el braç reial de les Corts. Tot i que el 1261 els representants eren de l’estament burgés i que la terminologia es presta a l’equívoc a partir de 1271, consolidat el text dels Furs i amb la voluntat del monarca de convertir-lo en dret territorial, s’evidencia que la política del rei era ampliar la presència a les Corts de tots els llocs que assumiren l’esmentat text. Tot fa pensar que Alzira, per la seua importància (en eixes dates era de les principals poblacions del regne) va participar en les Corts pràcticament des del primer moment. Així ho assenyala la professora Sylvia Romeu.

Fuente: https://www.levante-emv.com