Arxiu diari: 28 de novembre de 2025

EL ALTO PALANCIA IMPULSA LA ACADEMIA VALENCIANA DE CRONISTAS PARA BLINDAR SU MEMORIA HISTÓRICA

ENRIQUE FORÉS CORTÉS

LOS CRONISTAS DE AZUÉBAR, CHÓVAR, JÉRICA, SEGORBE Y VALL DE ALMONACID figuran entre los 44 firmantes que han avalado la creación del organismo, aprobado hoy por el Consell

En la trastienda de cada pueblo valenciano hay un guardián de su memoria. En la comarca del Alto Palancia, ese rol lo ejercen cinco nombres propios: JOSÉ MARTÍ CORONADO EN AZUÉBAR Y CHÓVAR; ROSA GÓMEZ CASAÑ EN JÉRICA; RAFAEL MARTÍN ARTÍGUEZ EN SEGORBE; Y JOSÉ Mª PÉREZ RODRÍGUEZ EN VALL DE ALMONACID. Hoy, la firma de estos cuatro cronistas –que representan a cinco municipios– ha encontrado su recompensa: el Consell ha aprobado la creación de la Academia Valenciana de Cronistas Oficiales, un organismo largamente demandado para proteger y coordinar la labor de estos «notarios de lo cotidiano». La comarca, un territorio especialmente rico en patrimonio histórico y tradiciones, se convierte así en uno de los pilares fundamentales de esta iniciativa.

La nueva academia nace con la misión de coordinar, apoyar y profesionalizar una figura hasta ahora huérfana de reconocimiento institucional. La petición, rubricada por cronistas de 44 municipios, contó con el respaldo clave del Alto Palancia, una comarca que ha demostrado una especial sensibilidad por la preservación de su identidad. “En territorios como el nuestro, con una historia tan viva desde los tiempos de la dominación musulmana hasta su crucial papel en el Reino de Valencia, el cronista es el eslabón que evita que el pasado caiga en el olvido”, explica Rafael Martín Artíguez, cronista de Segorbe, la capital comarcal.

El organismo no llega por generación espontánea. Es el fruto de un proceso avalado por informes favorables de la Agencia Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP), el Consell Valencia de Cultura y la Dirección General de Cultura. Su creación responde a una necesidad patente: la de evitar que el saber acumulado se pierda y de potenciar proyectos de investigación que trasciendan los límites de un solo municipio. Esta academia nos dará herramientas para investigaciones conjuntas, por ejemplo, sobre la evolución de la industria paperera en el Palancia o las rutas del ganado trashumante.

Para el Alto Palancia, la academia supone un reconocimiento a una labor que ha sido crucial para documentar desde las tradiciones de la Sierra de Espadán hasta el legado medieval de la Cartuja de Vall de Crist. La firma de sus cronistas en la petición fundacional refleja el dinamismo de una tierra celosa de su patrimonio. “Nuestra comarca, a menudo eclipsada por las grandes urbes, demuestra con este impulso que la defensa de la cultura local es una prioridad”, subraya Rosa Gómez Casañ, cronista de Jérica.

El organismo no solo busca poner en valor el trabajo existente, sino también asegurar su continuidad. Uno de sus objetivos primordiales será fomentar el interés entre las nuevas generaciones, creando un marco de profesionalización que motive a los jóvenes a tomar el relevo. “Que un joven de Segorbe o Vall de Almonacid vea en la crónica local una salida profesional es el mejor seguro de vida para nuestro patrimonio”, sentencia José Mª Pérez Rodríguez.

En un mundo globalizado, donde lo local cobra un valor incalculable, la creación de esta academia es más que un acto administrativo. Para el Alto Palancia, es la constatación de que su memoria, tejida pueblo a pueblo y cronista a cronista, por fin tiene la casa común que merece.

Fuente: https://www.infopalancia.com

ALZIRA AFAVORIDA PEL REI. Al voltant del 750 aniversari de la mort de Jaume I (VI)

AURELIANO J. LAIRÓN PLA, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA

Jaume I va posar en mans de persones de la seua major confiança el govern de la vila. Coneixem, al menys, el nom de tres dels batles (oficial que administrava el patrimoni reial a les viles que, com en el cas d’Alzira, eren de reialenc) de l’època en que va regnar. En 1258, i encara abans, va exercir el càrrec, també el de justícia, Pascasio de Mallen, entre 1261 i 1265 Berenguer de Paucis i, almenys entre 1266 i 1272, Ramon Falconer.

El rei va distingir la vila i els seus habitants, als quals va atorgar privilegis. Citarem, per posar només uns exemples, que va fer construir i li va donar la propietat de la seua Séquia, que el 1266 va concedir franquícia a tots els seus veïns posseïdors de cavall i armes, i que en 1270 va fundar el convent de Sant Agustí i en 1273 el de Santa Maria Magdalena.

Encara que amb anterioritat a la conquesta cristiana ja està documentada l’existència de regadius a Alzira, com demostrà Huici Miranda, va ser el Conqueridor qui, impulsant la construcció de l’esmentat canal va afavorir el desenvolupament de l’agricultura en gran part del seu terme general.

La Séquia Reial d’Alzira -l’actual Séquia Reial del Xúquer- que en els seus orígens va ser propietat de la vila per voluntat del monarca, va començar a construir-se l’any 1258.

La importància que en l’economia agrícola de bona part de la comarca ha tingut la séquia és de sobra coneguda. La major part de la població riberenca fins fa cinc dècades s’ha dedicat majoritàriament al camp. Posar en productivitat part de la terra inculta possibilitant el canvi en els cultius, fet que va portar aparellat la modificació del paisatge rural, es va deure en gran mesura a la construcció i posada en funcionament i aprofitament del canal. La construcció, impulsada pel rei, va ser, sens dubte, una de les obres més importants del monarca i respon, com assenyala Tomàs Peris, a una política ferma d’expansió del regadiu que va generar la creació de riquesa i també, per descomptat, a fer que bona part d’aquells que ajudaren al rei en la conquesta s’assentaren definitivament en les nostres terres.

A propòsit de la vida dels alzirenys passats uns anys de la presa d’Alzyazirat, assenyala Martínez Araque: «Tot just una generació després de la primera colonització de la vila, en apareix un llistat de les botigues i obradors pagadors de cens a la batllia d’Alzira, concretament de 1263, on s’assenyalen 68 establiments identificats. Òbviament, hi hauria més tendes i tallers existents en la vila, puix solament es referix als posseïdors de propietats del rei a cens, tanmateix, el més indicaiu és que una part de les famílies més punyents de la localitat en tenien diversos: Doménec d’Osca, també apareixen els Martorell i Destorrents, i aquests obradors es trobarien subestablerts a alguns artesans. Els nouvinguts podrien rebre terres franques, però molts s’establiren a cens del rei».

Fuente: https://www.levante-emv.com