LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

Una bona manera de comunicar els nostres parers és expressar el que per a nosaltres està pitjor que abans. Molt sovint és una opinió subjectiva i personal, però no per eixe motiu hem de callar. En l’intent, ens ajuda l’adverbi ‘arrere’. Amb ell, expressem que una persona o cosa va cap a un lloc que està darrere, està pitjor o camina per una direcció contrària a la nostra, físicament o com a abstracció. Podem aprofitar-la per a dir que una circumstància passà fa temps. En són sinònimes les formes secundàries ‘enrere’ i ‘endarrere’.

  Trobe que estic entrant en l’edat de dir que anem ‘arrere’ en tot el que passa en el món. L’augment d’anys ens fa pensar que la societat desitjada va diluint-se. Ho escoltava als nostres majors i comence a tindre la necessitat d’expressar-me com ells. En estos moments, per exemple, reivindique que en la política anem ‘arrere’. Els radicalismes i els integrismes estan creixent. La il·lusió per transformar l‘essència de la realitat és ara el desig estètic de canviar les formes, cada vegada que entra un nou govern.

  Voldria dir que amb la llei de les convalidacions dels títols de valencià als estudiants no anem ‘arrere’. Desitge que eixa idea del govern anterior i d’este es faça real. No obstant això, cal que abans en els nivells educatius s’aplique també el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR) i es tinguen en compte quatre destreses: llegir, escoltar, parlar i escriure. Desgraciadament, amb la ràtio d’alumnes, el professorat no pot avaluar com cal l’expressió oral i unes altres destreses. Com a professor i examinador de les proves de la JQCV no puc estar content. Tinc la sensació que s’ha declarat una innecessària «amnistia lingüística». Està acció ajudarà a devaluar un títol oficial que comença a exigir-se menys en la nova administració.

Respecte, i puc entendre, que el President defenga la denominació estatutària de l’autonomia i que no li agrade emprar ni el nom històric ni la concepció moderna que arreplega el mateix text. Però, anem ‘arrere’ si consolidem la denominació no estatutària ‘terreta’ a través de campanyes públiques. Per què no la rebutja també el Molt Honorable?

En definitiva, mirem que va ‘arrere’ de nosaltres per a tindre més clar com va el món. Un retrocés potser una retirada intel·ligent o el preludi d’un gran afonament.

Fuente: https://www.levante-emv.com