Arxiu diari: 10 de desembre de 2025

EL AYUNTAMIENTO DE ELDA AMPLIARÁ LAS EXCAVACIONES ARQUEOLÓGICAS EN LAS OBRAS DEL ENTORNO DE SANTA ANA PARA DETERMINAR EL VALOR DE LOS RESTOS HALLADOS EN LA CALLE SAN FRANCISCO

El Ayuntamiento de Elda ampliará las excavaciones arqueológicas en las obras de reurbanización que, a través de la Concejalía de Espacio Público e Inversiones, se están realizando en el entorno de la iglesia de Santa Ana con el objetivo de determinar el valor de los restos hallados en la calle San Francisco.

Hay que recordar que desde el inicio de estos trabajos se está haciendo una intervención arqueológica que ha permitido sacar a la luz diversos restos en la calle La Iglesia y la calle Los Giles, como las cimentaciones de las capillas del Cristo y de la Virgen y la tercera entrada del refugio de la Guerra Civil.

Durante las prospecciones llevadas a cabo en la calle San Francisco, ya se acordó una primera ampliación de las excavaciones arqueológicas al aparecer restos que podrían corresponder a la cerca murada o al recinto fortificado que rodeaba la villa de Elda entre los siglos XVII y XIX.

En este sentido, EL DIRECTOR DE LOS TRABAJOS ARQUEOLÓGICOS que se están realizando en esta actuación, GABRIEL SEGURA (CRONISTA OFICIAL DE ELDA), ha propuesto una nueva ampliación de las excavaciones y de los estudios arqueológicos que el Ayuntamiento de Elda ha autorizado.

Los restos han sido descubiertos durante la excavación de la zanja del colector de agua pluviales que recorre toda la calle San Francisco. Se trata de la base de una serie de muros paralelos que cruzan dicha calle de manera perpendicular desde la fachada lateral de la iglesia de Santa Ana hasta la fachada de los Juzgados de Elda.

Los expertos barajan la posibilidad de que en este punto se hallara la Puerta del Sol o de San Francisco, hipótesis que ha llevado a acordar esta segunda ampliación de las excavaciones arqueológicas. El Ayuntamiento de Elda ha informado de esta decisión a los técnicos de la Conselleria de Cultura durante la visita realizada esta misma mañana a la zona de excavaciones.

Desde el Ayuntamiento se quiere indicar que, en el momento en el que se conozca el alcance de los hallazgos, se buscará la mejor solución técnica para que los vestigios sean puestos en valor y que sirvan para el conocimiento del patrimonio de la ciudad y permitan su divulgación e incorporación al relato patrimonial, turístico e histórico.

Reunión con Mosaico

Igualmente, hace unos días el alcalde de Elda, Rubén Alfaro, junto con el edil de Patrimonio Histórico, Iñaki Pérez; EL ARQUEÓLOGO QUE DIRIGE LA PROSPECCIÓN, GABRIEL SEGURA, y el arqueólogo municipal responsable de supervisar la intervención arqueológica, Juan Carlos Márquez, se reunieron con el presidente y representantes del colectivo Mosaico para informarles de las excavaciones y hallazgos realizados.

Durante el encuentro se compartieron las directrices de conservación de los restos, llegando a puntos de encuentro para el seguimiento de estas excavaciones y de futuras actuaciones en las que se tengan que poner en valor vestigios históricos de la ciudad.

Los trabajos arqueológicos efectuados serán compatibilizados, como se ha hecho hasta la fecha, con el normal desarrollo de las obras de reurbanización del entorno de la iglesia de Santa Ana para no interrumpirlas ni retrasar su finalización.

Fuente: https://www.elda.es

ELS ÚLTIMS DIES DEL MONARCA A ALZIRA. Al voltant del 750 aniversari de la mort de Jaume I (VIII).

AURELIANO LAIRÓN, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA

A Alzira es va agreujar la malaltia del rei. El monarca, temerós per la seua vida, va disposar, tal com explica la “Crònica”, que en cas de produir-se el desenllaç del seu òbit a la vila o als seus voltants l’enterraren al temple de Santa Maria i si tenia lloc a València, a la Seu, i va fer redactar dos nous codicils per al seu últim testament. El rei renunciava a la corona i abdicava deixant el Regne de Valéncia, Catalunya i Aragó al seu fill Pere. A la fi, el rei va expressar la seua voluntat de ser soterrat definitivament al monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet (Tarragona), cenobi que esdevindria en panteó reial de la Corona d’Aragó.

El “Llibre dels Fets” -que es va acabar d’escriure al monestir esmentat per Celestí Destorrens l’any 1343, açò és, 67 anys després de la mort del monarca- diu que Jaume I va morir a la ciutat de València. Pere Tomich, que va morir abans de 1481, assenyala en “Històries e conquestes del realme d’Aragó” (a la que Mateu Rodrigo atorga escàs valor fent-se ressò d’un treball de Joan Iborra) que el decés es va produir a Alzira. La “Crònica”, en efecte, documenta la presència del monarca en la capital del regne els dies 26 i 27 de juliol (data de l’òbit) de 1276. La tradició local, transmesa de pares a fills, generació rere generació, parla de la mort del rei a Alzira.

Si deixem al marge els últims documents firmats pel monarca “a València” (pensem en el procediment habitual en la Cancelleria Reial d’aquella època -com ara fan les notaries a tall d’exemple-, de tindre formularis pràcticament redactats als quals només calia afegir la data i la signatura i encara, a vegades, en previsió amb la firma i la data ja posats), si es consideren determinats fets en aplicació del trellat i del sentit comú, si convenim en donar valor a l’acomiadament a Alzira del rei al seu fill en Pere “ab grans plors i ab grans làgremes” i el desficaci -completament absurd- que resulta justificar l’eixida del monarca d’Alzira en les condicions en què es trobava, mig moribund, tot per fer-lo morir “oficialment” a la capital del regne, més encara si reparem que en aquells últims dies de juliol feia un calor insuportable, si advertim les característiques dels mitjans de transport i les penoses condicions dels camins de l’època, ¡eren ganes de sotmetre’l a un calvari!

El meu amic i col·lega, Vicent Baydal, cronista de la ciutat de València, en una recent conferència, ha assenyalar el Cap i Casal del Regne com el lloc de la mort, tot i que va remarcar la conveniència, ¡faltaria més!, que els pobles i ciutats defenguen les seues tradicions. És el que les alzirenyes i alzirenys fem i hem de seguir fent. De tot açò em propose xarrar amb més extensió, si se’m dona l’oportunitat, pròximament.

Diuen que tota tradició amaga en el fons una veritat. I el que és ben cert és que ningú podrà afirmar mai amb certesa i rotunditat el que de manera indiscutible no es pot demostrar, Ara bé, si apliquem el trellat…

Fuente: https://www.levante-emv.com