JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

Encara que cada país té les seues pròpies dates per a la celebració dels mercats i fires nadalenques, allò ben cert és que per a l’última setmana de novembre ja estan col·locats tots els més importants d’Europa.

Hi ha fires de Nadal a Europa que no es podem deixar perdre, com per exemple les de Colònia, Basilea, Nuremberg, Dresden, Estrasburg, Colmar (Alsàcia),   Viena,   Salzburg,   Budapest   i   Rovaniemi,   capital   de   la   Lapònia finlandesa i poble del Pare Noel.

Com tot el món sap, d’un temps a esta part, són cada vegada més freqüents les fires i mercats nadalencs a la Comunitat Valenciana, on els seus carrers i places s’omplen de color i bon ambient per a preparar-se per al Nadal i el Cap d’Any. Cal citar, entre altres, les fires i mercats de Nadal de Peníscola, Vinarós, Atzuébar, Xàbia, Xixona (un dels mercats més grans de torrons i dolços del país), La Pobla de Vallbona, Xàtiva i Casinos, on cal destacar la Fira del Dolç Artesà, Peladilles i Torrons.

No podem oblidar ací fer menció de la Fira de Santa Llúcia d’Algímia d’Alfara, poble també com Algar de la comarca del Camp de Morvedre, que enguany celebra el seu 90 aniversari amb una edició especial: un mercat medieval nadalenc.

En Algar, per segon any consecutiu, ha tingut lloc, durant els dies 29 i 30 de novembre proppassat, la celebració de la II Fira de Nadal, amb l’impuls i col·laboració de l’Ajuntament i amb l’excel·lent organització de la veïna del poble, Anais Estornell, i també en part per l’Associació de la Mare de Déu de la Mercé.

En esta segona edició de la Fira de Nadal, hi ha hagut més parades que l’any passat, no sols dels xicotets comerços locals sinó també d’altres municipis del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància., on els nombrosos visitants, tant d’Algar com dels pobles veïns, han pogut adquirir dolços típics, embutits,​ formatges, bijuteria, llibres, decoracions i plantes de Nadal, etc., gaudint tots d’un ambient especial, amb la Plaça Major, la Plaça de Castelló i carrers del voltant decorats i il·luminats amb molt de gust.

Com a novetat d’enguany cal dir que els xiquets i xiquetes han pogut veure i gaudir de l’anomenat “        Poblats dels elfs “,           amb el bosc màgic del Pare Noel i amb tot allò que s’han pogut imaginar: màgia, il·lusió i poder conèixer personalment este personatge tan volgut per a ells.

En definitiva, la Fira de Nadal d’Algar és una cosa que no podem perdre !!

AURELIANO LAIRÓN, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA

Alzira esdevingué un centre amb una important demanda de carns i de productes derivats dels animals, també va ser important la manufactura local i va destacar, així mateix per l’intercanvi de gra i per ser lloc, com a port fluvial, d’arribada de troncs per mitjà del Xúquer, per on es conduïa la fusta.

El monarca va visitar la vila en nombroses ocasions i va passar en ella grans temporades. Els documents existents en diferents arxius així ho testimonien. Joaquim Miret en el seu Itinerari de Jaume I «El Conqueridor», publicat a Barcelona l’any 1918, ho constata.

El rei va estar a Alzira, al menys el 17 de desembre de 1247, durant el mes d’abril de 1249, a la fi de febrer i el 18 de marça de 1268, el 25 de gener de 1269, el 4 d’abril de 1270, i durant la segona setmana d’agost d’eixe mateix any, el 7 de març i entre el 14 i el 18 de juny de 1271; del 14 de juny fins a almenys el 19 de juny, del 10 al 20 de setembre, entre el 10 i el 13 d’octubre i del 6 de novembre al 16 de desembre de 1273, entre el 10 i el 20 de febrer de 1274 i el 9 de febrer, de l’1 al 6 de març i des del 28 de juny fins a, almenys, el 23 de juliol de 1276.

La residència habitual del monarca a Alzira, el lloc on s’allotjava durant la seua estada a la vila, era conegut com «el palau del rei» i, més tard i popularment, com la Casa de l’Olivera.

L’arxiver Vicente Pelufo va donar a la llum el 1929 un interessant article sobre el citat immoble al número 20 de la revista Cultura Valenciana. Prenent com a base la «Crònica del rei», el «Llibre del Repartiment» i les «Décadas de la Historia de la ciudad y reino de Valencia» de Gaspar Escolano, va aportar interessants notícies al respecte. L’erudit, tenint en compte la tradició oral, encara que prescindint d’ella, va demostrar que la llavors casa número 60 del carrer Major Santa Maria va ser el «palau d’en Jaume».

Ho va fer fefaentment a través de la documentació que va consultar i, a més, va assenyalar la circumstància de la localització de la característica olivera que havia desparegut una dècada abans de publicar el seu estudi.

El rei, segons Pelufo, va haver de rebre en eixa casa els últims sagraments i allí mateix va haver d’abdicar «canviant la propra reial per l’humil hàbit de sant Bernat, i en ella finalment va ser proclamat i jurat rei el seu fill Pere III d’Aragó i I de Valància». Eixe fet s’ha anat transmetent de pares a fills.

L’immoble, de dimensions reduïdes, es caracteritzava per la torre de guaita que hi sobreeixia de l’edifici, amb total seguretat d’origen musulmà.

El juny de 1276 el rei es trobava a Xàtiva. Des d’allí intentava fer front a diversos focus d’insurrecció dels musulmans. Poc abans havia patit una malaltia que podia reproduïr-se. Seguint el parer dels seus fidels el 28 de juny es va retirar a Alzira.

Fuente: https://www.levante-emv.com