Arxiu diari: 10 d'octubre de 2025

ONTINYENT RECONOCE LA TRAYECTORIA DE LOS GALARDONADOS Y GALARDONADAS DEL “9 D’OCTUBRE” EN LA SALA GOMIS

El expresidente de la Sociedad de Festeros Vicent Pla; el exdirector General de Caixa Ontinyent Vicent Penadés; la investigadora y cantante Consol Rico; el artista Dulk; la asociación Inclou-TEA; la Sociedad de Cazadores La Fontana y el bioquímico Juan Ureña, a título póstumo, fueron reconocidos este jueves por la ciudad de Ontinyent con los galardones que cada año otorga el Ayuntamiento con motivo de la celebración del “9 d’Octubre”. El acto tuvo lugar en la Sala Gomis debido a la lluvia, un espacio que se llenó de público que quiso acompañar a las entidades y personas galardonadas.

Aunque no era la primera vez que este acto se celebraba en ese espacio, sí fue la primera ocasión en la que también se realizaron en el interior los tradicionales actos previos: la actuación del grupo de danzas de Ontinyent y el grupo de xirimitas y tabaleters “El Regall”, así como la interpretación del “Ball de l’Àguila” a cargo de la Asociación de Gegants i Cabets, acompañados por el grupo de percusión y dulzaina “La Colla”. La retransmisión del acto contó, un año más, con interpretación en lengua de signos.

El alcalde de Ontinyent, Jorge Rodríguez, abrió el acto dando la bienvenida a los presentes y dando paso al CRONISTA OFICIAL DE LA CIUDAD DE ONTINYENT, ALFRED BERNABEU, quien, en nombre de los portavoces de todos los grupos, OFRECIÓ UN DISCURSO reivindicativo y de agradecimiento por todo lo que se ha hecho en estos años desde el Ayuntamiento “por el bienestar de los ciudadanos, con distintas iniciativas que mejoran la calidad de vida” con la contribución de diferentes administraciones. En este sentido, hizo referencia al Plan Edificant, al nuevo Hospital, la renovación de la infraestructura ferroviaria, la remodelación de la plaza de la Concepción o la puesta en marcha de la Casa del Delme. También TUVO PALABRAS DE RECUERDO PARA LA DANA DEL 12 DE SEPTIEMBRE DE 2019, ante la cual Ontinyent “reaccionó” para “tomar la determinación de convertir aquella catástrofe en una oportunidad para ganar seguridad y calidad de vida”, con la mejora de los colectores, la remodelación de la pasarela del Camí Vell de Xàtiva y la creación del parque de las Mamás Belgas. Igualmente, aludió entre las necesidades al nuevo Palacio de Justicia y la duplicación de la autovía CV-60 entre l’Olleria y Gandia.

EL CRONISTA OFICIAL RECORDÓ posteriormente que Ontinyent “es un pueblo diverso, abierto e integrador”, para hablar del aumento en la ciudad de personas nacidas en otros países, haciendo un llamamiento a “seguir siendo un pueblo abierto al mundo, desde el respeto y la convivencia”. FINALMENTE, ALUDIÓ a la importancia de la inminente digitalización del archivo municipal, y pasó a repasar los méritos de los galardonados y galardonadas, quienes recogieron sus correspondientes distinciones.

A continuación, Consol Rico fue la encargada de intervenir en representación del conjunto de homenajeados. Rico expresó “el orgullo” de las personas y entidades que han recibido el galardón, un orgullo “que no tiene nada que ver con la vanidad personal, sino más bien con el amor por nuestro pueblo”, un pueblo en el que “todos somos necesarios y complementarios”. Rico repasó las aportaciones a la sociedad que han hecho los galardonados, quienes han decidido “aportar humanismo y humanidad frente a un mundo cada vez más deshumanizado y al que miramos con preocupación”, y en el que los ontinyentinos y ontinyentinas vivirán “desde el orgullo y con la fuerza que nos da nuestra unidad”.

La programación del 9 d’Octubre en Ontinyent continuará con visitas guiadas a la exposición “Origen y Metamorfosis” de Dulk, este viernes y sábado en el Museo Textil, y el acto de clausura de la exposición que se celebrará el sábado a las 12:00, incluyendo una cata de vinos con maridaje y música en directo. Finalmente, el sábado a las 19:00 en el Teatro Echegaray tendrá lugar el III Festival de intercambio de danzas “Vila d’Ontinyent”, con la participación del Grupo de Danzas de Ontinyent, la Agrupación Folclórica y Cultural Guarache, y los Coros y Danzas Barro Tinajero.

Fuente: https://www.elperiodic.com

LA BATALLA DE EL PUIG, LA CONQUISTA DE VALENCIA Y EL 9 D’OCTUBRE

JULIO BADENES, CRONISTA OFICIAL DE EL PUIG

Una vez fundado el nuevo reino de Valencia, Jaime I y los valencianos necesitaban preguntarse, y justificar, cuáles eran las causas, los poderes, los sucesos que lo habían hecho posible. No era otra cosa sino un ejercicio de filosofía de la historia que planteaba: ¿quién dirigía la Historia?, ¿hacia dónde?, ¿quiénes eran los protagonistas lícitos y moralmente adecuados para liderarla?, ¿a quién le daba tal beneplácito la divinidad como directora de la Historia?

Por supuesto, se trataba de una filosofía de la historia que tenía como eje principal a Dios, al teocentrismo que forma parte, de manera esencial de la interpretación de los hechos, que se llevaba a cabo en la Edad Media.

La batalla de El Puig o de Enesa

La conquista de Valencia y otros grandes hechos, que Jaime I hizo realidad a lo largo de su vida, fueron realizados según él gracias a Dios y, por ello, eran dignos de ser recordados, “per tal que els homes coneguen i sàpien, després de la nostra vida mortal, tot allò que nós hem fet del Senyor poderós, en qui és vera Trinitat, deixem per memoria aquest llibre a aquells que vulguen oir les gràcies que nostre Senyor ens ha fet, per haver posat la nostra fe en aquest Senyor, que és tan poderós” (Fets, cap. 2). Y, en tanto que en esta autobiografía el rey narra todos los acontecimientos más importantes referentes a la conquista y fundación del nuevo reino de Valencia, podríamos afirmar que esta obra constituye la raíz más profunda de la memoria colectiva del Pueblo Valenciano.

Y una de las gestas más relevantes en la conquista fue la batalla de El Puig. A ella y a sus consecuencias dedica el rey varios capítulos de su Crónica, del 217 al 221. De hecho, al enterarse de la victoria, por la minuciosa descripción que le trasladó el caballero Guillem de Sales, natural de Huesca, en donde se encontraba el monarca en aquel momento, es tal su gozosa sorpresa que inmediatamente dio a conocer la buena nueva a las órdenes religiosas, y se dirigió a la catedral, “davant Jesús Natzaré i, amb els canonges, férem cantar Te Deum laudamus” (Fets, cap. 219).

Para Jaime I la victoria en la batalla de El Puig fue crucial porque mostraba la superioridad de su ejército frente al del rey Zayyan. Las amenazas de choque campal del rey musulmán de Valencia (Fets, cap. 210) se habían cumplido, pero el ejército jaimino, comandado por Bernat Guillem de Entença, había vencido y, ahora, la toma final de Valencia estaba servida en bandeja.

Este triunfo era el penúltimo escalón de la conquista. Por ello, unos meses más tarde, en enero de 1238, cuando Jaime I se entera de que más de sesenta caballeros y hombres honrados lo querían traicionar, abandonando el castillo de El Puig de Santa María, el rey se sorprende porque “ells han vençut la batalla, i nos els em refet dels cavalls que hi havien perdut i els hem assegurat les seues necessitats, ¿com no ens poden esperar un poc fins a Pasqua, ara que no falten sinó dos mesos, i nós vindrem ací amb la nostra host i anirem a assetjar València?” (Fets, cap. 236). A la mañana siguiente Jaime I dio el impulso final a la conquista, al reunir en consejo a los caballeros y jurar delante de la imagen de la Virgen de El Puig que no iría más allá de Teruel ni del río Ulldecona hasta que tomase Valencia (Fets, cap. 237), consiguiendo, de ese modo, que todo lo logrado gracias a la batalla de Enesa sirviese para llevar a término el último paso: el asedio y toma final de la ciudad.

Hasta tal punto fue crucial este choque campal que Abulfamet, al pactar con Jaime I, en representación de Zayyan, confirma que “la ciutat de València havia rebut gran mal a causa dels homes que havien caigut, davant el nostre poder, després que la batalla del Puig fou feta” (Fets, cap. 276).

Por todo lo dicho, este acontecimiento bélico-milagroso se convirtió en una gesta fundacional para todos los monarcas de la Corona de Aragón y para los valencianos, y tenía que ser rememorado cada año en los actos conmemorativo-fundacionales que se realizasen y, por tanto, era necesario erigir algún elemento arquitectónico que recordase el lugar en el que sucedió y al santo que prestó su milagrosa ayuda. Para ello el Ayuntamiento de Valencia decidió llevar a cabo en el siglo XVI la construcción de una ermita dedicada a san Jorge. Y es Francisco Boyl, mercedario que vivió varios años en El Puig de Santa María, el que recuerda, en la página 46 v de su obra sobre el monasterio de El Puig, que se hacían “procesiones fundadas assi en Valencia, como en la villa del Puche, el día del santo, y el día de san Dionis”, es decir, el 9 de octubre.

¡Fomentemos la memoria histórica y visitemos la ermita de san Jorge de El Puig de Santa María!

Fuente: https://www.levante-emv.com

AL VOLTANT DEL 750 ANIVERSARI DE LA MORT DE JAUME I (I)

AURELIANO J. LAIRÓN PLA, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA

Pròxima l’efemèrides del 750é aniversari de l’òbit del monarca fundador del regne crisità de València, ens proposem, durant unes setmanes, sumant-nos a la commemoració, donar compte de la vinculació del rei amb Alzira i la comarca de la Ribera del Xúquer.

La figura de Jaume I, el rei per excel·lència dels valencians, està sempre d’actualitat, però més ara, quan ens acostem a una data tan important com la assenyalada.

La importància que per a l’històric Regne de València i per a l’antiga Corona d’Aragó té la figura del monarca és de sobra coneguda. Només el fet de la incorporació de les nostres terres a la civilitzacio cristiana occidental, amb tot el que això va suposar, ho justifica.

Historiadors i estudiosos han plasmat en els seus treballs aspectes de la vida i l’obra del rei susceptibles de ser coneguts. L’interés que desperta el Conqueridor ha propiciat magnífics assajos, entre els qual destaquen, per seriosos i documentats, els de José Hinojosa, Joan Cabestany, Ernest Belenguer, Antoni Furió, Stefano Maria Cingolani, tots ells historiadors, i el del filòsof i col·laborador habitual d’este diari José Luís Villacañas. Per a la historiografia resulta així mateix suggestiu el llibre de marcat caràcter divulgatiu, de Víctor Gómez, Rafael Matoses i Salvador Vendrell, titulat «El naixement d’un poble».

Estimem oportú ressaltar els vincles del rei amb la nostra comarca, especialment amb la seua capital, i és per això que volem dedicar estos articles a estretar els llaços que unixen el Cap i Casal de la Ribera amb el monarca.

Jaume I ha sigut el rei més estimat del poble valencià, que l’ha convertit en motiu de llegenda. El fundador del nostre regne ens va deixar un testimoni extraordinari de la seua vida en el «Llibre dels Fets».

El rei d’Aragó, comte de Barcelona, senyor de Montpeller i conqueridor dels regnes de Mallorca, València i Múrcia, va nàixer l’any 1208 a Montpeller. Sent infant, l’any 1213, va quedar orfe de pare i mare i a més va haver de fer front a la conflictivitat política d’aquell període.

Va tindre grans dificultats per a imposar-se a la noblesa guerrera i feudal, que veia en l’autoritat reial una limitació a les seues ambicions. El monarca, de fet, va ser víctima de l’anarquia regnant.

Superada la crisi amb què començà el seu regnat, s’obrí un període de creixement per a Catalunya i Aragó, lligat a un procés d’expansió territorial.

La monarquia va emprendre la seua primera aventura marítima amb la conquesta de Mallorca, preludi de les conquestes peninsulars posteriors i més extenses.

Als 23 anys, Jaume I inicià la conquesta del Regne de València aprofitant la descomposició i decadència de l’islam i per tal de donar una orientació al potencial bèl·lic dels seus barons unint-los en un objectiu comú.

L’octubre de 1238, conquerida la ciutat de València, el rei era ja sobirà des del riu Roine fins al Xúquer.

La croada en terres valencianes anava a continuar. El 1245, amb la rendició de Biar, el rei va donar per finalitzada la campanya militar.

Un dels seus majors enemics va ser Al-Azraq. El 1258 sufocà una rebel·lió i eixe mateix any firmà el Tractat de Corbeil, en què renunciava a tots els drets ultrapirenàics, llevat del Rosselló i de Montpeller.

Entre 1264 i 1265 conquistà Múrcia i la lliurà a Alfons X, de manera que complia així amb el Tractat d’Almirra.

Els seus últims anys van ser agitats per una sèrie de revoltes de la població sarraïna.

Fuente: https://www.levante-emv.com

‘FER-HO TOT BO’ MIRANT EL 9 D’OCTUBRE

LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

No és un dia qualsevol. En esta data identitària del 9 d’Octubre, es podrien apuntar belles idees i sentiments intensos. Però, mirant el temps que vivim, carregat de confrontació i falta d’entesa, el cos em demana fer una sincera crida a la unitat. Mentrimentres la pense, m’apareix una genuïna locució verbal: ‘fer-ho tot bo’. Significa l’intent de crear concòrdia, desitjar la pacificació o arreglar els conflictes. Tal vegada, com canta l’estimat Pau Alabajos, soc una miqueta “utòpic, idealista i ingenu”. No puc evitar-ho.

Em ve a la memòria quan la celebració del 9 d’Octubre era una gesta que sobrevivia. No havia arribat la Transició. Els valencianistes de llavors eren una minoria que creien a ‘fer-ho tot bo’. La defensa de la denominació de la llengua valenciana i de la Senyera Coronada no era excloent. A poc a poc, esta antiga festa grossa de la ciutat es recuperà cohesionadament. Durà poc l’alegria. L’harmonia fou trencada per a aconseguir beneficis partidistes. Els valencians i les valencians caigueren en l’ham de l’agressivitat. Participaren d’una de les confrontacions civils més dures que es recorden: la batalla de València. No oblidem el que ens costà eixir-se’n, sobretot ara que ara alguns desitgen tornar a aquell context violent. Confiem que el poble no caiga novament en el parany d’una baralla estèril. Si aposta per ‘fer-ho tot bo’, aïllarà la violència.

Hui, hem de pensar que la identitat valenciana no exclou. Les denominacions i els símbols no poden ser monopolitzats. Proposem-nos ‘fer-ho tot bo’. El venerable nom de llengua valenciana no sobreviurà si no potenciem el seu ús i l’oficialitat real de l’idioma en el nostre territori. En nom de la llibertat, no pot arraconar-se el valencià. La Senyera nasqué per a cobrir al poble i no solament a uns pocs. Ja hi ha prou de reservar símbols per a grups. Hem d’assumir-los tots amb respecte, com en el passat.

Podem frenar la crispació interessada recordant l’esperit d’aquella tercera via de final de segle. Va ser més important del que pareixia. La fórmula fou ‘fer-ho tot bo’. Caldria recuperar-ne l’esperit original i no adulterar-la.

En definitiva, vivim el 9 d’Octubre amb idea de superar el que ens confronta. Apartem els qui viuen de monopolitzar-lo i d’agredir l’altre. Intentem ‘fer-ho tot bo’. El futur d’un poble no sorgix recreant-se dels sorolls que l’enfronten. Brolla escoltant els sons compartits.

Fuente: https://www.levante-emv.com

MEDALLA HONORÍFICA DE L’AJUNTAMENT DE MELIANA A FRANCISCO A. CARDELLS MARTÍ, CRONISTA OFICIAL DE MELIANA, ACADÈMIC DE NÚMERO RACV, PROFESSOR UNIVERSITAT CATÓLICA DE VALÈNCIA, EL DIMECRES 8 D´OCTUBRE DE 2025

JOSÉ SALVADOR MURGUI SORIANO, CRONISTA OFICIAL DE CASINOS

Con motivo de la celebración del Día de la Comunitat Valenciana, el Ayuntamiento de  la ciudad de Meliana ha organizado una serie de actos que detallamos:

“Dimecres 8 D´Octubre de 2025:

A les 19 h. Acte institucional del 9 d’octubre dirigit i presentat per Donís Salvador.

Homenatge a la Real Senyera i imposició de la insignia de l’Ajuntament de Meliana al nou regidor Javier Martín Palao.

Imposició de la medalla honorífica de l’Ajuntament de Meliana a FRANCISCO A. CARDELLS MARTÍ, CRONISTA OFICIAL DE MELIANA, Acadèmic de Número RACV, Professor Universitat Católica de València.

Actuació musical a carrec del grup “Esemble de clarinets Mestre Rodrigo” de l’Associació Amics de la Música de Meliana en el següent repertori:

    Duo de les flors, fragment de l’opera Lakmé de Leo Delibes (Arr. K. Koda)

    Libertango de Astor Piazzolla (Arr. Marcos Comeche)

    Banana peel rag de Gus Winkler (Arr. Alan Bates)

    Concert d’Aranjuez (2n mov. – Adagi) de Joaquín Rodrigo (Arr. Juan A. Pérez)

    Amparito Roca de Jaime Tejedor (Arr. Juan A. Pérez)”.

Es un honor poder acompañar al doctor y profesor Francisco A. Cardells Martí, ese amigo que el día 8 de abril del año 2025 recibió públicamente la Medalla dorada como Académico de Número de la Real Academia de Cultura Valenciana.

Con esto ya podríamos tributar el merecido homenaje del que es acreedor en su ciudad natal Meliana, de donde es Cronista Oficial, aunque debemos de dejar constancia de la trayectoria profesional que a lo largo de su vida puede presentar: Doctor en Historia por la Universidad de Valencia, Licenciado en Ciencias Religiosas por la Pontificia de Comillas, Licenciado en Ciencias del Periodismo por la Internacional de Bruselas.

Es profesor doctor de la Universidad Católica de Valencia y lo ha sido de la Universidad CEU Cardenal Herrera (2000-2013) y del Instituto Redemptor Hominis de la Universidad Pontificia de Comillas. Fue fundador del Instituto CEU de Humanidades Ángel Ayala y del Centro de Estudios Comarcales de l’Horta integrado en FIECOV, y actualmente Presidente del CUHC (Centro Universitario de Historia Comarcal). Ha sido Director del periódico El Cresol de l’Horta de Valencia (1995-2013).

Profesor de Historia en el Máster de Humanidades y Artes liberales y de Antropología, Ética y Deontología Profesional; Secretario Académico del Instituto de Ciencias Religiosas y Director de la Revista Fides et Ratio (2015), miembro del comité científico de la Revista Eviterna (2016). Académico correspondiente de Historia de la Real Academia de Cultura Valenciana (2015) y Cronista Oficial de Meliana (2014).

Sus más de veinte libros publicados: “Las ideas de la tradición. Vistas desde la derecha española en los siglos XIX al XXI”, “Ortega y Gasset, su visión de España”, “Mito y nación”, “Siete tópicos y una reflexión sobre España y sus mitos”, “Algunos estereotipos en la historia de España y América” entre otros, junto a sus innumerables conferencias y artículos de opinión e investigación, lo encumbran como un autor consagrado digno de ser tenido en cuenta.

Estas pinceladas de su vida, nos da a entender quién es Francisco Abelardo Cardells Martí, pero Paco Cardells, es ese amigo ilustre, es esa buena persona que te atiende, que se preocupa de la continuidad de la historia y que siempre tiene el tiempo necesario, para estar al lado de alumnos, profesores, compañeros de la Real Academia y particularmente, por encima de todo, de su pueblo ¡Meliana!

Para mi es honor ser su amigo, que sea profesor en L´ESEV de la Real Academia de Cultura Valenciana y poder organizar cada año, junto a todos los FUNDADORES,  el Congreso CUHC (Centro Universitario de Historia Comarcal) que nos reúne en la Universidad Católica de Valencia, San Vicente Mártir.

No es casualidad esta distinción, tampoco es un acto “vanidoso” y me viene a la mente la frase bíblica del Libro del Eclesiastés 1.2: “Vanidad de vanidades, todo es vanidad”. La mejor es que todo en la vida no es vano cuando recobra el sentido que Paco le da a su trabajo, porque su desvelo consiste en que todo perdure, quede escrito y toda le esencia de nuestros pueblos sea conocida para que los trazos de la historia hablen de los momentos transcurridos como esa cadena de amor que une el hoy con el mañana.

Fuente: https://valencia.elperiodicodeaqui.com