LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

No és un dia qualsevol. En esta data identitària del 9 d’Octubre, es podrien apuntar belles idees i sentiments intensos. Però, mirant el temps que vivim, carregat de confrontació i falta d’entesa, el cos em demana fer una sincera crida a la unitat. Mentrimentres la pense, m’apareix una genuïna locució verbal: ‘fer-ho tot bo’. Significa l’intent de crear concòrdia, desitjar la pacificació o arreglar els conflictes. Tal vegada, com canta l’estimat Pau Alabajos, soc una miqueta “utòpic, idealista i ingenu”. No puc evitar-ho.

Em ve a la memòria quan la celebració del 9 d’Octubre era una gesta que sobrevivia. No havia arribat la Transició. Els valencianistes de llavors eren una minoria que creien a ‘fer-ho tot bo’. La defensa de la denominació de la llengua valenciana i de la Senyera Coronada no era excloent. A poc a poc, esta antiga festa grossa de la ciutat es recuperà cohesionadament. Durà poc l’alegria. L’harmonia fou trencada per a aconseguir beneficis partidistes. Els valencians i les valencians caigueren en l’ham de l’agressivitat. Participaren d’una de les confrontacions civils més dures que es recorden: la batalla de València. No oblidem el que ens costà eixir-se’n, sobretot ara que ara alguns desitgen tornar a aquell context violent. Confiem que el poble no caiga novament en el parany d’una baralla estèril. Si aposta per ‘fer-ho tot bo’, aïllarà la violència.

Hui, hem de pensar que la identitat valenciana no exclou. Les denominacions i els símbols no poden ser monopolitzats. Proposem-nos ‘fer-ho tot bo’. El venerable nom de llengua valenciana no sobreviurà si no potenciem el seu ús i l’oficialitat real de l’idioma en el nostre territori. En nom de la llibertat, no pot arraconar-se el valencià. La Senyera nasqué per a cobrir al poble i no solament a uns pocs. Ja hi ha prou de reservar símbols per a grups. Hem d’assumir-los tots amb respecte, com en el passat.

Podem frenar la crispació interessada recordant l’esperit d’aquella tercera via de final de segle. Va ser més important del que pareixia. La fórmula fou ‘fer-ho tot bo’. Caldria recuperar-ne l’esperit original i no adulterar-la.

En definitiva, vivim el 9 d’Octubre amb idea de superar el que ens confronta. Apartem els qui viuen de monopolitzar-lo i d’agredir l’altre. Intentem ‘fer-ho tot bo’. El futur d’un poble no sorgix recreant-se dels sorolls que l’enfronten. Brolla escoltant els sons compartits.

Fuente: https://www.levante-emv.com