DAMUNT

LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

Moltes de les accions exitoses que protagonitzem sorgixen perquè ens situem en una posició preeminent. Desgraciadament, perquè uns triomfen, sovint uns altres han de patir o fracassar. En eixe cas, i sobretot si una cosa se situa en un nivell superior amb la idea implícita de contacte i pes afegit, emprem l’adverbi o preposició ‘damunt’. Amb ell, també volem dir que estem vigilant el que passa amb la intenció de controlar que tot va com esperem. Podem utilitzar-la per a expressar que desitgem revestir-nos revestint o cobrint-nos amb roba, o que en un escrit la paraula o concepte està en la línia anterior. Em preocupa pronunciar un ‘damunt’, quan amb el seu pes pressiona a algú o alguna cosa fent mal o si fiscalitza de manera radical. M’agrada, si el contacte humanitza i fa sentir-nos prop de l’altre o està relacionat amb el fet de ser constant per a aconseguir un repte.

L’altre dia en la Trobada d’oficines municipals AVIVA, convocada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Vicenta Tesa deia que la legislació protectora de les llengües oficials no és prou. Es fa necessari estar-ne ‘damunt’ per a obligar al seu compliment. La societat civil ha d’exigir el que li correspon. És una reflexió interessant per a no oblidar que les normes ajuden realment al reconeixement dels idiomes, solament si es reivindiquen. Passa el mateix amb les lleis socials. La Constitució, per exemple, marca que totes les persones tenen dret a la vivenda. Però, han hagut de passar massa anys perquè les forces polítiques ho assumisquen. La societat ha hagut d’estar ‘damunt’.

Trobe que les desgràcies no venen soles. Unes atrauen les altres. Fa anys em van coincidir: una bona avaria del cotxe amb el pagament destacat en la declaració d’Hisenda per tindre dos treballs no ben retribuïts, l’augment considerable de la pensió alimentària a les filles o la regularització a la baixa de la nòmina. Recorde llavors haver utilitzat prou la paraula ‘damunt’ per a referir-me que, al que em passava, s’afegien majors episodis negatius. En eixa circumstància, no hi ha una teràpia màgica. Recomane agafar aire profundament i tirar avant. Paga la pena assumir la sort adversa sense detindre’ns a contemplar-la.

En definitiva, pensem que, si emprem ‘damunt’, hi ha contacte i pressió. Recordem que un èxit personal ho és menys quan suposa xafar o ofegar l’altre.

Fuente: https://www.levante-emv.com