LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
En l’actualitat, fonamentalment pels avanços tecnològics, no necessitem acostar-nos als altres. No obstant això, hem de tindre present que el contacte amb la humanitat ens enriquix i desenrotlla la nostra qualitat com a éssers socials. Amb la missió d’indicar que estem prop de persones o coses diferents, tenim l’adverbi i la preposició ‘enmig’. Significa que alguna cosa està situada entre altres, dins d’un grup i coexistint o coincidint. Com a formes sinònimes, es troben ‘entremig’ o ‘al mig’.
Sempre m’ha agradat la paraula ‘enmig’ utilitzada com a topònim urbà. No hem de confondre-la amb el significat del vocable ‘mig’. Em trobe pròxim de la discreció i alhora de la importància d’una via amb eixa denominació. A Estivella, i a moltes altres poblacions, tenim un carrer amb aquell nom tradicional. No apareix per a nomenar rutes principals, encara que circulant per ells, normalment, s’accedix a places o espais destacats. Per tant, és el millor camí per conéixer o estar en els punts preeminents d’una població. La seua existència fa pensar que a voltes l’espai necessari no és el més gran.
No sé viure entre integrismes ni ambients on exclusivament prevalen els meus valors. M’agrada enriquir-me envoltat de persones diferents. Per esta raó, preferisc trobar-me ‘enmig’ de gent diversa. Quan estic així, puc extraure el millor de cada parer i entendre que la meua veritat no és absoluta. No pense que sols siga cert el meu pensament ideològic o religiós. Si som humils, entenem millor el respecte. Escoltava un rector catòlic dir que totes les religions són respectables, però que solament la seua era la perfecta. Trobe que és saludable tindre bons convenciments, encara que cal deixar la porta oberta a uns altres raonaments.
La classe política, cada vegada més, sap estar menys ‘enmig’ dels diferents. Necessita expressar-se amb estridències. Pensa que no poden trobar-se ‘enmig’ dels altres perquè són traïdors o reaccionaris. Creuen que solament ells són innocents i immaculats. Un bon exemple és l’entrevista concedida pel president Camps en la televisió pública. Quan li diu a un gran periodista com Bernardo Guzman que no parle i que no és demòcrata, alguna cosa falla. La humilitat és una actitud que ha de ser pròpia, especialment, de qui torna a la política.
En definitiva, intentem estar entre persones i situar-nos ‘enmig’. Abraçar-nos als diferents ens obri les portes a entendre el món.
Fuente: https://www.levante-emv.com