JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

Francisca Molina Báguena, “Paquita”, com tots la cridàvem amablement, nascuda en Algar i veïna d’este, ens ha deixat fa uns mesos.

Francisca Molina, amb sols estudis primaris, posseïa una saviesa innata i uns grans desitjos, des de xicoteta, d’aprendre de les seues mestres i de les persones que li pogueren transmetre algun ensenyament. Des de molt jove va tindre una gran afició a la lectura i va començar, un darrere l’altre, a escriure xicotets poemes, tots relatius a la vida i a la gent del seu poble.

Tots els algarins i algarines i totes les persones que estimen Algarnens quedem bocabadats de les coses que “Paquita” ens narra en els seus versos i rimes, tots ells impregnats i plens de senzillesa, de bondat i honestedat i, per damunt de tot, d’un gran amor pel seu poble, pel seu benvolgut Algar.

És un veritable plaer llegir i rellegir les poesies de “Paquita”. No se li escapa cap detall ni cap aspecte de la vida, de les coses i la gent del nostre poble, des de l’amor dels enamorats fins a les nostres festes, passant per la nostra història, la solitud dels majors, el seu estimat carrer on ella na nàixer i va viure molts anys, els humils i laboriosos llauradors, el nostre riu Palància, la fonteta, el vell Molí dels Frares, l’entorn i el paisatge del poble, l’amor de mare, les persones que van destacar al poble i el seu amor a la Mare de Déu de la Mercé, la nostra patrona.

Es diu que un cronista és la persona que recull i redacta informació dels esdeveniments històrics i d’actualitat i relata cròniques per al coneixement general i, en particular, dels veïns i veïnes del poble.

Cal pensar que si en Algar hi ha hagut una persona que s’ha merescut el títol de “Cronista Major”, ha sigut i és Francisca Molina, “Paquita”, la qual ha sabut reflectir en els seus poemes ,d’una manera meravellosa, tot el que representa el nostre estimat poble i la seua gent.

Com ens diu l’alcalde d’Algar, Juan Emilio Lostado Gascó, l’Ajuntament ha volgut fer-li a Francisca Molina un xicotet pero emotiu homenatge, publicant un POEMARI on se recullen unes quaranta poesies que s’han pogut reucuperar, escrites per ella durant molts anys, en el que cal destacar també la participació dels xiquets i xiquetes algarins de les escoles públiques que han volgut participar il-lustrant amb els sues dibuixos els versos de “Paquita”.