MIGUEL MORA

Altura inicia esta semana los actos conmemorativos del 650 aniversario de su Carta Puebla. La apertura de la programación tendrá lugar este jueves 11 de agosto a las 19.30 horas en el jardín de la Casa Grande, donde se presentará el libro que gira alrededor de las circunstancias que rodearon el otorgamiento de la carta puebla el 11 de agosto de 1372, a los cristianos de Altura para ocupar las propiedades dejadas por los musulmanes.

Se trata de un trabajo de JOSÉ MANUEL LÓPEZ BLAY, CRONISTA OFICIAL DE ALTURA, Y FRANCISCO JOSÉ GUERRERO CAROT, CRONISTA OFICIAL ADJUNTO DE JÉRICA, tratado con un excepcional rigor histórico y que acerca al lector a la Villa de Altura de hace 650 años.

Fuente: https://www.elperiodicomediterraneo.com

JOSÉ SALVADOR MURGUI, CRONISTA OFICIAL DE CASINOS

Este podía ser el pregón que hacen los Quintos de Casinos para anunciar la fiesta, ya que desde el año 2019 no han desfilado por las calles de Casinos los jóvenes que cumplen los 18 años. De este modo, la fiesta de los quintos, será sonada, pues se juntos los jóvenes de los años 2020, 2021 y 2022.

Ya han desfilado con sus cañas y camisetas por las calles de Casinos y la noche del martes y miércoles de esta semana, ofrecerán a todos los asistentes dos noches despepitadas y carnavalescas en la cubierta habilitada al efecto a la entrada de Casinos.

El día 9 gran macro discomóvil donde el Reggaetton, Live Show, Techno y Chocolate, junto a las sorpresas y regalos, de la mano de los mejores DJ`s harán de la velada una noche única para diversión de todos. Estos eventos están anunciamos oficialmente los flyers de nuestra fiesta.

El día 10 será una noche inolvidable para todos nosotros, para ello contaremos con 3 grandes DJ’s de Valencia. Empezaremos la noche con@dijuanmavallejo residente en Akuarela Playa, seguiremos con @benjicruzmusic residente en Next Valencia y para finalizar la noche estaremos con @alexbeatmusic residente de Chocolate.

Los Quintos nos dicen: “Estamos seguros de que estos 3 DJ’s harán que la noche sea inolvidable y una locura. Así que no hagas planes para los días 9 y 10 de Agosto! Comparte este post en tus historias para que lo vean todos tus amigos y no se lo pierdan, lo pasaremos en grande!”

La verdad es que es una tradición institucional esta fiesta de los Quintos. Ellos y ellas, van con las camisetas donde van impresos su nombres, recogiendo dinero por las calles para el mantenimiento de la fiesta, a la vez que impregnan de juventud y alegría las calles de Casinos.

Por otra parte, los quintos, son parte viva de la fiesta ya que como Santa Bárbara la Patrona de Casinos, es también la patrona del arma de Artillería, desde siempre los mozos de la quinta, la han sacado en procesión el día de la fiesta a la patrona el 17 de agosto.

Desde el año 1997 los quintos han portado a hombros el día 16 de agosto a San Roque en la procesión por las inmediaciones de la ermita, como símbolo de gratitud al santo protector de Casinos y aquellos años al finalizar la procesión el señor Alcalde compartía con ellos la cena de quintos.

La juventud de Casinos, se prepara con ilusión para vivir dos noches de fiesta que son el punto de arranque de las fiestas patronales de Casinos.

Fuente: https://valencia.elperiodicodeaqui.com

LLUIS MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

  Un dels esdeveniments més singulars i emotius del mes de juny fou l’arribada del soldat   Chenovart   Beltrán   com   a   heroi   d’Annual   a   Estivella.   El   dia   7   va   arribar   al municipi, després d’un captiveri que s’inicià el 22 de juliol de 1921 i que va durar fins al 17 de maig. Abans de les 18.00 hores, la carretera estava plena de gent. Va arribar en el servici viatger de Sagunt a Sogorb. Estava la zona invadida pel veïnat. En baixar, van voltejar les campanes i la banda va rebre’l amb música. També estaven les autoritats. Fou   portat   a   muscles   dels   parents   i   amistats   per   tota   la   població.   La   gent   estaba emocionada,   segons   va   dir   el   corresponsal   del     Diario   de   Valencia       .   Arribaren     a l’església. Allí els esperava el rector José Llorens. Va predicar que “solo la fe en la misericordia divina produce heroes”. Digué que les oracions a la Mare de Déu dels Desemparats guiaren el soldat, quan estava empresonat. Finalment la banda va portar-lo fins a casa dels tios, seguit de moltes persones. Una vegada allí, li va tocar eixir al balcó per a saludar novament. Malgrat la situació sobreviscuda, 15 dies després tornà a eixir per a fer els 5 o 6 mesos que li quedaven per a llicenciar-se.

   La festa de la huitena del Corpus va tindre novament una gran esplendor a Sagunt. La confraria de Minerva la festejà el 22 de juny. El clavari era José Monzó Larcada. Els majorals van ser Francisco Aznar Quevedo, Ramón Fraga Ros, Eduardo Ripollés Rios i Estanislao Martí Alfonso. L’església de Santa Maria estava completament adornada. De bon matí, es va voltejar. A les sis i mitja fou la missa de comunió per als confrares. La missa conventual es va celebrar a les nou. L’orquestra va estar dirigida per Vicente Monreal.  Destacà la veu del baríton  Tárrega.  Va predicar  l’arxipreste  José Noguera Llopis. En acabar, el clavari va convidar els majorals a un banquet a sa casa. A poqueta nit, isqué la processó entre el carrer del Sagrari i la plaça de la Constitució. Esta es trobava   completament   il·luminada   amb   focus   elèctrics.   S’hi   va   disparar   una quilomètrica traca que envoltava la plaça. L’interior del temple estava il·luminat amb “miles de luces” i centenars de focus en les capelles.

     Entre els grans avanços tecnològics d’aquell temps, cal esmentar la inauguració de l’estació   telefònica   interurbana.   Les   gestions   de   l’Ajuntament   davant   la  Compañía Peninsular van tindre èxit. La instal·lació es va inaugurar el 28 de juny. Suposà un gran avanç per   a la societat i sobretot per al comerç de fruita perquè així es potenciava l’exportació.   En   l’acte   va   estar   present   el   diputat   en   les   Corts   Garcia   del   Moral   i l’alcalde   accidental   Esteban   Blasco   Villanueva.   També   hi   van   estar   els   regidors Caruana,   Domínguez   Roca,   García   Alcamí,   Bellod   López,   Martínez   Flors,   Vives Latorre, Escrig Guillem i Villar Flors. Hi van acudir el secretari Rafael García Segarra, el jutge d’instrucció Evaristo Piquer i el jutge municipal José Peris Monreal.  En nom de la Caixa d’Estalvis, va estar José Bru Villar. Altres autoritats presents foren Joaquín Pallares del Sindicat de Regs, Manuel Capella de la policia rural i José Peris Escamilla de   la   Sociedad   Vitivinícola      .   L’estació   va   ser   possible   gràcies   als   treballs   del   cap provincial Pascual Pelucho, a l’oficial José Gadea i el seu personal. L’acte va acabar amb l’enviament de telefonemes de salutació per part de les autoritats.

     En eixe mes, Vicente Blasco Ibáñez va visitar Sagunt. Però esta i unes altres notícies formaran part del següent “De cent en cent”.

LLUIS MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

No podem anar pel món amb la inseguretat total pel que ens envolta. Pense que no hem de creure que qui ens ajuda ho fa sempre per algun interés amagat. La creença en la bona fe de persones o entitats és important. Així que, entre el nostre vocabulari, ha de tindre espai la locució de manera ‘amb els ulls tancats’. Amb ella, expressem que tenim confiança   en   el   que   fa   una   persona   o   que   no   patim   pels   riscos   que   pot   tindre   una proposta que algú en el qual creem ens fa. Una expressió sinònima és ‘a ulls clucs’, encara que el seu ús està més limitat entre nosaltres.

     Tanmateix, hem de deixar algun lloc al dubte. Qüestionar-nos el que se’n diu, amb mesura, ens dona la possibilitat de sentir-nos més lliures per a obrar. En el camp de la política i en el dels mitjans de comunicació, trobe que és bo no fer cas ‘amb els ulls tancats’ al que se’ns diu. Hi ha cert periodisme que viu de no contar tota la veritat o de fer un relat  diferent  del que ha passat. El cas  de les gravacions  relacionades  amb el periodista   García   Ferreras   ens   demostra   que   no   tot   val.   Sempre   hem   de   filtrar   la informació i contrastar-la.

    Al voltant del contrast informatiu, hi ha un tema destacat que no s’explica realmente bé. Es tracta de la taxa turística. No s’ha de creure ‘amb els ulls tancats’ el que ens diuen els polítics o el món empresarial. Hem de traure’n la nostra opinió. Pense que hi ha impostos que actualment s’apliquen de manera injusta i que assumim. Veig que a Balears i a Catalunya la seua aplicació no ha tingut moltes conseqüències negatives. De fet, són les autonomies de l’Estat que reben més visitants.

   Hi ha poques coses en les quals crec amb els ‘ulls tancats’. Una d’elles és el festival MICE, amb el seu fundador Josep Arbiol i el voluntariat que el fa possible. M’alegre que presenten en l’Ajuntament de València el cartell del 10 aniversari i que continúen avançant pel bé de la nostra escola. Són un exemple a seguir.

       En definitiva, siguem confiats i confiades. Si actuem moderadament ‘amb els ulls tancats’, podrem viure més relaxadament. Oïm sense límits i amb els ‘ulls tancats’ però escoltem amb el filtre de la raó i l’equilibri del trellat.

VICENTE VÁZQUEZ, CRONISTA OFICIAL DE SAX

​Una nueva referencia sobre esclavos en Sax la hallamos en el siglo XVII, en 1661 (el anterior esclavo conocido es de 1756, en el Catastro de Ensenada).

El fenómeno de la esclavitud fue definido en 1652 por Pedro Melgarejo como “el estado más miserable del hombre”. La esclavitud no fue exclusiva del mundo antiguo. Pervivió durante la Edad Media y se reactivó en la Moderna, sobre todo a raíz de los descubrimientos portugueses y españoles en África y en el Nuevo Mundo, con el subsiguiente mercado y explotación de mano de obra esclava.

​Un documento del Archivo Municipal de Sax, de 22 de agosto de 1661, nos habla de “prender un esclavo de las señas siguientes: De edad de 35 años poco más o menos nombrado Amet. De color de membrillo cocho claro. Con una señal entre las dos cexas. Una oreja agujereada con zarcillo, alto de cuerpo, y tiene en la ingle una señal de herida que a poco que está curada”.

​El color de “membrillo cocho claro” se refiere al color del membrillo cocido, pero no muy oscuro. La documentación sobre esclavos de los siglos XV al XVII nos indica que cuando las descripciones hablan del color “membrillo cocho” pueden pertenecer a esclavos berberiscos.

​En este caso puede ser así, pues su nombre, Amet, así lo sugiere. Como vemos, entre los datos que habitualmente contienen los documentos suele recogerse una sucinta descripción física que ilumina sobre su aspecto, color de la piel y, lo que resulta más llamativo, sobre las marcas identificativas.

​En este caso, vemos una señal entre las cejas, un zarcillo en la oreja y una herida en la ingle, recién curada. Esta referencia a la herida puede ser la causa de que el esclavo huyera, por sufrir malos tratos, escapándose del domicilio y convirtiéndose en fugitivo, y le llegara al alcalde, Jusepe Bordera, el aviso de prenderlo, como vemos en el documento:

“Y anssi lo ottorgaron siendo testigos Francisco Ellín, Bernardo Ortín, Matías Dijar, regidores de Sax por los otorgantes que lo firmaron, a quien yo, el licenciado escribano doi fee conozco. Pedro Ochoa. Matías Ivorra. Pedro Carrión. Jusepe Ellín. Cristóbal Valdés Valera”.

Fuente: https://www.facebook.com

MARI CARMEN RICO NAVARRO, CRONISTA OFICIAL DE PETRER

En esta ocasió parlarem de les parades de venda de melons d’aigua, també coneguts com a melons d’Alger, i dels melons d’olor o de l’any que va haver en la nostra població durant molts anys. Una de les moltes imatges típiques dels estius de Petrer que ja fa temps va desaparéixer.

A Petrer van haver diverses parades al carrer en les quals es venien melons d’aigua i melons d’olor. La primera d’elles la va posar a la fi dels anys 40 del passat segle, al voltant de 1947, Eliseo Payá Bernabéu, Eliseo el de Rosalía, i estava a la plaça de Dalt, justament al costat del que en l’actualitat és la casa de la comparsa Llauradors, concretament davant de les cases de Samuel Román i Práxedes Navarro (fins fa poc la casa de Guerra).

Eliseo era fill de Rosalía Bernabéu Ferrándiz i net de Rosalía Ferrándiz que ja venia fruites, verdures i hortalisses a la seua casa del carrer Prim. A la seua parada, principalment tenia melons d’aigua, per tindre més demanda en ser més barats i més frescos que els melons de l’any. De tots els llocs de venda que va haver-hi a Petrer dedicats a este menester, este va ser el que més temps va estar en actiu i estava tant a l’estiu com a l’hivern, ja que, en esta última estació, Eliseo venia dàtils i magranes que portava amb carro des d’Elx. Estos productes els venia a la cavallerissa on guardava el carro. També a la plaça de Dalt, al costat de Telègrafs, la casa de la senyora Luisa, en el que era la casa de Carmeta i Dolores, germanes de Rosalía i cunyades d’Eliseo i en l’actualitat és la casa d’Herrero. Per a vendre els seus productes, Eliseo disposava d’un tauler en el qual col·locava els cabassos amb les diferents classes de dàtils.

La parada la va tindre fins a mitjans dels anys 50 i la tenda del carrer Prim la van tancar definitivament el 1972. La fruita i els melons els portava d’Elx en un carro tirat per dues mules. Els xiquets de la plaça, entre els quals es trobava Eliseo Poveda el Caragol, l’ajudaven a pujar la palla per a les mules fins al terrat i Eliseo ho agraïa partint-los uns quants melons d’aigua que els xiquets es menjaven amb entusiasme i alegria. Eliseo a més tenia una parada de fruita i verdura a la plaça del mercat i també va tindre una verduleria al carrer Prim.

Uns anys després al voltant de 1959 o 1960, Pepe Pla el Botero, el seu cunyat Basilio i José Esteve van posar una altra parada de venda de melons d’aigua i d’olor durant la temporada estival, de juliol a setembre, al carrer Cánovas del Castillo, el que a Petrer anomenem El Derrocat. José Esteve tenia el seu domicili just darrere de la parada i va adquirir un televisor, dels primers de Petrer. A la gent li va donar per acudir fins allí amb les seues cadires a veure la tele perquè este aparell no era comú a la majoria de les llars de Petrer, i de pas que veien la tele compraven un meló d’aigua o un d’olor. La casa de José Esteve, era al carrer Prim número 1, molt pròxima al que hui és la farmàcia.

També darrere de la casa de Villaplana, Joaquín Rico Canuto va posar una parada al voltant de 1954-1955 i només va estar dos anys en funcionament. A l’avinguda d’Elda, just dalt de la cooperativa del vi, es posava una altra parada, el propietari de la qual era d’Elda. Comptava amb el seu característic para-sol que donava ombra i protegia el gènere de les altes temperatures estivals.

Els melons d’olor i d’aigua perquè no estigueren en terra es col·locaven sobre palla i els propietaris d’estes parades, tant Eliseo com Pepe dormien allí mateix per a guardar-la i evitar robatoris.

Els melons d’aigua o d’Alger, a Petrer sempre han estat relacionats amb festivitats estivals importants com Sant Joan i Sant Bartomeu. El primer meló d’aigua se solia comprar la nit del rotllo, la de Sant Joan, i també era costum menjar-se-la la nit de Sant Bartomeu. Sempre s’intentava comprar el més gran. Era tradició estes nits degustar bones tallades del sucós meló d’aigua acompanyades del típic “nuvolet” o “paloma”. Es compraven en les parades que s’instal·laven en determinats llocs del poble, a la vorera del carrer o lloc visible d’esta. Estos dies i nits calorosos i festius era típic reunir-se per a menjar-se l’estival meló d’aigua. Per a això es reunia la família o els amics, bé a les portes de les cases aprofitant la frescor de la nit o a la font del pessic.

Estos llocs de venda ambulant eren molt típics i formaven part del paisatge urbà. Hui durant tot l’any podem disfrutar dels melons d’aigua i dels d’olor, però abans no era així. Eren productes de temporada. El meló d’aigua començava a comercialitzar-se a mitjan juny i arribava fins al juliol on s’ajuntava amb el meló de l’any que durava fins a setembre. Les parades ambulants de venda de melons es muntaven els mesos d’estiu i continuaven obertes durant el dia, fins i tot fins ben entrada la nit, i primordialment els caps de setmana.

Per a saber si el meló d’aigua estava bo li donaven, i els entesos continuen donant-li’ls, uns colpets i, segons el so, se sabia si ja estava en òptimes condicions per a menjar.

Amigues i amics, a disfrutar de l’estiu i a refrescar-nos amb el fresc meló d’aigua i el ric meló d’olor. Això sí, ens tocarà rascar-nos la butxaca, ja que el preu dels primers ha pujat quasi un 70% i el dels segons quasi un 30% respecte a l’any passat.

Fuente: https://www.facebook.com/hashtag/cronistaoficialpetrer

El Ayuntamiento de Paterna participó ayer en la presentación del libro El sexto de Gea, inspirado en la “Ciutat del Foc”, que se llevó a cabo en la biblioteca de la Cova Gran del municipio.

Al acto asistieron cerca de 160 personas, entre ellas, el concejal de Recursos para la Ciudadanía, Juventud, Bibliotecas y Museos, Roberto Usina, el escritor de la novela, Santi Santival, el CRONISTA OFICIAL DE LA VILLA DE PATERNA, CAMILO SEGURA, que ha colaborado asesorando al autor, y diferentes personalidades del mundo festero de la localidad.

El concejal de Recursos para la Ciudadanía, Juventud, Bibliotecas y Museos, Roberto Usina, ha comentado que “desde el Ayuntamiento apoyamos la gran variedad de representaciones culturales que surgen desde nuestra ciudad o la toman como protagonista”.

“Apostamos por reafirmar el importante papel de Paterna como cuna de artistas y creadores, favoreciendo la producción cultural y respaldando su trayectoria”, ha resaltado Usina.

El argumento de esta novela negra gira en torno a una serie de crímenes relacionados con las nuevas tecnologías, que un policía de investigación de Paterna debe resolver con la ayuda de la sorprendente habilidad personal con la que cuenta.

La obra ha sido publicada por el grupo editorial Cuadranta y tiene entre sus páginas diversos escenarios del municipio que el escritor paternero Santi Santival ha retratado a través de su relato. Durante la presentación el autor reveló que se trata del primer título de una trilogía y actualmente está trabajando en los dos siguientes libros.

Fuente: https://www.elperiodic.com

CANDELA GARCÍA

“Una figura capital para la ciencia española y universal, también para la cultura valenciana, la persona que más años ha presidido el Consell Valencià de Cultura (CVC), que transformó su actividad en algo más dinámico y menos obsoleto. Un hombre enamorado de la ciencia”. Con estas palabras ha querido despedir JESÚS HUGUET (CRONISTA OFICIAL DE LA POBLA LLARGA I PORTELL DE MORELLA), secretario ejecutivo del CVC, a Santiago Grisolía, uno de los científicos valencianos más importantes del siglo XX, impulsor de los Premios Jaume I.

Su pérdida esta madrugada, a los 99 años, es un duro golpe para el mundo de la cultura y la ciencia valencianas. Especialmente para el ente que presidía. ”Era el hombre que más cordura tenía. Capaz de unificar y coordinar las propuestas del Consell Valencià de Cultura como nadie”, afirma HUGUET. Por eso, considera que será “muy difícil poder encontrar a una persona con las cualidades que Santiago Grisolía ha demostrado a lo largo de tantos años al frente”.

Para el SECRETARIO EJECUTIVO su conexión con el territorio valenciano era muy grande, a pesar del tiempo que vivió en Estados Unidos. “Era una persona preocupadísima por todo lo que tenía carácter valenciano. Siempre estaba dispuesto a colaborar”, asegura. Su papel en el terreno de la investigación es, además, indiscutible. “Era el cordón umbilical entre la ciencia española y valenciana y la universal”, añade.

De hecho, HUGUET recuerda cómo Grisolía le admitió que uno de los episodios más emocionales de su vida fue “el momento en el que tuvo que dejar el microscopio”. “No solamente era un gran investigador, sino que además creó escuela”, apunta. De su pasión por la cultura, HUGUET destaca su compromiso con el medio ambiente. “Probablemente ha sido el personaje público español que más ha trabajado contra los incendios forestales”, señala. 

El secretario ejecutivo sentía “una unión muy grande” con Grisolía. Tanto que siempre decía que mientras fuera su presidente, él se mantendría en el cargo. “Ha sido un golpe inesperado”, confiesa HUGUET, quien concluye con un mensaje que refleja la importancia de la figura del científico valenciano para la entidad: “Todas las personas que lo han conocido le consideraban imprescindible en la dirección del CVC”.

Fuente: https://www.levante-emv.com

El alcalde ha destacado la “impecable labor” del CRONISTA OFICIAL DE LA VILLA como coordinador de la edición.

La llegada a l’Alcora del libro de las fiestas representa un importante hito que anuncia la proximidad de las tan esperadas celebraciones mayores de la capital de l’Alcalatén.

Hoy se ha producido ese momento, esta mañana han llegado al ayuntamiento los 2.600 ejemplares del apreciado libro y, posteriormente, se ha llevado a cabo su presentación oficial en un acto que ha reunido al alcalde, Samuel Falomir, y las concejala de Fiestas, Vanessa Periz, entre otros miembros de la Corporación, a la Corte de Honor 2022, y al CRONISTA OFICIAL DE LA VILLA, JOSÉ MANUEL PUCHOL.

El primer edil ha ensalzado en su intervención la “impecable labor” de PUCHOL al frente de la edición, “un laborioso trabajo que, además, realiza de manera totalmente desinteresada”, ha manifestado.

Cabe destacar que EL CRONISTA lleva ya 18 ediciones coordinando el libro de fiestas. En palabras DE PUCHOL: “Es para mí un honor haber recibido, un año más, la confianza de la alcaldía para tal interesante, culta y preciosa labor”.

Además, no hay que olvidar la faceta solidaria de esta iniciativa, pues la recaudación íntegra de su venta se destina a fines sociales, concretamente, este año se entregará a Cáritas y Cruz Roja (50% a cada entidad) para apoyar la “magnífica y necesaria” labor que desempeñan.

El libro podrá adquirirse a partir de mañana jueves por un valor simbólico de 2 euros en los comercios de costumbre: mercería Fils i Agulla, papelería Arlequín, papelería Salvador, El kiosket, Estanco de Amparo, ferretería Ferrercas, Botiga de Susana, quiosco La Vila, estanco de Gloria y mercería El Didal.

La concejala de Fiestas ha agradecido a estos establecimientos su ofrecimiento “una vez más” como puntos de venta y también ha puesto en valor el “gran trabajo” de todas las personas y colectivos que han colaborado “de una manera u otra” en la elaboración del libro. Además de los 2.600 ejemplares, también se han editado 7.000 programas de bolsillo que recogen todos los actos festivos.

“Los alcorinos y alcorinas esperamos con mucha ilusión tener el libro de fiestas entre las manos para poder disfrutar de su amplio, cuidado e interesante contenido”, ha indicado Periz, destacando que “somos muchas las personas que los coleccionamos, pues constituyen verdaderas joyas documentales, que reflejan y ensalzan la cultura, tradiciones e historia de nuestro pueblo”.

Este año el libro de las Fiestas del Cristo, que alcanza su 66ª edición, se compone de 152 páginas, más tapas, e incluye: saludas, biografía de la mantenedora de las fiestas, pregón, un destacado apartado dedicado a la Corte de Honor, mancerina poética a la reina, álbum fotográfico…, despedida de la Corte de Honor anterior, programación de actos, contenido costumbrista, secciones de opinión, poesía, historia, cerámica, cultura, religión, humor, los concursos de narrativa, albades y escaparates, etc., etc.

A destacar, la amplia participación en el concurso de carteles de fiestas (se exponen todos en su interior), además de los 19 toros con foto e información de interés, colaboraciones literarias de Ricardo Ripollés (Censo del Conde de Aranda 1768); Tere Artero (L’acensament de la Reial Fàbrica. Els Girona); Jesús Miralles (La Creu de Figueroles), Eugenio Ponz (El Cine en Alcora, capítulo III); JOSÉ MANUEL PUCHOL (Urbanizar San Cristóbal, era una antigua aspiración que cuenta con más de 90 años); Anna Mallol (Més de cent anys d´història darrere d´un dels nostres edificis), y mucho más.

También colaboran, entre otros colectivos, la Agrupación Musical l’Alcalatén, L’Alcora Secret Society; la Rondalla l´Alcalatén, el Grup de Danses Font d’Aixart y todos los colegios de la localidad.

“Se trata de un trabajo coral con un extraordinario resultado”, han concluido los intervinientes en la presentación.

Fuente: https://actualitatvalenciana.com

ALBERT LLUECA I JUESAS

En Ple Municipal de vint-i-nou de juliol de mil nou-cents noranta-huit es va realitzar la CELEBRACIÓ 750 ANIVERSARI DE LA CONCESSIÓ DELS FURS DE VALÈNCIA A MORVEDRE. En aquell moment va intervindre el CRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT DE SAGUNT I VALÈNCIA, SANTIAGO BRU I VIDAL (ya fallecido) el qual va començar el seu discurs així: “D’entre les moltes commemoracions que pot celebrar una ciutat com Sagunt ( cap i senyal històric de les terres comarcals ), que compta amb més de dues mil dues centenars anys d’història certa i prou documentada; que pot presentar amb tota satisfacció una sèrie o suma d’etapes culturals que la fan digna de figurar amb tot honor en el gran llibre de la Història (etapes prehistòriques i protohistòriques, iberisme, romanització – amb l’apèndix visigot -, domini musulmà de segles i posterior arribada a formar part d’un regne cristià destacadíssim en la Península Ibèrica), cap tan significativa per als quals constituïm el nucli actual de la població i treballem per ella, que aquella que, a partir del segle XIII dona naixement a un poble independent i sobirà que s’incorpora plenament al conjunt de pobles hispànics i a la cultura d’occident o, si volem definir-ho amb termes usuals en l’actualitat, a Europa.

Naturalment, ens estem referint a la incorporació del Morvedre medieval del Regne de València, creat i constituït política i jurídicament, per dret de conquesta usual en el seu temps, per Jaume I d’Aragó. Esdeveniment que té una transcendència tal que fa que els saguntins actuals, en major o menor grau i malgrat les successives incorporacions humanes a la població en diversos moments i per diferents motius, durant els últims sis segles d’història saguntina, ens considerem descendents d’aquells morvedrins que, des de, aproximadament la meitat del segle XIII, es van acordar, en un esforç comú, per constituir una “universitat” (paraula que usem per a emprar la denominació que en els temps medievals solia donar-se a les poblacions en general i més a aquelles que depenien directament de la Corona).

Com és prou sabut, el nou estat o regne creat pel Rei Jaume I, no es va constituir d’una vegada, si no que l’àrea conquistada als sarraïns va durar uns quaranta anys (i encara continua després de la mort de Jaume I, en temps de Jaume II amb la incorporació de les comarques meridionals d’Alacant, Elx i Oriola, etc.). Com tampoc tots els pobles que anaven incorporant-se a la Corona gaudien dels mateixos drets i estatus jurídic i polític, és a dir, la manera d’estar governats per costums o furs diferents. Ni tots van ser repoblats per cristians res més efectuada la conquesta.

(…) Malgrat això, sabem que el Llibre del Repartiment (o llibres, perquè són tres, que formen un només cos referencial), ha servit de document fefaent per a conèixer en major o menor grau el moment concret o més aproximat de l’inici del poblament cristià de la part de Shaq Al-Andalus (regnes musulmans de València i Múrcia) que pel segle XIII va ser incorporat a la cultura occidental; i, precisament, el Llibre del Repartiment dona com a data “oficial” del poblament de Morvedre la de 1248.

En el llibre segon, foli 44, dels quals formen el conjunt documental del Repartiment, consta el començament del deslliurament de terres i cases fet pel Conqueridor – és a dir, els assentaments oficials – en la vila i terme de Morvedre. Assentaments que es van continuar, a poc a poc, durant tot el 1248 i el 1249. Cosa que no vol dir que no hi haja concessions i donacions (o promeses d’elles) aïllades anteriors al 1248; fets dels quals hi ha constància, igualment, en el propi Llibre del Repartiment i en altres documents contemporanis.(…).

De la pròpia CARTA DE POBLAMENT DE SAGUNT. 29 DE JULIOL DE 1248 signada a VALÈNCIA. Es pot llegir en el seu principi: “Jo, Jaime, per la gràcia de Déu Rey d’Aragó, de Mallorca i València, Conde de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller, vull estendre els costums de la ciutat de València a cadascuna de les viles i castells del regne de València i no vull que en cap lloc d’aquest regne siguen vàlides altres costums sinó aquestes, per consegüent jo i els meus atorguem a vosaltres, tots i cadascun dels habitants del castell, vila, raval i tot el terme de Morvedre, presents i futurs, que salvandoos per sempre i a vosaltres i als vostres les cartes particulars de vostres heredades en tots els altres capítols, tingueu els costums de la ciutat de València i segons ells siguen jutjats tots plets civils, criminals o de qualsevol gènere que siguen, i també tingueu per sempre vosaltres i els vostres, en tot i per tot, les franquícies i qualsevol altre apartat, capítol i concessió establida o que es puga establir en els Costums de València.(…)”.

774 anys, queda un any per al 775 aniversari d’aquesta fita, esperem estar a l’altura!

Fuente: https://eleconomico.es