LLUIS MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

  Un dels esdeveniments més singulars i emotius del mes de juny fou l’arribada del soldat   Chenovart   Beltrán   com   a   heroi   d’Annual   a   Estivella.   El   dia   7   va   arribar   al municipi, després d’un captiveri que s’inicià el 22 de juliol de 1921 i que va durar fins al 17 de maig. Abans de les 18.00 hores, la carretera estava plena de gent. Va arribar en el servici viatger de Sagunt a Sogorb. Estava la zona invadida pel veïnat. En baixar, van voltejar les campanes i la banda va rebre’l amb música. També estaven les autoritats. Fou   portat   a   muscles   dels   parents   i   amistats   per   tota   la   població.   La   gent   estaba emocionada,   segons   va   dir   el   corresponsal   del     Diario   de   Valencia       .   Arribaren     a l’església. Allí els esperava el rector José Llorens. Va predicar que “solo la fe en la misericordia divina produce heroes”. Digué que les oracions a la Mare de Déu dels Desemparats guiaren el soldat, quan estava empresonat. Finalment la banda va portar-lo fins a casa dels tios, seguit de moltes persones. Una vegada allí, li va tocar eixir al balcó per a saludar novament. Malgrat la situació sobreviscuda, 15 dies després tornà a eixir per a fer els 5 o 6 mesos que li quedaven per a llicenciar-se.

   La festa de la huitena del Corpus va tindre novament una gran esplendor a Sagunt. La confraria de Minerva la festejà el 22 de juny. El clavari era José Monzó Larcada. Els majorals van ser Francisco Aznar Quevedo, Ramón Fraga Ros, Eduardo Ripollés Rios i Estanislao Martí Alfonso. L’església de Santa Maria estava completament adornada. De bon matí, es va voltejar. A les sis i mitja fou la missa de comunió per als confrares. La missa conventual es va celebrar a les nou. L’orquestra va estar dirigida per Vicente Monreal.  Destacà la veu del baríton  Tárrega.  Va predicar  l’arxipreste  José Noguera Llopis. En acabar, el clavari va convidar els majorals a un banquet a sa casa. A poqueta nit, isqué la processó entre el carrer del Sagrari i la plaça de la Constitució. Esta es trobava   completament   il·luminada   amb   focus   elèctrics.   S’hi   va   disparar   una quilomètrica traca que envoltava la plaça. L’interior del temple estava il·luminat amb “miles de luces” i centenars de focus en les capelles.

     Entre els grans avanços tecnològics d’aquell temps, cal esmentar la inauguració de l’estació   telefònica   interurbana.   Les   gestions   de   l’Ajuntament   davant   la  Compañía Peninsular van tindre èxit. La instal·lació es va inaugurar el 28 de juny. Suposà un gran avanç per   a la societat i sobretot per al comerç de fruita perquè així es potenciava l’exportació.   En   l’acte   va   estar   present   el   diputat   en   les   Corts   Garcia   del   Moral   i l’alcalde   accidental   Esteban   Blasco   Villanueva.   També   hi   van   estar   els   regidors Caruana,   Domínguez   Roca,   García   Alcamí,   Bellod   López,   Martínez   Flors,   Vives Latorre, Escrig Guillem i Villar Flors. Hi van acudir el secretari Rafael García Segarra, el jutge d’instrucció Evaristo Piquer i el jutge municipal José Peris Monreal.  En nom de la Caixa d’Estalvis, va estar José Bru Villar. Altres autoritats presents foren Joaquín Pallares del Sindicat de Regs, Manuel Capella de la policia rural i José Peris Escamilla de   la   Sociedad   Vitivinícola      .   L’estació   va   ser   possible   gràcies   als   treballs   del   cap provincial Pascual Pelucho, a l’oficial José Gadea i el seu personal. L’acte va acabar amb l’enviament de telefonemes de salutació per part de les autoritats.

     En eixe mes, Vicente Blasco Ibáñez va visitar Sagunt. Però esta i unes altres notícies formaran part del següent “De cent en cent”.

LLUIS MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

No podem anar pel món amb la inseguretat total pel que ens envolta. Pense que no hem de creure que qui ens ajuda ho fa sempre per algun interés amagat. La creença en la bona fe de persones o entitats és important. Així que, entre el nostre vocabulari, ha de tindre espai la locució de manera ‘amb els ulls tancats’. Amb ella, expressem que tenim confiança   en   el   que   fa   una   persona   o   que   no   patim   pels   riscos   que   pot   tindre   una proposta que algú en el qual creem ens fa. Una expressió sinònima és ‘a ulls clucs’, encara que el seu ús està més limitat entre nosaltres.

     Tanmateix, hem de deixar algun lloc al dubte. Qüestionar-nos el que se’n diu, amb mesura, ens dona la possibilitat de sentir-nos més lliures per a obrar. En el camp de la política i en el dels mitjans de comunicació, trobe que és bo no fer cas ‘amb els ulls tancats’ al que se’ns diu. Hi ha cert periodisme que viu de no contar tota la veritat o de fer un relat  diferent  del que ha passat. El cas  de les gravacions  relacionades  amb el periodista   García   Ferreras   ens   demostra   que   no   tot   val.   Sempre   hem   de   filtrar   la informació i contrastar-la.

    Al voltant del contrast informatiu, hi ha un tema destacat que no s’explica realmente bé. Es tracta de la taxa turística. No s’ha de creure ‘amb els ulls tancats’ el que ens diuen els polítics o el món empresarial. Hem de traure’n la nostra opinió. Pense que hi ha impostos que actualment s’apliquen de manera injusta i que assumim. Veig que a Balears i a Catalunya la seua aplicació no ha tingut moltes conseqüències negatives. De fet, són les autonomies de l’Estat que reben més visitants.

   Hi ha poques coses en les quals crec amb els ‘ulls tancats’. Una d’elles és el festival MICE, amb el seu fundador Josep Arbiol i el voluntariat que el fa possible. M’alegre que presenten en l’Ajuntament de València el cartell del 10 aniversari i que continúen avançant pel bé de la nostra escola. Són un exemple a seguir.

       En definitiva, siguem confiats i confiades. Si actuem moderadament ‘amb els ulls tancats’, podrem viure més relaxadament. Oïm sense límits i amb els ‘ulls tancats’ però escoltem amb el filtre de la raó i l’equilibri del trellat.