774 ANYS COM A POBLE

ALBERT LLUECA I JUESAS

En Ple Municipal de vint-i-nou de juliol de mil nou-cents noranta-huit es va realitzar la CELEBRACIÓ 750 ANIVERSARI DE LA CONCESSIÓ DELS FURS DE VALÈNCIA A MORVEDRE. En aquell moment va intervindre el CRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT DE SAGUNT I VALÈNCIA, SANTIAGO BRU I VIDAL (ya fallecido) el qual va començar el seu discurs així: “D’entre les moltes commemoracions que pot celebrar una ciutat com Sagunt ( cap i senyal històric de les terres comarcals ), que compta amb més de dues mil dues centenars anys d’història certa i prou documentada; que pot presentar amb tota satisfacció una sèrie o suma d’etapes culturals que la fan digna de figurar amb tot honor en el gran llibre de la Història (etapes prehistòriques i protohistòriques, iberisme, romanització – amb l’apèndix visigot -, domini musulmà de segles i posterior arribada a formar part d’un regne cristià destacadíssim en la Península Ibèrica), cap tan significativa per als quals constituïm el nucli actual de la població i treballem per ella, que aquella que, a partir del segle XIII dona naixement a un poble independent i sobirà que s’incorpora plenament al conjunt de pobles hispànics i a la cultura d’occident o, si volem definir-ho amb termes usuals en l’actualitat, a Europa.

Naturalment, ens estem referint a la incorporació del Morvedre medieval del Regne de València, creat i constituït política i jurídicament, per dret de conquesta usual en el seu temps, per Jaume I d’Aragó. Esdeveniment que té una transcendència tal que fa que els saguntins actuals, en major o menor grau i malgrat les successives incorporacions humanes a la població en diversos moments i per diferents motius, durant els últims sis segles d’història saguntina, ens considerem descendents d’aquells morvedrins que, des de, aproximadament la meitat del segle XIII, es van acordar, en un esforç comú, per constituir una “universitat” (paraula que usem per a emprar la denominació que en els temps medievals solia donar-se a les poblacions en general i més a aquelles que depenien directament de la Corona).

Com és prou sabut, el nou estat o regne creat pel Rei Jaume I, no es va constituir d’una vegada, si no que l’àrea conquistada als sarraïns va durar uns quaranta anys (i encara continua després de la mort de Jaume I, en temps de Jaume II amb la incorporació de les comarques meridionals d’Alacant, Elx i Oriola, etc.). Com tampoc tots els pobles que anaven incorporant-se a la Corona gaudien dels mateixos drets i estatus jurídic i polític, és a dir, la manera d’estar governats per costums o furs diferents. Ni tots van ser repoblats per cristians res més efectuada la conquesta.

(…) Malgrat això, sabem que el Llibre del Repartiment (o llibres, perquè són tres, que formen un només cos referencial), ha servit de document fefaent per a conèixer en major o menor grau el moment concret o més aproximat de l’inici del poblament cristià de la part de Shaq Al-Andalus (regnes musulmans de València i Múrcia) que pel segle XIII va ser incorporat a la cultura occidental; i, precisament, el Llibre del Repartiment dona com a data “oficial” del poblament de Morvedre la de 1248.

En el llibre segon, foli 44, dels quals formen el conjunt documental del Repartiment, consta el començament del deslliurament de terres i cases fet pel Conqueridor – és a dir, els assentaments oficials – en la vila i terme de Morvedre. Assentaments que es van continuar, a poc a poc, durant tot el 1248 i el 1249. Cosa que no vol dir que no hi haja concessions i donacions (o promeses d’elles) aïllades anteriors al 1248; fets dels quals hi ha constància, igualment, en el propi Llibre del Repartiment i en altres documents contemporanis.(…).

De la pròpia CARTA DE POBLAMENT DE SAGUNT. 29 DE JULIOL DE 1248 signada a VALÈNCIA. Es pot llegir en el seu principi: “Jo, Jaime, per la gràcia de Déu Rey d’Aragó, de Mallorca i València, Conde de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller, vull estendre els costums de la ciutat de València a cadascuna de les viles i castells del regne de València i no vull que en cap lloc d’aquest regne siguen vàlides altres costums sinó aquestes, per consegüent jo i els meus atorguem a vosaltres, tots i cadascun dels habitants del castell, vila, raval i tot el terme de Morvedre, presents i futurs, que salvandoos per sempre i a vosaltres i als vostres les cartes particulars de vostres heredades en tots els altres capítols, tingueu els costums de la ciutat de València i segons ells siguen jutjats tots plets civils, criminals o de qualsevol gènere que siguen, i també tingueu per sempre vosaltres i els vostres, en tot i per tot, les franquícies i qualsevol altre apartat, capítol i concessió establida o que es puga establir en els Costums de València.(…)”.

774 anys, queda un any per al 775 aniversari d’aquesta fita, esperem estar a l’altura!

Fuente: https://eleconomico.es