LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

Estem en un temps en el qual la sensibilitat és especialment intensa. Ens sentim atacats i atacades amb raons o sense elles. A voltes, molesta que diguen qualsevol cosa i botem. Altres vegades, és de justícia que la gent reivindique o es queixe del que passa. Siga per eixa raó o perquè este 9 d’Octubre eixirà de manera excepcional l’espasa de Jaume I al carrer, em ve al cap l’expressió ‘defendre a capa i espasa’. Significa protegir un objecte o persona amb tots els mitjans possibles, mostrant una obstinació gran i utilitzant qualsevol mitjà possible. L’origen de la locució es relaciona amb el fet que estos dos elements els gastaven els individus que actuaven en duel per a defendre ideals o dames.

En vespra del 9 d’Octubre, hauríem de ser conscients que per damunt d’interessos particulars caldria que ‘defensàrem a capa i espasa’ la nostra identitat. Des del pluralisme, creient que l’estima pel territori i les persones ha de ser pacífica, hem de reivindicar allò que és just i digne. Pense en la recuperació del dret civil valencià i en el finançament just. Els dos temes han estat defesos per quasi totes les forces polítiques. Curiosament, el representant del partit que no defén la recuperació de la llei foral serà demà el portador de la bandera pròpia en la processó cívica.

En dies com estos, ens mostrem prop de la cultura i les tradicions. Potser és moment per a entendre què implica ‘defendre a capa i espasa’ el valencià. No comporta discutir estèrilment l’origen o la naturalea de l’idioma. Representa estimar-lo pronunciant-lo i compartir-lo. Suposa escoltar-lo amb naturalitat, encara que no el parlem, i fer l’impossible per no dir que no l’entenem. Cap valencià ni valenciana, independentment de la seua comarca de residència, ha de considerar desconeguda la llengua valenciana. També és seua.

Torne a esmentar el tema de la vivenda. Ha costat assumir que és un dret constitucional. Hem de ‘defendre a capa i espasa’ que els espanyols i les espanyoles tenen dret a una vivenda. No s’ha de reivindicar des de l’oportunisme sinó pensant que cap persona ha de viure al carrer sense sostre. Allò que es consensuà en 1978 toca fer-ho real.

No deixem de ‘defendre a capa i espasa’ allò que és legítim. La reivindicació no és una manifestació d’armes sinó una mostra de raons justes.

Fuente: https://www.levante-emv.com