La revolta de la Germania i la qüestió morisca van marcar la vida de les pobladores i pobladors de la baronia de Carlet al llarg del segle XVI. L’alçament popular va afectar els hòmens i les dones, musulmans i cristians, d’aquest senyoriu dels Castellví, tant en la mateixa contesa com en la posterior repressió.
Les conseqüències més destacades foren la conversió forçosa dels mudèjars en cristians nous o moriscos, el desarmament i l’evangelització. Els episodis protagonitzats pels agermanats a la vila de Carlet i al lloc de Benimòdol, junt amb el conflicte identitari de la comunitat morisca i els problemes de religiositat que va mantindre aquesta minoria a la baronia, conformen el cos principal de l’obra.
També s’aprofundeix en el procés inquisitorial desplegat l’any 1574 contra el col·lectiu morisc a les poblacions de la baronia. Al remat, Felip III va resoldre el «problema» amb l’expulsió decretada l’any 1609, un fet transcendental per al futur immediat d’aquesta demarcació que feia poc s’havia convertit en comtat.
El llibre aborda una visió àmplia i heterogènia del conflicte agermanat i de la realitat morisca a Carlet i Benimòdol. A més, l’atenció prestada a aquest grup d’arrel islàmica, convida a reflexionar sobre qüestions relatives a les minories, en un món que subsisteix amb la presència creixent de les migracions, i per consegüent, amb diversitat de col·lectius, ètnies, cultures i credos.
RAFAEL LÓPEZ ANDRADA (Benimodo, 1961) és llicenciat en Geografia i Història per la UNED i CRONISTA OFICIAL D’AQUEST MUNICIPI de la Ribera de Xúquer.
Compromés sempre amb el seu poble, es considera un divulgador de la seua història, cultura, costums i tradicions, que ha compaginat la dedicació professional amb altres facetes artístiques, com la música i la pintura. És autor de llibres com Història de Benimodo. Memòries d’un poble (2016), una rigorosa obra en dos volums, Història de la Banda de Música de Benimodo (1999), Patrimoni musical de Benimodo (2019), El llenguatge sonor de les campanes de Benimodo (2022), Una mirada en blanc i negre al Benimodo del segle XX (2023, coautor) i Arquitectura funerària a Benimodo. El cementeri municipal (2024).
A més, ha escrit la peça teatral Es busca sant patró (2021) i el poemari Ales de calç (1984), que va guanyar el premi Viola d’Or als Jocs Florals d’Alzira.
Investigador i estudiós de la història i patrimoni local, ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives, com el llibre Un ram convuls de síl·labes de vidre. Homenatge a Vicent Andrés Estellés (2024) i les revistes comarcals AlgeziraXúcar, Carletins, Aljannat, Castelló Notícies, etc.
A més, ha participat en treballs i comunicacions DE L’ASSEMBLEA D’HISTÒRIA DE LA RIBERA, ASSOCIACIÓ DE CRONISTES OFICIALS DEL REGNE DE VALÈNCIA i Real Asociación Española de Cronistas Oficiales, així com en col·loquis, jornades d’estudis, premsa i obres de divulgació variada.
Fuente: https://www.alfonselmagnanim.net