LES CALDERES DE LA MERCÉ D’ALGAR

JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

Durant els dies 20, 21 i 22 de setembre, han tingut lloc en Algar les seues festes patronals dedicades a la Mare de Déu de la Mercé i als sants mercedaris Sant Pere Nolasc i Sant Ramon Nonat. Encara que la data oficial de la festa de la Mare de Déu de la Mercé és el dia 24 de setembre, en Algar, per votación popular, es va acordar traslladar-la al dissabte més pròxim a eixe dia, per la qual cosa enguany s’ha celebrat el dia 21 d’este mes.

Un dels actes més tradicionals i `populars d’estes festes d’Algar, que tenen lloc el dia de la patrona junt a la                 processó dels turquets,                 a la que ja ens hem referit en altres ocasions, és el de les calderes de la Mercé, conegudes des de sempre com “ les calderes per als pobres”.​

Respecte de l’origen i significat d’este acte hi ha diverses versions. Així, Julio   Badenes   Almenara,  cronista   oficial   del   Puig   de   Santa   Maria,   gran coneixedor de la història mercedària, que anomena estes calderes com “ les calderes de Sant Pere Nolasc”    perquè en alguns llocs com en El Puig de Santa Maria es celebren en la festivitat d’este sant, considera que   tenen el seu origen en les redempcions de captius cristians en “terres   de   moros” que realitzaven   els   religiosos   mercedaris,   captius   que,   una   vegada   alliberats, embarcaven cap a territori cristià i eren traslladats a convents de l’Orde de la Mercé on eren atesos i se’els donava a menjar. Badenes Almenar ens ofereix el testimoni del mercedari Fr. Vidonco, el qual ens narra en 1658 que “  tras desembarcar en el Puig los vezinos y vezinas…y el Padre Comendador con gran providencia y regalo nos atendió a todos”. En el convento de Valencia “ hubo comida esplendida para todos los cautivos”.

Una altra versió és la de Fr. V. Oliver, que, en 1728, ens diu que “ como es costumbre inmemorial o antiquísima en  nuestra Provincia hazer una olla para los pobres el día solemnísimo de San Pedro Nolasco a más de aquella limosna de pan, que diariamente se distribuye entre ellos “.  En la mateixa línia es pronuncia Fr. Amerio Sancho-Blanco,   en referir-se a la vida del mercedari el Pare Presenatat  Fr. Andrés Garrido  (Vallada, 1667-Xàtiva, 1728), quan ens diu que “ en las fiestas principales de la Orden se suele dar comida a los pobres, a más de limosna de pan que diariamente se reparte”.

Centrant-nos en les calderes de les festes de la Mercé d’Algar, cal dir que es vénen celebrant de de temps immemorial com ho prova el Llibre del Consell on consta que l’any 1692 “  el síndic d’Algar va demanar la convocatòria d’una Junta de Veïns pera tractar si se ha de llevar el costum que hi ha de fer menjar en les festes “. Els veïns van votar en contra de suprimir el menjar.

Segons ens narra la que fou durant molts anys cronista oficial d’Algar, Amèlia Comba i Comba, en relació a les calderes d’Algar (Revista Cronicó n.º 28, de l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València), “ el poble d’Algar és sumament esplèndid, ja que totes les famílies participen donant arròs, creïlles, fesols, oli, cigrons, o, inclús, diners. Com a les vespres tenjen lloc bous al carrer i es matava una vaca, les restes d’esta, una vegada repartida la carn als veïns, s’afegien per a les calderes. Estes calderes, en principi, eren per als pobres únicament, que, sobretot, durant esl anys de la postguerra civil, eren prou abundosos “

Cal dir també que la important fábrica de farines que hi havia al poble donava tots els anys una sac de farina i els forners coïen unes barres de pa que eren donades a cada pobre. A més, algun veí o veïna solia entregar a cada pobre una xicoteta almoina en metàl·lic .​

Actualment es continua   en Algar amb esta tradició de les calderes, organitzades hui com la resta dels actes festius per l’Ajuntamnet i, en no a ver al poble (ni tampoc acudeixen) els coneguts com a ·” pobres de solemnitat”, són nombroses les persones del poble i visitants les que van recollir, per a tastar-la, una xicoteta ració de caldera, sent esta la forma de seguir mantenint esta celebració tan popular i característica de les nostres festes de “les calderes per als pobres”.