LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

Les persones, en determinats moments, hem de prendre decisions per a ser nosaltres. No és fàcil assumir-ho. Es pot comunicar de diverses maneres. Hi ha una locució verbal que ajuda a expressar-ho. Es tracta de “fer un pensament”. Amb ella, s’indica que prenem alguna determinació. El fet que estiga relacionada amb l’ús de la raó suposa que no es realitza a la lleugera o sense reflexionar.

Cada dia, caldria “fer un pensament” perquè de veres estiguérem contents i contentes amb les nostres activitats quotidianes. Tal vegada, no en siguen algunes tan prioritàries com semblen. Potser no necessitem treballar tant, ni en les condicions que ho fem. Tampoc cal buscar sense descans diners per a cobrir les necessitats. És clar, que els pisos o unes altres despeses indispensables tenen uns preus altíssims. Però, si busquem entorns diferents per a viure, més pròxims a les meravelles de la naturalea, entendríem que no tot és tan precís com pareix.

Els ajuntaments han de “fer un pensament” per a vigilar l’abocament incontrolat en els espais ocupats per contenidors. Pareix que una ciutadana madrilenya ha rebut una multa d’aproximadament 2.000 euros per deixar cartó fora del recipient de reciclatge. S’ha de perseguir l’abandonament de residus sense orde, a pesar que el castig en alguns casos siga excessiu. No obstant això, també la ciutadania té dret a anar a un espai i que els contenidors no estiguen col·lapsats. Caldria “fer un pensament” per a demanar que els ajuntaments que no controlen eixa situació siguen multats.

Se celebren ara els festejos taurins als carrers d’Estivella. En acabar, les penyes continuen la festa gran part de la nit impedint el descans veïnal. Les vies urbanes s’inunden de fem i orí. La música té un volum elevat. L’Ajuntament intenta conjugar el dret de penyistes i veïns, encara que costa. Caldria “fer un pensament” consensuat i col·lectiu per a pensar en el futur festiu en el municipi i en uns altres llocs on passa el mateix. Aquella tradició de carrer que alegrava veïns i veïnes en el passat ja ha crescut massa per mantindre’s com era.

En definitiva, no perdem l’ocasió de “fer un pensament”. Cada volta que ho realitzem, no solament prenem una decisió sinó que posem en pràctica l’ús de la nostra llibertat. La bona determinació és aquella que es pren d’una forma ràpida des de la raó.

Fuente: https://www.levante-emv.com