LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

No podem anar pel món amb la inseguretat total pel que ens envolta. Pense que no hem de creure que qui ens ajuda ho fa sempre per algun interés amagat. La creença en la bona fe de persones o entitats és important. Així que, entre el nostre vocabulari, ha de tindre espai la locució de manera ‘amb els ulls tancats’. Amb ella, expressem que tenim confiança   en   el   que   fa   una   persona   o   que   no   patim   pels   riscos   que   pot   tindre   una proposta que algú en el qual creem ens fa. Una expressió sinònima és ‘a ulls clucs’, encara que el seu ús està més limitat entre nosaltres.

     Tanmateix, hem de deixar algun lloc al dubte. Qüestionar-nos el que se’n diu, amb mesura, ens dona la possibilitat de sentir-nos més lliures per a obrar. En el camp de la política i en el dels mitjans de comunicació, trobe que és bo no fer cas ‘amb els ulls tancats’ al que se’ns diu. Hi ha cert periodisme que viu de no contar tota la veritat o de fer un relat  diferent  del que ha passat. El cas  de les gravacions  relacionades  amb el periodista   García   Ferreras   ens   demostra   que   no   tot   val.   Sempre   hem   de   filtrar   la informació i contrastar-la.

    Al voltant del contrast informatiu, hi ha un tema destacat que no s’explica realmente bé. Es tracta de la taxa turística. No s’ha de creure ‘amb els ulls tancats’ el que ens diuen els polítics o el món empresarial. Hem de traure’n la nostra opinió. Pense que hi ha impostos que actualment s’apliquen de manera injusta i que assumim. Veig que a Balears i a Catalunya la seua aplicació no ha tingut moltes conseqüències negatives. De fet, són les autonomies de l’Estat que reben més visitants.

   Hi ha poques coses en les quals crec amb els ‘ulls tancats’. Una d’elles és el festival MICE, amb el seu fundador Josep Arbiol i el voluntariat que el fa possible. M’alegre que presenten en l’Ajuntament de València el cartell del 10 aniversari i que continúen avançant pel bé de la nostra escola. Són un exemple a seguir.

       En definitiva, siguem confiats i confiades. Si actuem moderadament ‘amb els ulls tancats’, podrem viure més relaxadament. Oïm sense límits i amb els ‘ulls tancats’ però escoltem amb el filtre de la raó i l’equilibri del trellat.