JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
Algar de Palància, després del malson i el patiment de la COVID-19, ha recuperat este any de 2022 la celebració de les seues tradicionals i entenàries festes patronales, les seues festes mercedàries, les qual han tingut lloc durant els dies 23, 24 i 25 de setembre, en honor de la seua patrona, la Mare de Déu de la Mercé i dels seus copatronos, els sants mercedaris Sant Pere Nolasc i Sant Ramon Nonat.
Encara que fins l’any 1868 el papa Pius IX no va donar la seua aprovació a què la Mare de Déu de la Mercé fóra patrona de la ciutat de Barcelona i va fixar el dia 24 de setembre com a data de la seua festivitat, en el Llibre del Consell d’Algar, que es conserva a l’Arxiu Històric Municipal, ja hi ha constància de que, poc de temps després de la repoblació per cristians vells l’any 1610 (no oblidem que els moriscos, població exclusiva d’Algar, van ser expulsats l’any 1609) ja se venien celebrant festes en Algar en honor de la Mare de Déu de la Merće i, anys després, de Sant Pere Nolasc (a partir de 1712) i de Sant Ramon Nonat (apartir de 1722).
De la lectura del programa d’actes, cal observar la seua diversitat (cercaviles, jocs d’artifci i mascletades, actes religiosos, calderes de Sant Pere, danses i balls, etc.), mereixent destacar-se, una vegada més i per sobretot, la coneguda com a processó dels turquets , que, com hem dit en alguna altra ocasió, constitueix un fet insòlit que no es coneix en cap lloc mercedari d’arreu del món.
En esta processó, els vuit adults portadors d l’anda de la Mare de Déu van vestits d’otomans i, davant de la imatge de la patrona, desfilen dotze xiquets i xiquetes amb vestimenta similar (els turquets), amb cadenes i grillons i units amb una cinta a la imatge de la Verge, tot això com a representació simbòlica de la captivitat, esclavitud i falta de llibertat dels cristians presoners en terres de l’islam, a l’alliberament dels quals es dedic a v e n els religiosos mercedaris, i que sembla ser que es tracta d’un reflex del que degueren ser les processon s encarregades de demanar almoina pels frares mercedaris, acompanyats per captius cristians amb la propia indumentària oriental.
Cal dir que la imatge processional de la Mare de Déu de la Mercé d’Algar és obra del famós escultor valencià José Esteve Bonet, conegut com “ el Salzillo valenciano”, imatge feta l’any 1780 per encàrrec (possiblement pel vicari mercedari de la parròquia d’Algar, Fr. Estevan Bretón) i que va costar onze lliures valencianes i cinc sous.
Com tots saben també, degut a les singularitats i característiques de les festes mercedàries i patronals d’Algar, prèvia petició de l’Ajuntament, les mateixes van ser delclarades per la Generalitat Valenciana, el 27 de juliol de 2021, Festes d’Interés Turístic Local.