
- Va ser director del Jardí Botànic de la Universitat de València i la seua tasca científica significà una renovació profunda dels estudis botànics valencians.
BERNARDO DARÁS MAHIQUES, CRONISTA OFICIAL DE CARCAIXENT
Amb profund pesar hem rebut la notícia de la mort de l’il·lustre botànic carcaixentí Manuel Costa Talens. En estos moments de tristesa, volem expressar el nostre més sincer condol a la seua família, als amics i a totes les persones que compartiren amb ell una vida dedicada a la ciència, a la investigació i a la docència. Descanse en pau.
Manuel Costa Talens va nàixer a Carcaixent l’any 1938, al si d’una família de professionals de la salut. Doctor en Farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid, inicià la seua trajectòria docent en esta institució, alhora que col·laborava científicament amb el Reial Jardí Botànic de Madrid.
A finals de la dècada de 1970 es traslladà a València, amb motiu de la creació de la nova Facultat de Farmàcia, on ocupà la Càtedra de Botànica. Entre 1981 i 1984 fou degà de la Facultat i, entre 1985 i 1996, director del Departament de Botànica de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI) de la Generalitat Valenciana. Entre 1989 i 1992 exercí de gestor del Programa de Conservació del Patrimoni Natural del Pla Nacional d’Investigació i Desenvolupament de la CICYT.
Al llarg de la seua dilatada trajectòria professional dedicà una atenció preferent a ‘estudi de la vegetació valenciana, que compaginà amb expedicions científiques i investigacions sobre biogeografia, bioclimatologia i vegetació dels cinc continents.
L’any 1987 fou nomenat director del Jardí Botànic de la Universitat de València, institució en la qual desenvolupà una de les seues aportacions més transcendents. Encapçalà el procés de rehabilitació i modernització del jardí, impulsà la recuperació de les instal·lacions i contribuí decisivament a convertir-lo en un centre de referència per a la investigació, la conservació i la divulgació de la biodiversitat.
La seua tasca científica significà una renovació profunda dels estudis botànics valencians, tant des del punt de vista florístic com fitosociològic. Les seues investigacions marcaren una fita en el coneixement de la vegetació i dels paisatges naturals del nostre territori.
Autor de més de dos-cents treballs científics i de sis llibres, entre les seues publicacions destaca “La vegetació del País Valencià”, una obra de divulgació científica fonamental per a comprendre la diversitat vegetal i la riquesa paisatgística de les terres valencianes.
La seua dedicació també s’estengué a les responsabilitats universitàries, i ocupà el càrrec de vicerector de Relacions Institucionals i Cooperació de la Universitat de València, durant el rectorat de Francisco Tomás.
La seua brillant trajectòria fou reconeguda amb nombroses distincions, entre les quals destaquen la Medalla de la Universitat de València, la Distinció Bicentenària de la Universidad de los Andes de Mérida (Veneçuela), el Premi Ciutat de Castelló, el Premi d’Investigació de la Direcció General de Medi Ambient del MOPU i el Premi Lluís Guarner 2016.
La Universitat de València li dedicà el volum col·lectiu “Manuel Costa: Vida i paisatge”, coordinat per Martí Domínguez, com a reconeixement a la seua extraordinària contribució al coneixement científic.
Amb la desaparició de Manuel Costa Talens, Carcaixent perd un dels seus fills més il·lustres i la botànica valenciana una de les figures més destacades de les últimes dècades. La seua obra, la seua dedicació a la universitat i el seu compromís amb la preservació del patrimoni natural constituïxen un llegat científic i cultural de primer orde.
Carcaixent pot sentir-se legítimament orgullós d’haver sigut el bressol d’un investigador que dedicà la seua vida a estudiar, comprendre i protegir la natura. La seua memòria perdurarà en els seus llibres, en les seues investigacions, en els seus deixebles i en el Jardí Botànic que tant estimà.
Descanse en pau, Manuel Costa Talens.
Fuente: https://www.levante-emv.com
