LLUIS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

   Les actuacions que realitzem no són sempre tan avantatjoses com pareixen. A voltes, les   fem   cegats   per   excessiva   il·lusió.   No   considerem   que   els   resultats   poden   ser negatius. Una expressió que emprem en eixa situació és:  no eixir a compte. Significa que allò realitzat no ha sigut beneficiós ni profitós.

      Desgraciadament,   veig  que  les   llargues   mobilitzacions   dels  docents     no els ixen a compte . Estan perdent molts jornals. El cansament creix. Per això, hem d’agrair-los que reivindiquen no solament per ells, sinó per la societat. Independentment del resultat del conflicte,   pareix   evident   que   les   demandes   han   accelerat   millores.   Sense   les   seues accions, estes haurien tardat més a arribar.

   Considere que la celebració dels 700 anys de la festa del Corpus al Cap i Casal no ha eixit a compte      .   Els   resultats   podien   haver   sigut   més   positius.   La   data   ben   bé   s’ho mereixia.   Potser   calia   que   les   entitats   públiques   hagueren   plantejat   més   accions profitoses que recordaren la commemoració. Un bon repte era la restauració de totes les roques. També calia haver tingut present que la festa va nàixer en llengua valenciana. El rètol del tapís de la Mare de Déu, escrit en castellà, no és coherent amb una tradició que va sorgir en el nostre idioma.

   Els discursos del Papa en la visita a Espanya estan defensant idees positives per a un Estat aconfessional. En destaque una: la temptació de guanyar popularitat avivant el foc de les polaritzacions. M’agradaria que fera reflexionar la gent extremista. Voldria que per un moment pensara que               no ix a compte  defendre un discurs identitari discriminatori. Sé que no ho aconseguiré. Almenys, espere que alguns electors es replantegen el vot a opcions més respectuoses i tolerants.

      Continuant   amb   el   cap   d’estat   del   Vaticà,   cal   dir   que  no ix a compte el   llarg aplaudiment   rebut   en   el   parlament.   Ha   llançat   crítiques   a   l’enfrontament   i   a   la bipolarització política. Ningú ha demanat perdó. El soroll de les palmes ha aconseguit apagar la possibilitat d’iniciar un camí de més consens i menys violència verbal. Vull esmentar   que   no   va   pronunciar   literalment   en   el   Congrés   les   paraules   eutanàsia   i avortament.   Sí   que   digué:   “rearmament”,   “respecte   al   dret   internacional”,   “crisi climàtica” o “desigualtats econòmiques”.

      En   definitiva,   valorem   allò   que  fem.   Si   pensem   que  no ix a compte ,  abandonem l’acció. Vigilem que els projectes  nasquen amb bona llavor perquè no acaben creant fruits estèrils.