Arxiu diari: 5 de juny de 2026

LA CRONISTA CARME ROSARIO RECIBE EL PREMI ARRELS 2026

PATRICIA GRANELL

La Asociación Cultural Arrels entregó el pasado sábado, 30 de mayo, su premio 2026 a la CRONISTA DE QUART DE LES VALLS E INVESTIGADORA COMARCAL CARME ROSARIO. El acto comenzó con la proyeción de un audiovisual centrado en los orígenes de la entidad y en el que se hace homenaje póstumo al presidente fundador Josep-Lluís Blasco y a la socia Anna Obrer.

El ‘Premi Arrels’ que concede la asociación del mismo nombre de Estivella se ha consolidado como una de las distinciones culturales más significativas del Camp de Morvedre con el objetivo de reconocer el trabajo en los diferentes ámbitos culturales que contribuyen a la construcción de la identidad comarcal.

CARMEN ROSARIO

CARMEN ROSARIO TORREJÓN ha recibido este reconocimiento que pone en valor su trayectoria por contribuir de manera destacada en la cultura del Camp de Morvedre. Este galardón subraya, además, la importancia del trabajo investigador como herramienta fundamental para la preservación y transmisión de la cultura local.

El actual presidente de la entidad, Santiago Blasco, reseñó los destacados méritos de la galardonada y le hizo entrega del premio. El acto acabó con un concierto del grupo “Buenaventura, folk a la contra”. Entre los asistentes, además de representantes de la cultura comarcal, se encontraban la alcaldesa de Quart de les Valls y la concejala de Cultura, y también el alcalde de Estivella y la concejala de Cultura de la población.

Un espacio de reconocimiento

El Premi Arrels, con casi 30 ediciones en los últimos 40 años, e impulsado por la Asociación Cultural Arrels de Estivella, continúa siendo un espacio de reconocimiento y encuentro para la cultura del Camp de Morvedre, destacando las personas que contribuyen a mantener viva su identidad colectiva.

Fuente: https://www.levante-emv.com

INAUGURACIÓ DE LA CARRETERA DE QUARTELL. De cent en cent

LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

A finals de març, el ple municipal de Sagunt va nomenar “bienhechor de la patria” el president del govern, Miguel Primo de Rivera. El regidor Palanca Masiá no va assistir per malaltia. El Senyor Arnau va votar a favor perquè era un “entusiasta admirador” del dictador. Una altra notícia del consistori era que l’alcalde Andrés Maldonado tenia un delicat estat de salut. Este militar havia sigut frerit greument en la Guerra de Cuba. Li va quedar una ferida crònica, segons recollia Las Provincias del 14 de març.

L’estat de les carreteres era notícia en la premsa. L’enginyer Carlos Requena va presentar a l’alcalde un projecte per a arreglar la carretera que arribava al castell. Es comentava en Las Provincias del 17 de març. El 19 de març s’inaugurà la carretera que unia Quartell amb la carretera de València. A les 17 hores isqué la comitiva. Estava encapçalada per l’alcalde José Bonet i els regidors senyor Petit, Reguard i Arnau. Entre les autoritats estaven el tinent d’alcalde de Benifairó, l’alcalde de Quart i una comissió de Benavites. Assistia la banda de la població. Parlaren el rector, el jutge municipal Soriano i el senyor Arnau. Els discursos els va tancar el destacat advocat de València José Feo Cremades. Finalment, es va oferir un dinar a casa de l’alcalde. La carretera feia 2,3 km. Seguia el marge del barranc de l’Assagador. Costà 57.107 pessetes.

Visita del Governador civil

Les obres del monument de la Restauració seguien en marxa. La Correspondencia de València del 15 de març anunciava que l’alcalde de València les havia visitat. Esperava que pogueren acabar-se en maig. Una altra visita fou la del Governador civil, el Senyor Álvarez Rodríguez. Va estar en els tallers de la siderúrgica. Ho relatava La Correspondencia de Valencia del 18 de març.

Continuaven els accidents laborals. Va morir asfixiat Máximo Izquierdo Peiró, de 32 anys, casat i natural de Sarrión. Estava netejant la caldera número 3 del departament de guerra. Deixà tres fills menors, segons contava Las Provincias del 17 de març.

El veïnat es queixava per la gran presència de gossos abandonats pels carrers. En el Port de Sagunt foren arreplegats de les vies urbanes. A Sagunt, encara que n’hi havia molts, continuaven solts.Un altre problema urbà era que no s’acabaven les obres d’eixamplament del carrer de Pacheco. Es trobaven en marxa, però no finalitzaven les expropiacions, deia Las Provincias el 19 de març.

Un pou a Gausa

L’agricultura saguntina estava de sort perquè es feia un pou en la partida de Gausa, en la zona de Palomar. Tenia una profunditat de 17 metres. S’esperava que produïra uns 4.000 litres per minut. Era notícia la tramitació d’expedients per impagament de multes per regs abusius. L’agent de la Séquia Major, el Senyor Lluesma, estava tramitant-los. També des de l’Ajuntament intentaven que pagaren els qui no havien assumit els repartiments d’una pesseta per fanecada per a extraure aigües.

La notícia de societat fou la comunió dels fills del corresponsal de Las Provincias José Badenes Alegre. Es deien Eduardo i Benito Badenes Such. Es va celebrar en la capella de Sant Josep de l’església de Santa Maria. Foren acompanyats pel seu padrí, “el culto maestro nacional” Tomás Pañego González, i per la germana Remedios Badenas Sancho. Contava Las Provincias del 21 de març que la dona del delegat governatiu estava molt malalta. El tinent d’alcalde del Port Enrique Molier Rubio tampoc tenia bona salut.

Pròfug

En març, la Guàrdia Civil va detindre un pròfug. Però esta i unes altres notícies formaran part del següent ‘De cent en cent’.

Fuente: https://www.levante-emv.com