HENRI BOUCHÉ, CRONISTA OFICIAL DE BORRIOL
Hasta la introducción de los medios mecánicos en el periodismo y en otro tipo de escritura, la comunicación verbal era el medio más utilizado para la información en la mayoría de pueblos, costumbre prácticamente desaparecida. Sin embargo, queda todavía el recuerdo (al menos para esta zona nuestra) de una figura singular, el pregoner o algutzir (alguacil), vigente incluso después de la guerra civil. De él recordamos alguna cosa.
“Poc abans de sopar (8/9 de la nit) un empleat de l’ajuntament del poble algutzir i pregoner amb un cornetí penjat al muscle, recorria les principals places i carrers per donar les notícies d’interés pels veïns. Era el ban que comenzava donant les notícies oficials i, després, les comercials: «d’ordre del senyor alcalde, se fa saber que…» (seguia el text). També s’afegia algun text comercial o d’interés local (venda de sardina fresca, melons, etc)”.
“Normalment feia dos tocs quan l’asumpte era oficial i transmitia les ordres de l’alcalde. Després podia seguir amb alguna qüestió de regs al terme o de mercaderies per a vendre per un comerciant”.
Progrés
“Tenim enregistrat el darrer pregó de Borriol de 1970 fet per l’algutzir Carles Pallarés, el qual donà pas a la megafonia actual i, per tant, a la desaparició d’aquesta figura tan entranyable de donarles notícies de viva veu i presència de nombrós públic. Però, tempus fugit, deia el poeta, i els costums canvien. Ara ens queda el record i la nostàlgia d’altres temps. No obstant crec que encara en algun poblet segueixen escoltant al pregoner clàssic. El progrés d’apodera de la típica artesania, i així anem perdent coses que, malgrat la tecnologia, resten en la memòria dels més vells. Per altra banda, és el progrés: nous temps, coses noves».