LES FESTES… “PA” LES BÈSTIES!!!

VICENTE SANZ VIÑUELAS, CRONISTA OFICIAL DE LLOMBAI

Recorde com si fora ahir quan mon tio Vicent “el Sucarrat”, en estar en vespres o ja en festes, solia dir sempre la frase: “les festes “pa” les bèsties!!”, al que jo posteriorment, i quan vaig créixer, solia afegir “i nosaltres som bèsties i mitja…”, adduint que ens ho agarràvem tot molt intens i fort. I ara que hem acabat estes celebracions i festes en honor a Sant Antoni i Sant Vicent, primer, continuades pel Mercat Renaixentista dels Borja, després; quan encarem esta nova setmana, cansats però contents, després d’un mes de gener ben complet, em torna a vindre al cap eixa frase.

Però que volia dir realment i quin era verdaderament el seu sentit? Encara que pot parèixer una cosa, significa totalment el contrari del que podríem pensar. I és que durant les festes, qui veritablement “aprofitaven” i podien descansar eren els animals, principalment els que portaven a treballar al camp (les anomenades bèsties de tir, ja que hem de pensar que estem parlant de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, abans de la mecanització del camp).

En aquell temps, la majoria dels llauradors que es dedicaven a treballar en el camp ho feien de dilluns a dissabte, ja que normalment el diumenge era dia de descans i de complir en els preceptes religiosos, i sols durant les festes que celebraven al llarg de l’any deixaven durant uns dies les seues faenes agrícoles. Així, en Llombai principalment podem parlar de les festes de Sant Antoni en el mes de gener; la festa de la Creu, en maig, i les festes d’octubre dedicades a la Mare de Déu del Rosari; En Catadau celebraven les festes a Sant Pere; la Mare de Déu del Carmen i Santa Bàrbara; mentre que en Alfarp les festivitats principals eren les de Sant Jaume, en juliol; les festes que organitzaven en el Raval per al Cor de Jesús, i les festes de la Puríssima. A banda, en els tres pobles també durant la Setmana Santa es feien les festes de guardar, i també estaven els dies de Nadal.

Per dit motiu, durant eixos dies era quan els homes “s’agafaven” uns dies lliures i de descans per a disfrutar de les verbenes; els balls, els bous, els dinars o sopars en la família o les amistats, així com dels diferents actes religiosos, musicals i festius que estigueren programats. Però mentre això feien els homes, els animals estaven tranquil·lament en les quadres, descansant i recuperant-se, pel que principalment els més vells, adduint que els homes eixos dies en compte de descansar es “cansaven” més, realment les “festes eren per a les bèsties”.

I com esta dita hui casi ja no es diu, i inclús la gran majoria desconeix el seu significat, m’ha semblat curiós poder deixar-la per escrit, perquè es conserve i no es s’oblide, en un món cada volta més apartat del camp i d’eixes antigues faenes que requerien a les “bèsties” de tir i els antics forcats, però en el que hui continuem disfrutant de les festes, sense descansar, en estos ritmes del segle XXI.

Fuente: https://cronicadelmarquesat.wordpress.com