
LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
La distància respecte a l’objecte o circumstància que comentem indica a voltes la relació d’empatia que mantenim amb ell o ella. Les separacions no sempre són volgudes, però, generalment, quan en parlar les remarquem, és perquè la vinculació amb un fet no és intensa. L’absència de proximitat podem mostrar-la si utilitzem els adverbis ‘allí’ i ‘allà’. Tots dos tenen un significant paregut. ‘Allí’ és més concret. S’empra en el discurs indirecte per a substituir el que en el directe es definiria amb la paraula ‘ací’. L’adverbi ‘allà’ té el matís d’estar menys definit. També designa la separació en el temps d’un esdeveniment que ha passat, sense concretar massa. Així que, les dos paraules indiquen distanciament i poca implicació de qui la pronuncia i alhora de qui l’escolta.
Amb un ‘allí’ o un ‘allà’ afirmem prou vegades que coneixem situacions de marginació, de guerra i de conflicte. Realment és la manera que tenim d’obrar les persones que vivim en una societat privilegiada enfront del que passa al planeta. Diem, per exemple, que ‘allà’ a l’Àfrica es moren de fam. Pronunciem que ‘allí’ a Ucraïna estan en una guerra injusta. Si ens fixem, en els dos casos hi ha llunyania, encara que en un d’ells, en l’europeu, el vincle pareix major.
Em pregunte si abusem de l’adverbi ‘allí’ per a evitar la pronunciació de la paraula ‘ací’. Qui no ha contestat, en trobar-se amb algun problema, «què passa allí» i no s’ha implicat? Ens refugiem sovint en la distància per a no actuar. Preferim dir que “allí s’estan pegant” o que “allà hi ha pobres”. Quan observem un conflicte en el carrer, preferim fugir. Quan tenim l’ocasió d’oferir un donatiu a algú que ens demana pel carrer, solem ignorar-lo. Posem com a excusa que no sabem com gastaran els diners que els donem. Em ve a la memòria una nit d’adolescència en una zona de pubs de l’Eixample de València. Un home major necessitat arreplegava el vidre abandonat, supose que amb la intenció de traure alguns diners. Uns que passaven per allí l’increparen, fent-li sang a la cara. Jo, i tants altres, ens preocupàrem pel que feien, però mantenint-nos separats.
En definitiva, emprem ‘allí i ‘allà’ tenint en compte que la distància no ens desvincule de la realitat. La llunyania que genera indiferència és sinònima de l’egoisme que vivim en la proximitat.
Fuente: https://www.levante-emv.com